Esperan?a sota la inutilitat humana

La llengua grega, avui dia, t¨¦ aproximadament 13 milions de parlants, i la cultura que vehicula, doncs, vista en perspectiva global, ¨¦s ben minorit¨¤ria malgrat els seus or¨ªgens venerables. Nom¨¦s dos autors grecs han assolit el premi Nobel de literatura: Iorgos Seferis el 1963 i Odysseas Elytis el 1979, tots dos poetes eminents. Un dels llibres m¨¦s importants de Seferis (1900-1971), Mithist¨°rima, el va traduir Carles Miralles (Quaderns Crema, 1980), i ara ens arriben els tres Diaris de bord, publicats el 1940, el 1944 i el 1955, quaranta-vuit poemes en total que s¨®n el contrapunt po¨¨tic al seu diari personal pel que fa als anys entorn de la Segona Guerra Mundial.

La traducci¨® d¡¯un llibre de poesia no ¨¦s solament la invitaci¨® a con¨¨ixer un autor, sin¨® tamb¨¦ un moment hist¨°ric. Hi ha algunes q¨¹estions que cal tenir presents en enfrontar-se a alg¨² com Seferis. La primera ¨¦s la consci¨¨ncia existent de la continu?tat des de la Gr¨¨cia que anomenem cl¨¤ssica fins ara mateix. Aquesta consci¨¨ncia s¡¯ha perdut en els parlants de la romanitat, els quals, malgrat no haver deixat de fer servir el llat¨ª, n¡¯han derivat lleng¨¹es noves. Una altra ¨¦s la controv¨¨rsia que hi va haver, durant el XIX i bona part del XX, sobre si la llengua liter¨¤ria havia d¡¯acostar-se al grec realment parlat, el dem¨°tic, o construir un artifici inspirat en el grec cl¨¤ssic i depurat d¡¯influ¨¨ncies externes. Seferis, com els m¨¦s importants poetes del seu temps, s¡¯inclina pel dem¨°tic, i tamb¨¦ per l¡¯economia expressiva; tota la seva obra est¨¤ regida per un afany de despullament ret¨°ric i d¡¯escriure amb naturalitat. Menci¨® a part mereix el fet que Seferis va n¨¦ixer a Esmirna, capital de la J¨°nia, un territori que als anys vint va ser conquerit pels turcs, cosa que va comportar un ¨¨xode de la poblaci¨® grega. La reflexi¨® sobre l¡¯hel¡¤lenitat ¨¦s una constant en la seva obra.

De formaci¨® francesa, va comen?ar a escriure a remolc dels simbolistes, per¨° aviat s¡¯imposa la influ¨¨ncia de T. S. Eliot i el poeta adopta un estil complex, fet de juxtaposicions i al¡¤lusions de mal desxifrar ¡ªles notes al final del llibre no pequen d¡¯exhaustives¡ª, amb citacions b¨ªbliques o hom¨¨riques intercalades. Hi sovintegen elements del paisatge, no pas com a mera ambientaci¨®, sin¨® com a signes de la identitat i de la continu?tat; com ho s¨®n tamb¨¦ les refer¨¨ncies a edificis i est¨¤tues, testimonis constants del passat. Personatges m¨ªtics i hist¨°rics s¨®n evocats per fer llum en la nostra exist¨¨ncia.

Per exemple, el poema H¨¨lena repr¨¨n l¡¯argument exposat en la trag¨¨dia del mateix t¨ªtol d¡¯Eur¨ªpides, segons el qual la guerra de Troia no es va lliurar a causa d¡¯una dona real; una intervenci¨® divina va fer que Paris rapt¨¦s un espectre similar a H¨¨lena mentre aquesta romania est¨¤lvia en una altra banda. Llavors, els memorables episodis d¡¯heroisme de la Il¨ªada perden tot sentit. El prop¨°sit de Seferis ¨¦s mostrar la inutilitat no sols d¡¯aquesta guerra, sin¨® de totes: ¡°Un dolor gran va caure sobre Gr¨¨cia. | Tants cossos llan?ats | als queixos de la mar als queixos de la terra¡±. Tanmateix, no es va desentendre de la guerra mundial i, diplom¨¤tic de professi¨®, va servir el govern grec de l¡¯exili; el seu rebuig de la guerra i de la corrupci¨® pol¨ªtica s¨®n part d¡¯una mirada de llarg abast. En el seu esperit poden coexistir, i la seva poesia aix¨ª intenta reflectir-ho, la consci¨¨ncia de la inutilitat de les empreses humanes i l¡¯esperan?a en la construcci¨® d¡¯un m¨®n millor.