Un b¨¤rbar a Europa

Ressorgeix en exposicions arreu, com si aquest temps fos millor per a la mirada antiinstitucional que la seva obra escrita i pintada pretenia i defensava, en l¡¯art de les criatures, els bojos, els presoners i la gent sense preparaci¨® art¨ªstica, bastint ponts amb objectes i figures de civilitzacions primeres en continents diversos. Com si museus i espectadors f¨®ssim bojos conscients del que veiem. Cosa que ¨¦s dir molt, i em refereixo a la consci¨¨ncia. Sobre la nostra bogeria com a humans ¨¦s millor callar, que est¨¤ a punt d¡¯arribar l¡¯any VintVint i no penso rebre¡¯l entre tenebres.

?s el pintor franc¨¨s Jean Dubuffet (1901-1985), artista de dif¨ªcil classificaci¨® de l¡¯art modern. Us sona l¡¯art brut? Se¡¯l va inventar Dubuffet, tant el nom com la manera. Un b¨¤rbar a Europa ¨¦s el t¨ªtol de l¡¯exposici¨® que l¡¯IVAM ens ofereix fins a mitjans de febrer. Una mostra atractiva i ben muntada, aguda, que et submergeix en mons infinits. ?s una cita ineludible i gustosa, una trena d¡¯art, civilitzaci¨® i bogeria. Els camins entre creaci¨®, el que ens fa humans i el que ens salva. Semblava que ja s¡¯havia dit tot sobre l¡¯art brut i sobre Dubuffet, per¨° alguna cosa est¨¤ fent que torni. A cavall de dos moments greus de l¡¯art modern, abans i despr¨¦s de la guerra del 45, entre l¡¯Europa de la velocitat i l¡¯atro? i l¡¯Europa salvatge que la va seguir, Dubuffet ha passat molt de temps al purgatori on ell mateix es va tancar amb el seu museu su¨ªs de l¡¯art brut, un purgatori d¡¯on ara surt.

Un senyal, un indici, qui sap de qu¨¨. El seu espant¨®s mal car¨¤cter, la raresa que per a col¡¤legues i galeristes va significar veure com comen?ava a exposar quan tenia m¨¦s de 40 anys (fins llavors era cellerer i vinater), la for?a amb qu¨¨ va marcar certs ambients de Par¨ªs durant i despr¨¦s de l¡¯ocupaci¨® nazi, l¡¯enrenou que va causar amb l¡¯art brut en suma, no li han reportat la simpatia d¡¯historiadors de l¡¯art ni dels seus gestors. Ara ve a rescatar-lo l¡¯antropologia. Amic durant anys de l¡¯escriptor i pintor belga Henri Michaux, autor el 1933 d¡¯Un b¨¢rbaro en Asia, que Borges es va afanyar a traduir al castell¨¤, la mostra valenciana, comissariada por Baptiste Brun, professor de la Universitat de Rennes, enlla?a els dos creadors des del t¨ªtol mateix, un tribut a Michaux i una guia de lectura aqu¨ª de Dubuffet. ?s una producci¨® del museu valenci¨¤ i dos centres m¨¦s, el Museu de les Civilitzacions d¡¯Europa i del Mediterrani (MUCEM, Marsella) i el Museu d¡¯Etnografia de Ginebra (MEG). El muntatge revela un notable sentit escenogr¨¤fic des de l¡¯antropologia i l¡¯etnografia, certament.

L¡¯escriptor belga relatava en el llibre el seu llarg viatge el 1931 per la Xina, el Jap¨®, l¡¯?ndia, Corea i Mal¨¤isia. En aquelles terres, el b¨¤rbar era ell, va dir Michaux, ell era l¡¯altre radical. Al cap de tres d¨¨cades el va tornar a editar, igual per¨° amb un prefaci sorprenent: sense contemplacions renega d¡¯un llibre que li fa vergonya per com se situa davant d¡¯altres cultures i el to que utilitza, a vegades despectiu, d¡¯altres bav¨®s d¡¯admiraci¨®. En prendre Michaux com a clau d¡¯acc¨¦s d¡¯avui a Dubuffet, el comissari i el seu equip executen una operaci¨® similar. No en reneguen, al contrari, sin¨® que el presenten des d¡¯una altra ¨°ptica, nom¨¦s en aparen?a contr¨¤ria a l¡¯habitual: culta, la hist¨°ria de les civilitzacions. Res a objectar-hi. L¡¯art salvatge dels anys m¨¦s salvatges d¡¯Europa, en el qual Dubuffet va tenir la seva part com un dels constructors d¡¯aquest ordre salvatge, es mereix veure¡¯s aix¨ª, amb prisma culte. Ni Dubuffet va ser un na?f ni els molts artistes¨Canartistes, els va anomenar, amb el prefix an- que denota abs¨¨ncia, en aquest cas de formaci¨®¡ªque va reunir en la Col¡¤lecci¨® de l¡¯Art Brut de Lausana es mereixen m¨¦s purgatori. ?s nom¨¦s que ara tot sembla tan i tan culte que et posaries a ballar una dansa all¨¤ mateix que no s¨¦ si seria d¡¯avui.

S¨®n paradoxes de les revisions de l¡¯art, una ind¨²stria creixent. El passat, el passat. Un assumpte menor que potser no ho ¨¦s: exposici¨® i cat¨¤leg persisteixen a traduir art brut del franc¨¨s com a art brutal, quan sembla m¨¦s sensible dir art en brut. En la desaparici¨® de la noci¨® d¡¯obrar en brut, directa, salvatge per selv¨¤tica, sense m¨¦s, pot ser que aqu¨ª hi hagi algunes de les raons del retorn de l¡¯artista que va emancipar l¡¯art dels bojos. Aix¨ª, l¡¯art dels bojos, el nostre art, ¨¦s ara brutal. N0 ho s¨¦ pas.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.