Llenguado a la graella

TV3 ha posat en marxa un altre programa sobre la llengua catalana, de nom El llenguado, que s¡¯emet els dimecres en horari de m¨¤xima audi¨¨ncia, aquell que els dijous fan el Pol¨°nia. L¡¯espai t¨¦ una durada generosa, vora els 50 minuts si hi afegim els anuncis, i est¨¤ presentat per Yolanda Sey i Guillem Alb¨¤, que a l¡¯arrencada del programa passen un c¨¤sting que serveix per presentar-los al gran p¨²blic (actor i clown ell, actriu i cantant ella) i que inclou una petita entrevista amb Ernest Rusin¨¦s, cap de ling¨¹istes de la Corporaci¨®, que apunta un encert de l¡¯espai: els dos presentadors han de parlar normal, tal com parlen (ella ¨¦s dels Hostalets de Baleny¨¤, ell de Vilanova i la Geltr¨²), i han de tenir ganes d¡¯aprendre i deixar-se ajudar.

El programa es divideix en dos grans blocs, clarament delimitats per la manera d¡¯abordar la llengua i tamb¨¦ per la cesura publicit¨¤ria, almenys a la primera entrega. Pel que es dedueix, la primera part d¡¯El llenguado estar¨¤ orientada a explorar el catal¨¤ des d¡¯algun ¨¤mbit tem¨¤tic (el primer dia, els mitjans de comunicaci¨®), mentre que a la segona es visitar¨¤ algun punt de la geografia amb el prop¨°sit de descobrir la manera de parlar del lloc, en la l¨ªnia inequ¨ªvoca del Ca?adors de paraules. ?s tan evident el referent, que el programa no dissimula i acut a entrevistar Roger de Gr¨¤cia, el qual obsequia els dos presentadors amb un gat xin¨¨s d¡¯aquests que no para de moure el bra? esquerre amunt i avall i que vol simbolitzar, precisament, la llengua catalana.

Dues petites seccions esquitxen el programa amb punteria. Una, titulada ¡°El mot merd¨®s¡±, pret¨¦n superar la cl¨¤ssica consigna del correcte/incorrecte fent atenci¨® a paraules que, tot i ser ben bones, tenen un ¨²s abusiu o inadequat (escalf a la primera entrega), i l¡¯altra, ¡°El ling¨¹ista de gu¨¤rdia¡±, ens presenta Pau Vidal donant-nos alguna mena de consell, presumptament responent a una trucada telef¨°nica, de manera que ens el podrem trobar llan?ant consignes ling¨¹¨ªstiques a la impensada (com ara sortint de l¡¯ascensor). B¨¦ pel Pau avan?ant-se als ultrancers que ja sabia ell que criticarien la tria del terme llenguado.

Passa, per¨°, que el programa peca del que peca tota la societat pel que fa al catal¨¤, i ¨¦s que amb la llengua tothom s¡¯hi atreveix. La tria dels dos actors per conduir el programa ¨¦s correcta, encertada fins i tot, ho fan prou b¨¦ i s¨®n solvents, per¨° la pregunta ¨¦s si necess¨¤riament han de ser actors. Alg¨² s¡¯imagina que Cuines fos presentat per un actor i no pas per un cuiner? Que els meteor¨°legs no tinguessin formaci¨® en meteorologia i diguessin que s¨®n cantants? No hi ha ling¨¹istes que puguin fer aquest paper en un programa de llengua? No pot ser que del fotimer de ling¨¹istes que hi ha a Catalunya (al mateix primer programa en surten cinc), no s¡¯hi hagi cap que doni per a aix¨°.

D¡¯aquesta mancan?a se¡¯n ressent tot el programa. Els presentadors, especialment Alb¨¤ a la segona meitat, mostren un desconeixement de la mat¨¨ria que acaba transformat en una sorpresa permanent davant de paraules i expressions que per a l¡¯interlocutor s¨®n ben habituals, com ara quan el mateix Alb¨¤ es planta davant tres dones grans d¡¯Espolla i els pregunta: ¡°I aqu¨ª com parleu?¡±. I elles que responen: ¡°Normal¡±. La cerca de paraules singulars queda revestida d¡¯un cert pintoresquisme, sense un embolcall filol¨°gic que s¨ª que podria donar un conductor avesat a la mat¨¨ria, que a la vegada que es meravella d¡¯una determinada paraula pugui fer atenci¨® a un vocalisme singular o a una caracter¨ªstica del parlar del lloc. I tamb¨¦ hi ajudaria un grafisme m¨ªnim que ubiqu¨¦s els indrets visitats amb relaci¨® al domini ling¨¹¨ªstic i la varietat que s¡¯hi parla.

El llenguado corre el risc de convertir-se en un programa de curiositats ling¨¹¨ªstiques, d¡¯un cert folklore fins i tot, alimentat per la proced¨¨ncia dialectal dels dos conductors, tots dos de catal¨¤ central. Alg¨² va pensar d¡¯agafar-los dels dos grans ¨¤mbits ling¨¹¨ªstics, un de catal¨¤ oriental i l¡¯altre d¡¯occidental? I, anant m¨¦s enll¨¤: tenint en compte que al programa hi ha tres veus (incloc aqu¨ª Pau Vidal), ning¨² va creure oport¨² triar-ne una de Catalunya, l¡¯altra de les Balears i la tercera del Pa¨ªs Valenci¨¤, i idear un programa assumible per tot el domini ling¨¹¨ªstic?