Quinze coses que f¨¨iem el 2009 que s¨®n impensables el 2019

Sembla que el 2009 fos abans-d'ahir, per¨° la societat evoluciona ¨²ltimament a un ritme tan vertigin¨®s que en el transcurs d'aquesta d¨¨cada agonitzant ja han canviat moltes coses. Els fren¨¨tics aven?os de la tecnologia, la radical transformaci¨® del paisatge pol¨ªtic, la creixent preocupaci¨® pel medi ambient o, simplement, el voluble dictat de les modes han facilitat que fins i tot la nostra manera de moure'ns pel m¨®n aquest 2019 hagi estat diferent de com era tot just fa 10 anys. S¨®n canvis per anar millor o pitjor? Aqu¨ª ja no hi entrem, per¨° una cosa ¨¦s evident: ja no cal ser un avi per deixar anar als sopars familiars all¨° de ¡°recordo que quan era jove¡­¡±

Recopilem 15 coses quotidianes que f¨¨iem ara fa deu anys i que avui serien inimaginables.

El 2009... sort¨ªem al carrer a lligar

¡°Entrar-li¡± ¡ªuna expressi¨® desfasada!¡ª a un desconegut o una desconeguda en un bar, al metro, en una exposici¨® o en la secci¨® de tornavisos de Leroy Merlin ha quedat nom¨¦s per a alguns nost¨¤lgics del ligoteo. Ara, l'auge de les apps de cites permet triar per cat¨¤leg, fent lliscar fotos a dreta i esquerra, i sense ni tan sols sortir de casa. Un estudi publicat l'estiu del 2019 assegura que el mitj¨¤ digital ja ¨¦s el m¨¦s habitual per trobar parella: el 39% de les parelles heterosexuals dels Estats Units van comen?ar aix¨ª (el 2009 eren nom¨¦s el 22%). Experts afirmen que aquestes dades s¨®n perfectament extrapolables a la societat espanyola. La recerca solit¨¤ria i la idea d'aquestes plataformes com a supermercats de cites, on lligar ¨¦s gaireb¨¦ un joc, s¨®n al darrere d'aquest furor. ¡°Anem cap a unes societats m¨¦s individualistes i hedonistes, i aix¨° ens porta a jugar en q¨¹estions de tipus sexual¡±, assenyala Luis Ayuso, professor de Sociologia de la Universitat de M¨¤laga.

El 2009... v¨¨iem s¨¨ries a la TV

Sembla incre?ble, per¨° hi havia una vegada ¡ªfa no gaire temps¡ª en qu¨¨ les s¨¨ries que m¨¦s vivament atreien la nostra atenci¨® i generaven debat a casa i a l'oficina eren Los Serrano, A¨ªda, F¨ªsica i Qu¨ªmica¡­ Totes les emetien les cadenes generalistes. Simult¨¤niament, productes brillants com Lost, The Wire, Prison break o The Sopranos anticipaven la realitat actual: estem majorit¨¤riament enganxats a un nou tipus de s¨¨rie, m¨¦s auda? i que podem veure quan vulguem ¡ªlliures de la tradicional tirania d'horaris¡ª gr¨¤cies a plataformes com Netflix, HBO o Amazon Prime Video. Encara que poc inclinades a aportar dades, se sap que el seu consum ha passat del 60,4% de penetraci¨® el 2012 al 80,3% el 2017, gaireb¨¦ igualant les xifres de la televisi¨® (segons un estudi de la Universitat de Sevilla); i que el 86% de la poblaci¨® va pagar el 2018 per algun tipus de subscripci¨®. O el que ¨¦s el mateix: si no has seguit Joc de trons (que als EUA ha aconseguit audi¨¨ncies de 17 milions d'espectadors), est¨¤s fora d'¨°rbita.

El 2009... hi havia bipartidisme

Cronologia dels fets: crisi econ¨°mica el 2008, moviment 15-M el 2011 (amb aquell argot fuga?: els indignats, la casta¡­) i eleccions generals el 2015 en les quals per primera vegada dos nous partits (Podem i Ciutadans) planten cara seriosament als altres dos hist¨°ricament hegem¨°nics (PSOE i PP). La formaci¨® de Pablo Iglesias va obtenir en aquells comicis 42 diputats i la d'Albert Rivera, 40. M¨¦s tard irrompria Vox (52 diputats el novembre del 2019). Qui sap si ser¨¤ aix¨ª per sempre, per¨° per descomptat la varietat amb la qual avui ens manifestem a les urnes no t¨¦ res a veure amb els h¨¤bits de la d¨¨cada anterior.

El 2009... sort¨ªem a comprar el sopar

Pels volts del 2009, l'¨²nic menjar que deman¨¤vem a domicili era el xin¨¨s i les pizzes. En els ¨²ltims anys, gr¨¤cies a serveis com Just Eat, Delivery Hero, GrubHub i Takeaway i aplicacions com Glovo i Deliveroo, el costum de demanar que ens portin l'esmorzar, el dinar o el sopar de qualsevol establiment s'ha arrelat. El 36% dels espanyols utilitza apps de menjar a domicili, segons dades de l'OCU del 2019. Nielsen (companyia de mesurament i an¨¤lisi de dades que proporciona una radiografia precisa dels consumidors i els mercats a tot el m¨®n) ha comptabilitzat fins a 73 milions de lliuraments de paquets de menjar (sol¡¤licitats a trav¨¦s del m¨°bil o per altres canals) per valor de 1.137 milions d'euros el 2017. A m¨¦s de lligar i veure cinema, una altra cosa m¨¦s que abans f¨¨iem de portes enfora i ara practiquem com ermitans.

El 2009... an¨¤vem a un concert de Michael Jackson

On hi posa Michael Jackson (mort el 25 de juny del 2009), poseu-hiqualsevol d'aquests altres noms: Prince, David Bowie, Charles Aznavour, Aretha Franklin, Lou Reed, Joe Cocker, Lemmy, George Michael, Tom Petty, Avicii, Scott Walker, Ronnie James Dio, Amy Winehouse, Whitney Houston, JJ Cali, Fats Domino¡­, o qualsevol dels grans noms de la m¨²sica popular que ens han deixat aquesta d¨¨cada i als quals ja nom¨¦s ¨¦s possible veure en directe, en tot cas, com a hologrames.

El 2009... envi¨¤vem SMS

Recordes aquell c¨¨lebre ¡°passa-ho¡±, fonamental en el gir electoral de mar? del 2004? Era un SMS, un format de missatgeria instant¨¤nia que va tenir tamb¨¦ els seus dies de gl¨°ria amb aquells concursos televisius en qu¨¨ podies guanyar premis a canvi d'enviar una paraula clau. Llan?ada el febrer del 2009, l'aplicaci¨® WhatsApp, que a m¨¦s de missatges escrits permet enviar ¨¤udios, fotos i v¨ªdeos, entre altres funcionalitats, t¨¦ m¨¦s de 1.500 milions d'usuaris a tot el m¨®n (Telegram causa estralls a l'Iran, R¨²ssia i a Podem, i t¨¦?el 13% dels usuaris digitals a Espanya). Per exemplificar com aquest sistema ha canviat les nostres vides n'hi ha prou amb citar els ja obligats grups de WhatsApp del col¡¤le, els m¨²ltiples grups familiars i d'amics que contribueixen a la difusi¨® de mems de tota mena i l'encuny de cl¨¤ssics del g¨¨nere com el negre de Whatsapp.

El 2009... esper¨¤vem amb ¨¤nsia les rebaixes

No ¨¦s que ja no esperem l'¨¨poca de saldos, per¨° la implantaci¨® del Black Friday ha alterat substancialment la manera en qu¨¨ distribu?m les nostres compres de productes rebaixats. Adoptem el Divendres Negre amb l'efusi¨® amb qu¨¨ assumim Halloween i altres modes de fora: aquesta jornada (que s'est¨¦n un cap de setmana) de descomptes que se celebra l'endem¨¤ d'Acci¨® de Gr¨¤cies es va estrenar a Espanya el novembre del 2012 per iniciativa de la cadena alemanya MediaMarkt. Un estudi de Worten realitzat per la consultora GFK sost¨¦ que el 83% de la poblaci¨® espanyola sap qu¨¨ ¨¦s el Black Friday i el 54% compra aquell dia. ¡°Des que es va alliberar el per¨ªode de rebaixes el 2012, el concepte ha canviat totalment. Es busca que el consumidor tingui una despesa cont¨ªnua durant tot l'any¡±, diu la soci¨°loga Myriam Fern¨¢ndez Nevado.

El 2009... descarreg¨¤vem m¨²sica

El dilema de la d¨¨cada anterior (per qu¨¨ pagar per m¨²sica quan hi ha el?Napster?) s'ha transformat ara en per qu¨¨ tenir?m¨²sica quan est¨¤ tota al n¨²vol i la puc escoltar?quan vulgui?). Va ser pels volts del 2008 quan l'empresa sueca Spotify va introduir el sistema d'escolta sota demanda de manera gratu?ta i legal ¡ªal principi nom¨¦s s'hi podia accedir per invitaci¨®¡ª, i ara t¨¦ m¨¦s de?232 milions d'usuaris actius a tot el m¨®n (la plataforma no facilita dades d'¨¤mbit local). Gaireb¨¦ la meitat s¨®n usuaris de pagament, una opci¨® que erradica la molesta publicitat. Si pensem que Spotify (no s'ha de confondre amb el fam¨®s succionador de cl¨ªtoris: Satisfyer) ¨¦s nom¨¦s un dels prove?dors d'aquest servei (Apple Music o Tidal, amb menys ¨¨xit a Espanya, comparteixen el sector), no ¨¦s dif¨ªcil pensar que ens encaminem cap a un m¨®n sense prestatgeries.

El 2009... molts encara barrej¨¤vem el pl¨¤stic i l¡¯org¨¤nic a la brossa

S¨ª, el 2019 Madrid ha acollit la Cimera del Clima, amb la pres¨¨ncia fins i tot de Greta Thunberg, per¨° per arribar a aquest punt ha canviat molt el panorama en l'¨²ltim decenni pel que fa al respecte pel medi ambient. Segons Ecoembes, a Espanya es reciclen actualment el 78,8% dels envasos de pl¨¤stic, llaunes i brics,?aix¨ª com els envasos de paper i cartr¨® (un 12,4% m¨¦s que el 2017). La taxa de reciclatge de vidre ha passat del 31,3% el 2000 al 71,8% el 2016, segons Eurostat i el MAPAMA. El 73% dels espanyols pren les seves decisions de consum el 2019 per motius ¨¨tics i de sostenibilitat, afirmen des de l'OCU. No obstant aix¨°, encara que ¨¦s un avan?, segueix sense ser suficient. ¡°La consci¨¨ncia ambiental ¨¦s un progr¨¦s ¡ªopina Luis Rico, d'Ecologistes en Acci¨®¡ª, per¨°, en part, arriba tard i, en part, el model de producci¨® i consum vigent encara ho contraresta¡±.

El 2009... ten¨ªem ¨¤lbums de fotos

Les nostres vacances a la platja o aquell viatge a l'?ndia abans eren acuradament documentats en un ¨¤lbum amb les millors instant¨¤nies. Per¨°, esclar, qui necessita un ¨¤lbum, amb fotos que cal imprimir, quan pots deixar astorats a l'instant la fam¨ªlia i els amics pujant-les a internet en temps real. Instagram, que va n¨¦ixer el 2010, semblava al principi una xarxa destinada a amants de la fotografia, per¨° amb el temps s'ha revelat (mai millor dit) que tothom porta a dins un amant de les fotos: un estudi del 2018 va xifrar en 15 milions el nombre d'usuaris d'aquesta aplicaci¨® a Espanya, un 13,3% m¨¦s que l'any anterior, la qual cosa la converteix en la xarxa social que m¨¦s creix al nostre pa¨ªs.

El 2009... es valorava poc el futbol femen¨ª

Si hem de ser sincers, el futbol de dones segueix a anys llum (en visibilitat, en sous¡­) del mascul¨ª, per¨° ¨¦s que fa deu anys molts ni tan sols sabien que existia! Qui sap si com a conseq¨¹¨¨ncia de l'imperant empoderament femen¨ª, del subcampionat d'Europa assolit per la selecci¨® sub-20 el 2018 o arran de la remodelaci¨® de la competici¨® en la temporada 2009-2010, les futbolistes han guanyat en popularitat. El 2019, Telecinco va emetre per primera vegada un partit en obert (la final de la Copa de la Reina, entre la Reial Societat, que la va guanyar, i l'Atl¨¨tic de Madrid), i el Wanda Metropolitano va registrar un ple en un Atl¨¨tic-FC Barcelona (els m¨¦s de 60.000 espectadors van establir un r¨¨cord mundial).

El 2009... menj¨¤vem carn sense pensar en les conseq¨¹¨¨ncies

L'ONU ha recomanat el 2019 reduir el seu consum per tenir cura del planeta, l'OMS desaconsella la carn vermella i processada per prevenir el c¨¤ncer. A Espanya el 7,8% de la poblaci¨® de m¨¦s de 18 anys (m¨¦s de 3,6 milions de persones) ¨¦s veggie¡­ Enrere queden els dies en qu¨¨ un demanava un entrecot al restaurant sense saber les conseq¨¹¨¨ncies que comporta menjar carn.

El 2009... ens resign¨¤vem a ser calbs

Despr¨¦s de provar potingues de tota mena, i en vista que l'¨²nica soluci¨® eren empelts capil¡¤lars car¨ªssims, fins a dates recents molts assum¨ªem amb resignaci¨® la nostra alop¨¨cia, camuflant-la, en la majoria dels casos, amb un rapat estrat¨¨gic. Per¨° d'un temps en?¨¤ sembla que si un ¨¦s calb, ¨¦s perqu¨¨ vol. Els paquets quirurgicotur¨ªstics a Istanbul, on et planten p¨¨l al cap a un preu assequible, han suposat en els ¨²ltims cinc anys una soluci¨® per a acomplexats o per a aquells que simplement es volen veure millor. En el fons, i encara que arribem a defensar la tesi, sempre hem sabut que all¨° que els calbs som m¨¦s sexis era una bola?estratosf¨¨rica.

El 2009... demanar una cervesa ?sense? no era tan habitual

La febre per l'alimentaci¨® saludable i el culte al cos han augmentat al llarg de la d¨¨cada, la qual cosa s'ha reflectit tamb¨¦ en els h¨¤bits et¨ªlics. Abans les cerveses sense alcohol es demanaven murmurant, com Woody Allen comprant revistes porno a Bananes (1971). Ara, el consum s'ha generalitzat, i els qui volen mantenir-se en el seu pes ideal o agafaran despr¨¦s el cotxe disposen d'una ¨¤mplia varietat de ll¨²pols (torrades, amb llimona¡­) per lliurar-se en plaer cerveser sense aquest extra de calories i sense que se'ls pugi al cap. Un 14% de les cerveses consumides a Espanya (uns 48 litres per persona l'any) s¨®n sense alcohol o 0,0, segons dades de l'OCU del 2019.

El 2009... Rosal¨ªa no era a les nostres vides

Tenint en compte l'impetu¨®s vendaval que va representar la publicaci¨® el 2018 d'El?mal querer, el seu segon disc, cal preguntar-se com ¨¦s possible que fa 10 anys an¨¦ssim per la vida sense Rosal¨ªa. La catalana ha estat el tema dels que entenen de m¨²sica, d'els qui no tenen ni idea per¨° fan veure que s¨ª, d'amants del cinema, d'observadors de la moda, dels qui estan en contra de l'apropiaci¨® cultural, dels qui l'absolen d'aquesta apropiaci¨®¡­ Tots hem opinat alguna vegada de Rosal¨ªa. Qui ens havia de dir el 2009 que el personatge que m¨¦s faria parlar al final de la d¨¨cada seria¡­ una cantant.