El govern a trav¨¦s dels jutges

S¡¯ha dit de vegades que una de les conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s greus de la judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica ¨¦s la polititzaci¨® de la just¨ªcia. Com si una fos la conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯altra. Ara comencem a veure que no ¨¦s exactament aix¨ª. Que no estem nom¨¦s davant d¡¯un proc¨¦s de polititzaci¨® de la just¨ªcia, sin¨® davant d¡¯una estrat¨¨gia conscient i deliberada, empresa fa temps pel principal partit de la dreta, el PP, d¡¯utilitzar l¡¯administraci¨® judicial per garantir que podr¨¤ guanyar als tribunals les batalles que perdi en l¡¯¨¤mbit parlamentari o, en el seu defecte, per torpedinar la tasca de govern de l¡¯adversari pol¨ªtic. No ¨¦s el govern dels jutges, sin¨® a trav¨¦s dels jutges. Aix¨ª ho est¨¤ practicant el PP des de fa temps i ara, tant Pablo Casado com Santiago Abascal anuncien sense dissimulaci¨® que recorreran als tribunals per torpedinar el nou Govern i fins i tot amenacen de demandar Pedro S¨¢nchez per prevaricaci¨® i alta tra?ci¨®.

Per¨° aquesta manera de procedir no tindria cap ¨¨xit sense l¡¯aquiesc¨¨ncia i col¡¤laboraci¨® de desenes de jutges sobre qui pesa la sospita que actuen moguts m¨¦s per la voluntat de defensar determinats criteris i objectius partidistes que pel desig d¡¯aplicar la llei i impartir just¨ªcia. La mateixa administraci¨® dels temps judicials, tan lents per a els processos ordinaris, sembla amb freq¨¹¨¨ncia estar al servei de l¡¯oportunitat pol¨ªtica, com ha ocorregut ara amb la sorprenent decisi¨® de la Junta Electoral Central sobre la inhabilitaci¨® del president Quim Torra, el contingut del qual va ser avan?at, no per casualitat, per Pablo Casado poques hores abans del debat d¡¯investidura.

Resulta del tot an¨°mal que un ¨°rgan merament administratiu i, per tant, no judicial, s¡¯atribueixi la potestat d¡¯interpretar i aplicar la llei electoral de tal manera que la seva decisi¨® impliqui el cessament del president de la Generalitat, passant per sobre de la potestat del Parlament catal¨¤ i conculcant drets tan fonamentals com el de defensa o el de presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia.

La sent¨¨ncia que inhabilita Torra no ¨¦s ferma, i podria donar-se el cas que una vegada cessat, un tribunal de cassaci¨® revoqu¨¦s la resoluci¨® de la Junta Electoral. Estar¨ªem davant d¡¯una situaci¨® de fets judicials consumats d¡¯efectes irreversibles. I no seria la primera vegada. Ja va oc¨®rrer amb l¡¯acusaci¨® per rebel¡¤li¨® que va permetre mantenir en pres¨® preventiva i privar dels seus drets pol¨ªtics els l¨ªders independentistes processats. I va tornar a passar quan el Tribunal Suprem va decidir presentar davant del Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea una q¨¹esti¨® prejudicial sobre la immunitat parlament¨¤ria d¡¯Oriol Junqueras i, sense esperar la seva resposta, continuar amb el proc¨¦s, de manera que ara, davant d¡¯una resoluci¨® que reconeix la immunitat de l¡¯eurodiputat, pugui dir que la sent¨¨ncia ja no ¨¦s aplicable perqu¨¨ mentrestant ha estat condemnat.

La resoluci¨® de la Junta Electoral sobre la inhabilitaci¨® del president Torra ¨¦s l¡¯¨²ltim exemple d¡¯un llarg rosari de resolucions, sent¨¨ncies i actuacions judicials controvertides que, totes juntes, expliquen la fallida de la confian?a en l¡¯Administraci¨® de Just¨ªcia. Som davant de l¡¯escenari d¡¯un poder judicial que corre el risc de deixar de ser respectat perqu¨¨ ja no ¨¦s percebut com el garant de l¡¯imperi de la llei. Quantes controv¨¨rsies jur¨ªdiques m¨¦s pot admetre el nostre sistema judicial sense que s¡¯esfondri la seva legitimaci¨® social? Ja en s¨®n massa, i el fet que qualsevol decisi¨® jur¨ªdica pugui ser objecte de discussi¨® perqu¨¨ l¡¯aplicaci¨® de la llei est¨¤ subjecta a un marge d¡¯interpretaci¨® no hauria de ser coartada per a un ¨²s pervers del debat jur¨ªdic. El resultat ¨¦s un clima de confusi¨® que alimenta una idea perillosa per a la democr¨¤cia: la que ni tan sols la Just¨ªcia no ¨¦s confiable.

Hem arribat a aquesta situaci¨® perqu¨¨ el sistema de govern de l¡¯Administraci¨® de Just¨ªcia ha perm¨¨s que els partits majoritaris hagin tingut la potestat de decidir la composici¨® de l¡¯¨°rgan de govern dels jutges, i a trav¨¦s d¡¯aquest, d¡¯¨°rgans jurisdiccionals tan importants com el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central, tots ells protagonistes avui de l¡¯esdevenir pol¨ªtic. El PP s¡¯ha preocupat d¡¯assegurar la pres¨¨ncia de jutges afins a cadascun d¡¯aquests ¨°rgans i no ha dubtat a maniobrar per mantenir les posicions assolides, com quan va alterar la composici¨® del Tribunal Constitucional per aconseguir una majoria favorable a les seves tesis sobre l¡¯Estatut de Catalunya. L¡¯alt tribunal no s¡¯ha recuperat d¡¯aquesta maniobra. La mateixa degradaci¨® amena?a ara tota la c¨²pula judicial. L¡¯¨²nica manera que pugui recuperar la confian?a ¨¦s una reforma en profunditat del sistema d¡¯elecci¨® i govern dels jutges.