Caminar r¨¤pid modifica l¡¯ADN i redueix el risc cardiovascular

En les jornades de reflexi¨®, Mariano Rajoy acostumava a dedicar els matins a fer esport. El dia abans de les eleccions de desembre del 2015, els comicis que van fer trontollar el tauler pol¨ªtic i van constatar la fi del bipartidisme, el candidat del PP va passar el mat¨ª amb el seu gos Rico, caminant a pas r¨¤pid pels jardins de la Moncloa. Com qui vol c¨®rrer, per¨° no del tot. La marxa r¨¤pida de Rajoy, que tantes bromes va generar a les xarxes socials llavors, tot i que despr¨¦s es va rescatar per a un espot de precampanya el 2016, s'ha erigit, de fet, com un dels millors esports per combatre el risc cardiovascular. Investigadors de l'Hospital del Mar de Barcelona han demostrat que l'exercici f¨ªsic moderat i vigor¨®s, com el que practica l'expresident, modifica les estructures de l'ADN. En concret, actua sobre la funci¨® d'un gen que est¨¤ vinculat a la regulaci¨® dels triglic¨¨rids. En grans quantitats, aquests ¨¤cids grassos s¨®n amics ¨ªntims de les malalties cardiovasculars.

S¨®n de sobres coneguts els efectes positius de l'exercici f¨ªsic per a la salut. Redueix el risc de malalties cardiovasculars, prev¨¦ contra el c¨¤ncer i juga un paper crucial en la lluita contra la diabetis o l'obesitat, les grans epid¨¨mies del segle XXI. La comunitat cient¨ªfica fa temps que ho dona per fet, per¨° continua buscant els mecanismes que expliquen aquests beneficis. Per aix¨°, un grup d'investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions M¨¨diques (IMIM) s'ha centrat a estudiar com responen els gens a la pr¨¤ctica de l'exercici f¨ªsic. ¡°Ja sab¨ªem que l'esport redueix el risc de patir malalties. Sabem que impacta en com s'expressa la informaci¨® dels nostres gens. El que nosaltres intentem aportar ara s¨®n els mecanismes que expliquen per qu¨¨¡±, sintetitza el doctor Roberto Elosua, del Grup d'Epidemiologia i Gen¨¨tica Cardiovascular de l'IMIM.

L'equip d'Elosua va posar el focus en un proc¨¦s epigen¨¨tic concret, la metilaci¨® de l'ADN. L'epigenoma ¨¦s tot l'entramat de compostos qu¨ªmics i prote?nes que s'enganxen als gens i, encara que no n'alteren la seq¨¹¨¨ncia, s¨ª que provoquen variacions qu¨ªmiques que afecten les seves funcions. La metilaci¨® ¨¦s un d'aquests factors epigen¨¨tics que es donen quan alguns d'aquests compostos actuen com una mena d'interruptors, encenent o apagant l'activitat dels gens.

Aix¨ª, els investigadors van registrar les dades d'activitat f¨ªsica de 2.544 persones de dues mostres poblacionals ¨Cla catalana RECIGOR i la nord-americana Framinghan¨C i, a partir de mostres de sang dels voluntaris, van analitzar m¨¦s de 400.000 marques de metilaci¨® repartides a l'ADN de cadascun dels individus. ¡°Hem trobat que l'activitat f¨ªsica lleugera [com fer una passejada] no s'associava a cap canvi de metilaci¨®. L'¨²nica que es relacionava amb canvis era l'activitat moderada-vigorosa¡±, resumeix Alba Fern¨¢ndez Sanl¨¦s, una de les signants de l'estudi, que s'ha publicat a la revista cient¨ªfica Medicine and Science in Sports and Exercise.

En concret, entre les 400.000 marques de metilaci¨® analitzades, els cient¨ªfics van trobar dues ¨¤rees on l'exercici f¨ªsic modificava l'actuaci¨® de l'ADN. ¡°Una va ser en el gen DGAT1, que regula el metabolisme dels triglic¨¨rids. Les persones que fan m¨¦s activitat f¨ªsica, tenen menys metilaci¨®. I tenir aquest gen poc metilat ¨¦s bo perqu¨¨ fa que el metabolisme dels triglic¨¨rids estigui m¨¦s activat¡±, conclou Elosua. En concentracions altes, aquest tipus d'¨¤cids grassos incrementa el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars.

L'altra regi¨® de l'ADN on els investigadors van trobar canvis en la metilaci¨® en relaci¨® amb el nivell d'activitat f¨ªsica va ser en una regi¨® interg¨¨nica ¨Cel que es coneix com a ADN porqueria o fosc, que suposa el 98% del genoma i del qual es desconeixen moltes funcions¨C, una zona que altres estudis han relacionat amb factors vinculats a l'envelliment. Segons els investigadors de l'IMIM, aquesta troballa podria explicar per qu¨¨ la pr¨¤ctica habitual d'exercici f¨ªsic s'associa amb m¨¦s longevitat.

¡°Hi ha estudis previs experimentals en els quals s'han entrenat grups de persones per veure si hi ha canvis abans i despr¨¦s, per¨° eren mostres petites i de gent jove. El nostre ¨¦s un estudi observacional de la poblaci¨® general, no intervenim en la pr¨¤ctica de l'activitat f¨ªsica. Nom¨¦s analitzem les marques de metilaci¨® repartides per l'ADN, si estan molt o poc metilades, i veiem si l'activitat f¨ªsica es relaciona amb aquesta activitat i quin tipus d'exercici ¨¦s millor¡±, apunta Elosua. Els investigadors sostenen que l'activitat moderada (ballar o caminar r¨¤pid) o vigorosa (sortir a c¨®rrer o practicar algun esport durant, almenys, 30 minuts) ¨¦s la millor per a la salut cardiovascular. ¡°No cal ser un Kilian Jornet per obtenir efectes beneficiosos per a la salut. Nom¨¦s practicant la marxa r¨¤pida, com Rajoy, ja obtens beneficis¡±, afegeix el facultatiu.

¡°Aquest estudi explica, en part, com el nostre cos s'adapta qu¨ªmicament a l'exercici i que aix¨° pot comportar beneficis per metabolitzar millor els greixos i, eventualment, un menor risc de malaltia cardiovascular¡±, sost¨¦ el director del programa d'Epigen¨¨tica i Biologia del C¨¤ncer de l'Institut d'Investigaci¨® Biom¨¨dica de Bellvitge, Manel Esteller, que tamb¨¦ ha participat en l'estudi. En estudis previs, com un de l'Institut Karolinska del 2014, tamb¨¦ es va establir que l'entrenament de resist¨¨ncia a llarg termini fet de manera estable altera el patr¨® epigen¨¨tic en el m¨²scul esquel¨¨tic hum¨¤. En un altre estudi de la Universitat de Lund (Su¨¨cia), els investigadors van constatar que l'exercici f¨ªsic canvia el patr¨® epigen¨¨tic dels gens que afecten l'emmagatzematge de greix al cos.

"?s l'estudi que m¨¦s persones analitza per veure la relaci¨® entre l'exercici f¨ªsic i la metilaci¨® de l'ADN. Aquesta investigaci¨® constata com l'estil de vida permet modular que unes ¨¤rees s'expressin o no. I aix¨° ¨¦s a trav¨¦s de l'epigen¨¨tica", explica I?aki Mart¨ªn, cap del grup d'investigaci¨® d'Epigen¨¨tica biom¨¨dica de l'Idibaps de Barcelona. Aquest investigador, ali¨¨ a l'estudi, sost¨¦ que la troballa de canvis en una zona interg¨¨nica "pot ser molt important". "Ara el que queda per saber ¨¦s quin ¨¦s el gen diana relacionat amb aquest canvi epigen¨¨tic. I, des del punt de vista funcional, qu¨¨ ¨¦s el que fan aquests canvis", puntualitza.