Naci¨®, patriarcat, poder i identitat, segons N¨²ria G¨¹ell

Qu¨¨ ¨¦s la identitat nacional i com es construeix? N¨²ria G¨¹ell (Vidreres, 1981) entra en un debat candent, que ha lamentat fins a cert punt l¡¯abs¨¨ncia del m¨®n de la creaci¨®, amb dos nous projectes realitzats per a la seva exposici¨® individual L'apuntador i altres s¨ªmptomes, que es pot veure fins al 9 de febrer a Pou Rod¨® i Sant Nicolau, dues de les tres seus del B¨°lit, el centre d'art contemporani de Girona. G¨¹ell parteix d'una investigaci¨® sobre la cria del cavall de pura ra?a espanyola i del ruc catal¨¤, per convertir-la en exemple i met¨¤fora del debat sobre la identitat personal i nacional. Tal com expliquen experts de diversos camps en els v¨ªdeos que obren el recorregut expositiu, la ra?a espanyola pura ¨¦s una creaci¨® intel¡¤lectual i un projecte pol¨ªtic fruit del desig de Felip II. ¡°El rei no nom¨¦s va voler crear un cavall perfecte, sin¨® tamb¨¦ que estigu¨¦s dissenyat d'acord amb l'est¨¨tica de la representaci¨® eq¨¹estre del Barroc. Aix¨° enlla?a la hist¨°ria de l'art amb els m¨¨todes per a la millora de l'esp¨¨cie a trav¨¦s de la gen¨¨tica i els sistemes de reproducci¨®¡±, explica N¨²ria G¨¹ell.

A m¨¦s de fer pal¨¨s com l'¨¦sser hum¨¤ projecta els seus atributs i idiosincr¨¤sies sobre els animals, l'artista demostra que la ra?a ¨¦s un simple acord entre persones, normalment basat en interessos econ¨°mics. ¡°Els cavalls salvatges i en general els animals es reconeixen per territori i no per races¡±, indica G¨¹ell, que al costat dels v¨ªdeos exposa una vagina artificial, un maniqu¨ª d'extracci¨® de semen i l'esperma adquirit al Ministeri de Defensa del Torero B pura ra?a espanyola, juntament amb el seu arbre geneal¨°gic. ¡°Aquesta ¨¦s una altra anomalia d'Espanya, perqu¨¨ en tots els altres pa?sos aquestes compres es fan a trav¨¦s del Ministeri d'Agricultura i Ramaderia i no el de Defensa¡±, apunta l'artista.

La hist¨°ria no s'acaba aqu¨ª. G¨¹ell ha adquirit tamb¨¦ una dosi d'esperma de ruc catal¨¤, de la qual ha extret ADN liofilitzat. Aquest ADN, guardat en un contenidor estanc on es conservar¨¤ per a l'eternitat, ha estat donat a l'alcaldessa de Girona, que, per normes municipals, l'ha dipositat al Museu d'Hist¨°ria, com tots els regals que rep. ¡°D'aquesta manera, he aconseguit colar ADN de ruc pura ra?a catalana al Museu de Girona, la qual cosa demostra com de f¨¤cil ¨¦s construir la identitat nacional i contribuir a la manipulaci¨® de les persones¡±, assegura l'artista.

La mostra, comissariada per Carmen Sais, directora del B¨°lit, es completa amb dos projectes m¨¦s. El m¨¦s antic, De putas. Es tracta d'un assaig sobre la masculinitat produ?t pel Musac de Lle¨® el 2018, format per un llibre i un v¨ªdeo que per primera vegada s'exposen al costat d'un mostrari d'objectes sexuals propietat d'una de les protagonistes, prostitutes que expliquen la seva hist¨°ria i esbossen un retrat dels seus clients i els seus gustos.

Tamb¨¦ per primera vegada es presenta a Espanya?Una pel¨ªcula de Dios, el v¨ªdeo produ?t pel Museu d'Art Contemporani de Ciutat de M¨¨xic per a l'exposici¨® hom¨°nima. La pel¡¤l¨ªcula confronta l'imaginari cat¨°lic amb els abusos sexuals i la condici¨® subordinada de la dona, a trav¨¦s dels relats de nenes abusades d'una casa refugi de la capital mexicana, que reinterpreten c¨¨lebres pintures de la col¨°nia segons les seves experi¨¨ncies.

A m¨¦s de tocar temes especialment actuals i pol¨¨mics, amb aquest projecte coral G¨¹ell proposa la seva particular revisi¨® dels g¨¨neres cl¨¤ssics de la hist¨°ria de l'art: la pintura eq¨¹estre, el nu femen¨ª i la iconografia eclesi¨¤stica.