Les cartes in¨¨dites de Mir¨® al seu galerista: ¡°La meva obra transporta un m¨®n de real irrealitat¡±

La projecci¨® universal de Mir¨® no s¡¯ent¨¦n sense Nova York i la tasca del seu marxant nord-americ¨¤, Pierre Matisse. La historiadora ?lisa Sclaunick acaba de publicar Pierre Matisse & Joan Mir¨®. Ouvrir le feu. Correspondance croiss¨¦e, 1933-1983 (L¡¯Atelier contemporain), un llibre que reuneix per primera vegada la totalitat d¡¯un epistolari imprescindible per documentar la hist¨°ria de l¡¯art del segle XX, enriquit amb cartes in¨¨dites de l¡¯escriptor Jacques Dupin, el marxant Pierre Loeb i Andr¨¦ Breton.

Pierre Matisse (Bohain-en-Vermandois, 1900-Saint-Jean-Cap-Ferrat, 1989) va ser el marxant novaiorqu¨¨s de Giacometti, Dubuffet, Chagall, Balthus o Tanguy, per¨° sobretot va ser galerista i un dels amics m¨¦s fidels de Mir¨®. Fill d¡¯Henri Matisse, s¡¯havia traslladat a Nova York el 1924, fugint d¡¯un matrimoni insensat i de la ira del seu sogre, el pare cors de Clorinde Peretti, que l¡¯havia amena?at de mort per haver abandonat la seva filla. Als EUA es va associar amb el galerista Valentin Dudensing, per qui treballava com a observador a Par¨ªs. El 1928 Pierre Loeb, marxant de Mir¨®, li va regalar un quadre del catal¨¤, Peinture, per¨° el seu ull no estava acostumat a aquest llenguatge pict¨°ric i el va arraconar en un armari de la casa que tenia a Nova York. No va ser fins al cap d¡¯uns anys que el va redescobrir.

L¡¯abril del 1934, Matisse va aconseguir els drets exclusius de Mir¨® per als EUA: ¡°Vost¨¨¡±, escriu Mir¨®, ¡°fill d¡¯un gran pintor, sap millor que jo el que representa la vida d¡¯un artista, i vost¨¨ ha estat testimoni de la vida de lluita i m¨¦s tard del seu formidable ¨¨xit¡±. Li cedia tres quartes parts de la seva producci¨® d¡¯un any, compartida amb Loeb, a canvi d¡¯una paga mensual, entre els dos galeristes, de 2.000 francs (poc m¨¦s dels 900 euros d¡¯avui). En les cartes, Mir¨® el renya per retards en la paga (¡°Si no cobro regularment, no puc viure¡±) i comparteixen confid¨¨ncies: ¡°La meva obra crec que et transportar¨¤ a un m¨®n de real irrealitat¡±.

La hist¨°ria dels anys trenta batega en la correspond¨¨ncia, amb moments ag¨°nics, com la fugida de Mir¨® a Par¨ªs durant la Guerra Civil (l¡¯assassinat del seu cunyat, la crema de la capella de la seva masia a Mont-roig¡­) i l¡¯impacte que va tenir en la seva pintura: ¡°Estem vivint un horrible drama que deixar¨¤ profundes empremtes en la meva ment... Tots els meus amics m¡¯aconsellen que em quedi a Fran?a. Si no fos per la meva dona i la meva filla jo tornaria a Espanya¡±.

S¨®n els moments m¨¦s tr¨¤gics del pintor, amb prou feines temperats per l¡¯orgull que li suposa l¡¯enc¨¤rrec d¡¯un mural per al pavell¨® de la Rep¨²blica a Par¨ªs: ¡°Nom¨¦s Picasso i jo hem estat sol¡¤licitats¡±. I el 2 de gener del 1939: ¡°Estem molt angoixats perqu¨¨ l¡¯ofensiva dels rebels est¨¤ cada vegada m¨¦s a prop de Mont-roig, on encara roman la meva mare. Jo estic conven?ut que al final acabarem esclafant el monstre feixista¡±. Sense temps de recuperar-se de la derrota, inicia una fugida de l¡¯afable Varengeville, quan els alemanys irrompen a Normandia i es planten en uns dies a Par¨ªs. Matisse li havia aconsellat el 1938 exiliar-se a M¨¨xic, i els seus amics (Masson, Sert, Calder), als EUA, per¨° no troba passatge i la seva dona li implora que torni a Espanya. Atrapat a la frontera, escriu: ¡°He decidit tornar a casa. Crec que ¨¦s el m¨¦s intel¡¤ligent que puc fer en aquest moment per salvaguardar la Pilar i la nena i tranquil¡¤litzar les nostres preocupades fam¨ªlies¡±.

Mir¨® s¡¯amaga a Mallorca i escriu les cartes amb el nom de la seva dona per no ser detectat. Va tornar a Barcelona el 1942, quan ja s¡¯havia atenuat el risc de ser detingut. La solitud de Mir¨® ¨¦s absoluta i les comunicacions amb els EUA tan deficients que l¡¯artista, sense poder vendre, es creu abandonat pel seu galerista nord-americ¨¤ fins al punt que ¨¦s el brasiler Paulo Duarte qui negocia amb el MoMA l¡¯exposici¨® de l¡¯obra mestra de Mir¨® que ha estat pintant a Varengeville. Matisse en reivindicaria els drets i acabaria organitzant a la seva galeria, el 1945, l¡¯exposici¨® que significaria la consagraci¨® definitiva de Mir¨®, refermada despr¨¦s amb el seu primer viatge a Nova York el 1947.

L¡¯artista, endurit per anys de pen¨²ria, dona un ultim¨¤tum als seus dos marxants, Matisse i Loeb. ¡°O aconsegueixo poder viure com ho feien a la meva edat (52 anys) els homes de la generaci¨® precedent (Picasso, Matisse, Braque), o me les arreglar¨¦ per cancel¡¤lar els meus deutes, cosa que far¨¦ venent un immoble, i amb el que em quedi anir¨¦ a viure a Mont-roig, on continuar¨¦ treballant amb la mateixa passi¨® i entusiasme que he fet sempre, ja que en aix¨° constitueix una necessitat per a mi i la meva ra¨® de viure, per¨° cessant per complet qualsevol comer? exterior, de manera que ning¨² senti parlar m¨¦s ni de mi ni de la meva obra¡±. Matisse accepta el repte; Loeb no, i Mir¨® signa, el 1948, un contracte per a Europa amb el galerista Aim¨¦ Maeght, que representava una nova manera d¡¯entendre el comer? de l¡¯art.