M¨¦s Rosalies, sisplau

Cada any que passa la llengua dona mat¨¨ria suficient per omplir p¨¤gines i pantalles, i val a dir que el 2019 ha estat especialment suc¨®s en aquest sentit. No ens han mancat not¨ªcies, reflexions i pol¨¨miques al voltant de la situaci¨® del catal¨¤, sigui a causa de la seva salut i de tot el que comporta en l¡¯¨¤mbit p¨²blic (pol¨ªtica, pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, socioling¨¹¨ªstica, etc.), sigui en el que pertoca estrictament a la llengua com a codi (gram¨¤tica, l¨¨xic, ortografia, etc.). I per si no en ten¨ªem prou, hem acabat l¡¯any ling¨¹¨ªstic amb el debat m¨¦s descarnat dels darrers trenta anys al voltant de la immersi¨® i el model d¡¯escola a Catalunya.

En l¡¯esfera p¨²blica, destaca la publicaci¨® al mes de juliol de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics 2018, el bar¨°metre m¨¦s acurat sobre la salut de la llengua catalana que, de la manera m¨¦s objectiva possible, ha llegat unes dades que tant han perm¨¨s ¡ªcom sempre, d¡¯altra banda¡ª rendir-se al cofoisme com aventurar la futura extinci¨® de la llengua. Efectivament, la llengua mant¨¦ una vitalitat envejable en molts ¨¤mbits d¡¯¨²s, per¨° falla de manera sistem¨¤tica en d¡¯altres i revela les dificultats de cara a un futur marcat pel multiling¨¹isme i per l¡¯acc¨¦s a continguts de consum cultural a trav¨¦s de plataformes d¡¯abast global, on les lleng¨¹es petites tenen totes les de perdre. La situaci¨® prec¨¤ria del gallec, alertada pel recent informe del Consell d¡¯Europa, hauria de posar en gu¨¤rdia els responsables de les pol¨ªtiques de suport al catal¨¤.

Tres dones han mostrat uns contrastos curiosos pel que fa a l¡¯¨²s de la llengua. En primer lloc, Cayetana ?lvarez de Toledo. Designada per Pablo Casado candidata del PP per Barcelona, ha fet gala d¡¯ignor¨¤ncia de la llengua catalana tot i optar a ser representant del poble de Catalunya. Era un pas que no havia fet Ciutadans, la candidata dels quals, In¨¦s Arrimadas, lluu un catal¨¤ m¨¦s que solvent, i que tampoc ha fet Vox, amb un Ignacio Garriga que tamb¨¦ parla la llengua d¡¯aqu¨ª. En segon lloc, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i protagonista d¡¯uns v¨ªdeos en qu¨¨, amb l¡¯ocurr¨¨ncia d¡¯arribar a un p¨²blic m¨¦s ampli, va decidir obviar la llengua catalana; ni tan sols es va plantejar fer dues versions del mateix v¨ªdeo, ni tampoc anar alternant les dues lleng¨¹es en el mateix clip. Si ?lvarez de Toledo va voler demostrar que no cal saber catal¨¤ per fer pol¨ªtica a Catalunya, Colau va demostrar que no cal fer-la servir encara que la s¨¤pigues. I en tercer lloc, la Rosal¨ªa!, que amb el seu Fucking Money Man ens va ensenyar a tots que la llengua catalana ¨¦s ben v¨¤lida per fer el que ens sembli (m¨²sica en el seu cas) i que el seu ¨²s no representa cap mena de fre per a la difusi¨® massiva del missatge. M¨¦s Rosalies, sisplau.

Per la seva banda, l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans ha continuat la seva tasca de difusi¨® de la nova gram¨¤tica amb la publicaci¨® de la gram¨¤tica essencial (en l¨ªnia) i de la gram¨¤tica b¨¤sica, amb les quals es completa el cap¨ªtol de normativitzaci¨® encetat el 2016 amb la nova ortografia i l¡¯esporgada de diacr¨ªtics. Per¨°, ai!, paral¡¤lelament, el 2019 ha estat tamb¨¦ l¡¯any de la consolidaci¨® del corrent cr¨ªtic que, a l¡¯escalf de l¡¯estirabot de les xarxes, ha encimbellat figures com Josep Maria Virgili, tot una estrella de Twitter que des de l¡¯educaci¨® i les bones intencions es dedica a difondre un model ling¨¹¨ªstic contrari a la normativa i suposadament fonamentat en el catal¨¤ m¨¦s genu¨ª i com cal. No li han faltat cr¨ªtics documentats a Virgili, per¨° alguna cosa falla a la comunicaci¨® de l¡¯IEC si Virgili acumula m¨¦s seguidors a Twitter que qualsevol membre de la Secci¨® Filol¨°gica (M¨¤rius Serra a banda) i les seves opinions s¨®n m¨¦s seguides i difoses que les de la mateixa presidenta, Maria Teresa Cabr¨¦.

I acabem amb el neologisme de l¡¯any, o els neologismes. La preocupaci¨® pel planeta i el medi ambient ha fet que per primer cop siguin dos els mots triats per representar l¡¯any: emerg¨¨ncia clim¨¤tica i animalista. Uns bons exemples de la q¨¹esti¨® que, possiblement, m¨¦s ha marcat la informaci¨® a escala global.