Un himne pol¨ªticament incorrecte

La Uni¨® Europea, veient que convenia que una reuni¨® de nacions tingu¨¦s un himne propi, concebut com a paneuropeu i v¨¤lid per a totes les nacions que la integren, va triar un bon dia el passatge m¨¦s fam¨®s de la Simfonia n¨²m. 9, opus 125, de Beethoven. No ho va fer pensant solament en la m¨²sica sin¨® tamb¨¦ en la lletra, cantada pels solistes i el cor en la primera intervenci¨® de la veu humana en una simfonia del per¨ªode classicorom¨¤ntic. Buscant, buscant, tamb¨¦ s¡¯hauria pogut trobar un passatge de Mozart o de Haydn ¡ªd¡¯un quartet per a corda d¡¯aquest prov¨¦ l¡¯himne nacional alemany¡ª o, del mateix Beethoven, el passatge coral de la dita Fantasia coral, opus 80, amb una lletra d¡¯intencions fraternals for?a semblants a la lletra del poema que es canta a la Novena simfonia.

En plena efervesc¨¨ncia rom¨¤ntica ¡ªla simfonia es va compondre entre 1816 i 1824¡ª, Beethoven va agafar unes quantes estrofes d¡¯una oda de Schiller, escrita el 1808, An die Freude, A la joia, o A l¡¯alegria, que havia estat inspirada pels ideals humanitaris de car¨¤cter universal, divulgats en part per l¡¯est¨¨tica liter¨¤ria del romanticisme i en part per les campanyes de Napole¨® a molts llocs del continent, posteriors a la revoluci¨® i els ideals de 1789. Despr¨¦s d¡¯una estrofa que Beethoven va afegir motu proprio: ¡°Freunde, nicht diese T?ne¡± (¡°Amics, no aquesta m¨²sica¡± ¡ªque vindria a subratllar la difer¨¨ncia entre les can?ons rom¨¤ntiques melanc¨°liques per la lletra i la m¨²sica d¡¯una banda, i el sentit engrescat i amist¨®s de la resta de les estrofes, de l¡¯altra¡ª, venen unes quantes estrofes de l¡¯oda de Schiller, amb uns versos que presenten una s¨¨rie de paradoxes i alguna desviaci¨® tirant a pol¨ªticament molt incorrecta.

La primera estrofa ja resulta una concessi¨® a la religi¨® politeista dels temps de la Il¡¤lustraci¨®, quan, de fet, les societats europees estaven molt secularitzades al moment que l¡¯oda es va convertir en himne d¡¯Europa: ¡°Joia, bella guspira dels d¨¦us, filla de l¡¯Elisi, entrem ravatats pel foc al teu recinte sagrat, oh celestials!¡±. Una mica m¨¦s avall, sempre d¡¯acord amb l¡¯esperit universal de germanor que domina l¡¯oda, es diu: ¡°Dels pr¨ªnceps es tornen germans els miserables ... abraceu-vos, milions¡±, on l¡¯¨²ltima paraula es refereix a les persones (¡°la humanitat¡±) i no als diners, encara que la UE sigui m¨¦s aviat una uni¨® econ¨°mica dels grans poders financers, no pas l¡¯amistat fraternal entre pobres i pr¨ªnceps. M¨¦s avall arriben uns versos absolutament mis¨°gins: ¡°Qui tingui una esposa devota (holdes Weib), que s¡¯alegri encara m¨¦s!¡±. Tothom sap, almenys avui, quan es canta aquest himne de Beethoven i Schiller en tantes celebracions europees, qu¨¨ significa tenir ¡°una esposa devota¡±.

I ara arriben uns versos que s¨®n una premonici¨® del Brexit: ¡°Que s¡¯ompli de goig aquell que nom¨¦s anomena seva una sola ¨¤nima a la terra¡±. I adverteix. ¡°I qui no hagi aconseguit aquesta cosa, que plori i se¡¯n vagi de la uni¨®¡±. I altra vegada: ¡°Abraceu-vos, milions!¡±, encara que hi ha milions que ja se¡¯n van.

Segueixen uns versos en qu¨¨ Schiller diu que la gran alegria es troba m¨¦s enll¨¤ de les estrelles ¡ªaltra vegada una afirmaci¨® de caire religi¨®s, no astron¨°mic¡ª i que la Naturalesa ¨¦s la font de totes les alegries, cosa que ja no ¨¦s el cas, malgrat els esfor?os lloables de Greta Thunberg: ¡°Dels pits de la naturalesa beuen la joia tots els humans. Tots els ¨¦ssers bons, tamb¨¦ els dolents, segueixen entre la natura un cam¨ª de roses¡± (!) M¨¦s avall venen dos versos molt estranys, en qu¨¨ sembla que Schiller vulgui apartar els ¨¦ssers humans de la vida sexual per invitar-los a imitar la puresa dels querubins, la segona m¨¦s alta jerarquia dels ¨¤ngels: ¡°Al cuc li ha estat donada lux¨²ria per a la vida; al querub¨ª, la contemplaci¨® de D¨¦u¡±. I venen despr¨¦s unes al¡¤lusions a l¡¯heroisme, que, despr¨¦s de les dues guerres mundials del segle XX, avui no s¡¯haurien de cantar amb tanta alegria: ¡°Joiosos com volen els sols a trav¨¦s de l¡¯espl¨¨ndid espai de l¡¯univers, aix¨ª heu de c¨®rrer vosaltres, germans, com l¡¯heroi a la vict¨°ria¡± ¡ªl¡¯¨²ltima paraula, que ¨¦s molt comuna en la llengua alemanya, ¨¦s Siegen; per¨° ning¨² havia oblidat, quan aquesta oda es va convertir en la lletra de l¡¯himne europeu, que un dels crits m¨¦s habituals entre els nacionalsocialistes era precisament. ¡°Sieg heil!¡±: ¡°Visca la vict¨°ria!¡±.

Per acabar amb els passatges del poema de Schiller que Beethoven va musicar i la Uni¨® Europea ha fet seus, torna una refer¨¨ncia religiosa (ara cristiana, no politeista) i una crida a la uni¨® de tota la humanitat de caire absolutament idealista, que a Marx ¡ªque creia que a les societats capitalistes hi havia classes molt enfrontades entre si¡ª li hauria posat la pell de gallina: ¡°Abraceu-vos, milions! Un pet¨® per al m¨®n sencer! ?Pressents, oh m¨®n, el Creador? Busca¡¯l sobre la volta celeste, damunt les estrelles ha d¡¯estar!¡± ¡ªuna afirmaci¨® que nom¨¦s queda justificada, als nostres temps tan seculars, per les expedicions dels astronautes.

En suma: un himne amb una m¨²sica potent¨ªssima, certament, per¨° amb una lletra pol¨ªticament incorrecta de cap a cap. Ja fa b¨¦ Espanya de no posar lletra a la Marxa reial que sona tantes vegades pertot: Jos¨¦ Mar¨ªa Pem¨¢n en va escriure una que encara ens posa m¨¦s la pell de gallina.