El m¨°bil diab¨°lic

Li he arrencat el cor, per¨° continua viu. ?s inquietant. Com que vaig estudiar en una escola de monges, s¨¦ que D¨¦u ja ens ha predestinat tant les plagues particulars com els beneficis de cada home, i a cadasc¨², quan li correspon, ordena que aquests mals el visitin. I a mi m¡¯ha tocat, ara, enfrontar-me al mal en forma de m¨°bil. Sens dubte, el tinc posse?t. El dimoni ¨¦s dins de les entranyes d¡¯aquesta b¨¨stia electr¨°nica meva, almenys des que es va manifestar ara fa uns dos mesos: sense previ av¨ªs, tot i que la bateria ja feia un temps que ronsejava al 50% de la seva capacitat per m¨¦s que es pass¨¦s la nit endollat, es va quedar en negre, no responia cap tecla. Aix¨ª, de cop i volta. Kapputt. L¡¯obsolesc¨¨ncia programada el va deixar, amb nom¨¦s cinc anyets, ben mort. I sense possibilitat de rescatar res.

Per mis¨¨ries que no venen al cas (per¨° que responen a la mateixa filosofia per la qual, fa uns dies, a l¡¯autopista un indicador m¡¯obligava a anar a 90 quil¨°metres per hora per ¡°episodi de contaminaci¨® forta¡± a tot just 500 metres de la petroqu¨ªmica de Tarragona, on una xemeneia immensa cremava impassible i vora? en la nit en un fotograma escapat de Blade Runner), no he obtingut de l¡¯empresa un m¨°bil nou de recanvi i m¡¯he quedat, com el m¨ªser savi versificat per Calder¨®n de la Barca, amb l¡¯aparell que un company m¨¦s afortunat (i de m¨¦s rang laboral) va descartar fa poc.

El dimoni parla a trav¨¦s dels seus oracles, em van ensenyar tamb¨¦ les monges ¡ªque de n¨²meros, lletres i ci¨¨ncies, pocs, per¨° pors, temors i preg¨¤ries me¡¯ls van inculcar tots¡ª, i aix¨ª el m¨°bil adoptat va comen?ar amb rebel¡¤lies estranyes. Un av¨ªs. En principi, estava ben net, tot el contingut havia estat esborrat, per¨° a les primeres de canvi van apar¨¨ixer en algun plec rec¨°ndit de ves a saber quina carpeta m¨¦s de 950 imatges de l¡¯antic propietari; eren majorit¨¤riament castes, si b¨¦ apareixia entre elles el DNI de la seva dona, algunes fotos familiars, col¡¤legues en actitud festiva i posats davant de paratges o cartells. Selfif¨°bic com soc i pudor¨®s fins a la pud¨ªcia (mongil), em vaig afanyar a esborrar-les. Per¨° ¡ªno s¨¦ tecnol¨°gicament per qu¨¨¡ª no ho he pogut fer amb la imatge de l¡¯estalvi de pantalla, una aquarel¡¤la de Rio de Janeiro de la dona de l¡¯antic propietari. En fi, gustos art¨ªstics a banda, resignaci¨®.

Molt m¨¦s durs estan sent els ensurts sobre les tres de la matinada per les alertes amb els transcendentals resultats del Milwaukee o dels Mavericks a l¡¯NBA, que tampoc he sabut desactivar; o les not¨ªcies d¡¯¨²ltima hora de tres diaris esportius i d¡¯informaci¨® general; o els avisos que noms rocambolescos han penjat noves fotos a l¡¯Instagram. I aix¨° li passa a un tecnof¨°bic cognitiu, per no dir ansi¨®s, i un clar portador de l¡¯IFS (s¨ªndrome de fatiga informativa, en angl¨¨s). I tamb¨¦ a qui per evitar vincles afectius (mai s¨®n correspostos: l¡¯oficina ¨¦s el pitjor camp de l¡¯homo homini lupus plautoni¨¤), fins i tot he renunciat als sopars de Nadal amb els col¡¤legues de la feina (reminisc¨¨ncia freudiana dels meus temps al Diari de Barcelona, quan cada trobada era perqu¨¨ acomiad¨¤vem una v¨ªctima de la s¨¤dica reducci¨® de personal, perqu¨¨ fugien a altres mitjans o perqu¨¨, savis, deixaven l¡¯ofici). I ara, per un m¨°bil, em veia sabent a la for?a de la vida d¡¯alg¨² altre. S¨ª, d¡¯alguna manera, podia reconstruir-lo, espiar-lo, fins i tot. O, ja posats, fantasiejar amb la temptaci¨® de viure amb la seva vida, si tan a disgust estava amb la meva.

Per¨° tot va empitjorar fa tot just una setmana. De sobte, el meu m¨°bil vell va ressuscitar; en el rampell de desesperaci¨® despr¨¦s de pr¨¦mer les tecles mil vegades, endollar-lo i desconnectar-lo compulsivament i fins i tot colpejar-lo, es devia quedar connectat a la xarxa el¨¨ctrica i aix¨ª el devia tenir abandonat dies sencers. El trasto es va fer zombi perqu¨¨ algunes tecles seguien sense respondre, per¨° la bateria s¡¯havia carregat al 100% com feia un any que no passava. I els correus electr¨°nics estaven actualitzats al segon. L¡¯¨²nic inviable era, ¨¦s clar, consultar els whatsapps i fer trucades, perqu¨¨ a l¡¯aparell li havia arrencat el cor, el xip.

Amb certa angoixa se¡¯m va passar pel cap anar a la galeria d¡¯imatges i, despr¨¦s, a les notes. Com que s¡¯havia quedat totalment bloquejat no havia pogut rescatar res. O sigui, que all¨¤ hi havia la meva vida fins al punt on es va aturar aquell migdia en qu¨¨ el m¨°bil va deixar de funcionar: els meus fills bufant les espelmes dels seus aniversaris amb la meva sogra el dissabte anterior; reproduccions d¡¯articles; portades de llibres; talles de les meves camises, sabates i roba interior segons les marques; el llistat de les millors pizzeries de Barcelona; obres dels meus compositors barrocs preferits; vins segons qualitat-preu per supermercats; el nombre de volums de les obres completes de Josep Pla que ja tinc i, com a estalvi de pantalla, un querub¨ª, fragment d¡¯un mosaic mig derru?t d¡¯una antiga masia abandonada al Priorat; me¡¯l vaig mirar fixament uns instants: segons com, vaig pensar despr¨¦s de la meva experi¨¨ncia amb l¡¯altre aparell, una ment malalta podria llegir-lo de manera ignominiosa¡­ Perqu¨¨... qu¨¨ diu d¡¯un el seu m¨°bil? Trastejant per les seves entranyes, fins i tot podem ser uns estranys per a nosaltres mateixos.

Em queda, a m¨¦s, el calfred de si, quan canviem de m¨°bil, de veritat ens esborren dels nostres vells aparells o ves a saber en quin abocador o rac¨® del m¨®n hi seguim o a quines mans hem anat a parar. I llavors, qui posseeix qui? Jo l¡¯aparell o ell a mi? Vaig pensar que ho hauria de preguntar al provecte cardenal alban¨¨s Ernest Simoni, que pel que sembla fa cada dia entre quatre i cinc exorcismes pel m¨°bil (no especifica com ni si per fer-ho fa servir el pal telef¨¨ric per als selfis). La veritat ¨¦s que tampoc sabria aclarir-li si el dimoni que cal expulsar seria de l¡¯aparell o del meu interior. O si, en el fons, no ¨¦s el mateix.