La prolongaci¨® dels FGC al Vall¨¨s, a punt de morir d¡¯¨¨xit

L¡¯ampliaci¨® de les l¨ªnies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Terrassa i Sabadell era una de les obres m¨¦s esperades. I la resposta ha estat aclaparadora. Des de la seva inauguraci¨®, els usuaris de Terrassa han crescut un 69% i els de Sabadell, un 53%, el que ha desbordat les previsions de la companyia. ¡°Esper¨¤vem un creixement important al llarg del temps, per¨° ens ha arribat en pocs mesos. Ens han sorpr¨¨s¡±, assegura Oriol Juncadella, director de FGC Operadora.

A finals del juliol del 2015 es va fer realitat l¡¯ampliaci¨® dels FGC a Terrassa, la tercera ciutat catalana en poblaci¨®, que nom¨¦s tenia una estaci¨® urbana a la Rambla ¡ªi una altra a la urbanitzaci¨® de les Fonts¡ª i va passar a tenir tres estacions m¨¦s. Des d¡¯aleshores, el nombre d¡¯usuaris s¡¯ha disparat: de 2,6 milions de viatges el 2014 (sense l¡¯ampliaci¨®), a 3 milions l¡¯any seg¨¹ent (amb cinc mesos amb la prolongaci¨® oberta) i a 3,8 milions el 2016, segons dades dels FGC. Aix¨° suposa un augment del 47% dels viatges prenent com a refer¨¨ncia dos anys sencers amb i sense ampliaci¨®.

Un estudi recent del RACC sobre la capacitat del transport p¨²blic d¡¯acc¨¦s a Barcelona revela que la l¨ªnia de Terrassa ¡°es pot desbordar¡± entre les 8.30 i les 9.00 hores, quan arriba a puntes del 104% de la seva capacitat. A la mateixa franja, el ramal de Sabadell tamb¨¦ toca el seu m¨¤xim, per¨° arriba al 88%. Amb tot, Juncadella rebutja la idea que hagin ¡°mort d¡¯¨¨xit¡±. ¡°Hi ha alguns trens que van plens, per¨° tampoc s¡¯arriba a l¡¯extrem que no es pugui entrar, excepte en alguns que van a la Universitat Aut¨°noma des de Barcelona¡±.

A Sabadell, l¡¯ampliaci¨® de la l¨ªnia va arribar dos anys despr¨¦s (el juliol del 2017) i va suposar tamb¨¦ passar de dues estacions a cinc. Aqu¨ª les xifres tamb¨¦ parlen per si soles: aquell any, malgrat que la prolongaci¨® es va estrenar a l¡¯estiu, el nombre de viatgers va augmentar un 32% ¡ªde 2,2 milions de viatges a 2,9¡ª respecte a l¡¯any anterior. I comparant la l¨ªnia amb l¡¯ampliaci¨® i sense, es va passar de 2,2 milions de viatges el 2016 a 3,4 milions el 2018, un 53% m¨¦s.

El director de FGC Operadora assegura que els creixements s¡¯han registrat tant en hora punta com en hora vall. ¡°No ¨¦s nom¨¦s gent que va a la feina, sin¨® tamb¨¦ persones que utilitzen el tren per fer gestions¡±. Els nous usuaris provenen, segons estudis dels FGC, de persones que abans utilitzaven Rodalies o el cotxe i de residents nous d¡¯aquestes ciutats. L¡¯Ariadna, una antiga usu¨¤ria de Renfe, n¡¯¨¦s una. Com que ¡°sempre hi havia retards i problemes¡±, va decidir canviar als FGC per ¡°fiabilitat¡±, explica mentre espera el tren a primera hora del mat¨ª a la nova estaci¨® de Vallparad¨ªs, que a sobre t¨¦ a prop de casa. Els retards, afegits a la ¡°falta de seguretat¡± o ¡°l¡¯incivisme¡± s¨®n alguns dels motius que assenyalen diferents usuaris per explicar el canvi d¡¯operador.

El portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, admet que es va produir ¡°un transvasament de viatgers¡±. I aix¨ª ho indiquen les xifres: les dues estacions de Rodalies a Terrassa nom¨¦s van incrementar un 0,4% els passatgers del 2014 al 2016, molt per sota del 30% que va cr¨¦ixer del 2016 al 2018. En el cas de Sabadell, el creixement va ser de l¡¯11% del 2014 al 2016, per¨° es va frenar fins al 5% els dos anys seg¨¹ents, quan es van obrir les noves estacions dels FGC. S¡¯hi va afegir el tancament de l¡¯estaci¨® de Sabadell Centre durant vuit mesos (del juliol del 2017 al mar? del 2018) per obres de reforma. Amb tot, Carmona recorda que el transport p¨²blic ha crescut de forma global: un 10,5% Rodalies i un 13% FGC del 2014 al 2018, segons dades dels operadors. ¡°L¡¯ampliaci¨® de Ferrocarrils ens ha beneficiat perqu¨¨ al final es tracta de fomentar el transport p¨²blic i la gent l¡¯utilitza de forma indiferent. No som compet¨¨ncia, som serveis complementaris¡±, defensa Carmona.

Molts usuaris ho fan aix¨ª, aprofitant els nous intercanviadors. Com a l¡¯estaci¨® de Terrassa, de Renfe, on l¡¯Eduard espera un tren per anar a Sabadell, encara que assegura que prefereix els FGC i els combina segons el dia. ¡°Quan veus que Renfe t¨¦ problemes agafes els FGC. Est¨¤ b¨¦ tenir un pla B¡±. Per¨° moltes vegades, m¨¦s enll¨¤ de la prefer¨¨ncia de l¡¯operador el factor decisiu ¨¦s la destinaci¨® i quin ¨¦s el tren que hi arriba. Des de l¡¯estaci¨® de Sabadell Nord, la Mar¨ªa assegura que habitualment viatja amb la Renfe perqu¨¨ va fins a l¡¯estaci¨® de la Sagrera, per¨° si ha d'anar fins a pla?a Catalunya, els alterna, encara que admet que amb la Renfe el trajecte ¨¦s m¨¦s curt (uns 36 minuts sobre el paper; 49 amb els FGC).

Freq¨¹¨¨ncies de cinc minuts

Per fer front al creixement dels usuaris, Juncadella assegura que tenen pensat augmentar la capacitat amb la compra de 15 trens ¡°que permetran augmentar la freq¨¹¨¨ncia fins als cinc minuts en hora punta¡±. A m¨¦s, a partir de l¡¯estiu del 2021 desapareixeran les l¨ªnies parcials com la S5 (Sant Cugat), S7 (Rob¨ª) i S6 (UAB) i tots els combois recorreran el trajecte complet del ramal: des de Sabadell o Terrassa fins a Barcelona. El responsable dels FGC descarta recuperar els trens semidirectes ¡°perqu¨¨ amb altes freq¨¹¨¨ncies un tren atraparia l¡¯altre¡±.