El temporal obre en canal el delta de l¡¯Ebre

Una desviaci¨® des de la carretera N-340 permet arribar a l¡¯Ampolla, un poble de Tarragona de poc m¨¦s de 3.000 habitants que exerceix de balc¨® sobre el delta de l¡¯Ebre. Despr¨¦s del pas de la borrasca Gloria, s¡¯han inundat per complet grans planes d¡¯arrossars, una estampa ins¨°lita per a un mes de gener, quan els arrossers volen els camps secs per poder ficar-s¡¯hi amb els tractors a trepitjar i remoure la terra. Els problemes d¡¯adher¨¨ncia se solucionen amb les rodes met¨¤l¡¤liques que munten a la maquin¨¤ria, per¨° t¨¦ pitjor soluci¨® esbandir tot el salnitre que s¡¯ha filtrat als camps.

El fort onatge provocat pel temporal va emp¨¨nyer el mar tres quil¨°metres terra endins i l¡¯aigua salada s¡¯ho va empassar tot al seu pas. Una situaci¨® ¡°dram¨¤tica¡±, segons Xavi Curto, portaveu de la Mesa de Consens per al Delta, un organisme que representa set ajuntaments i les comunitats de regants i que vetlla per un espai natural de fr¨¤gil equilibri ecol¨°gic. El mar va c¨®rrer pels canals de reg i va amarar els camps. A m¨¦s, va inutilitzar les estacions de bombatge que serveixen als arrossers per calibrar els nivells de regadiu.

Ra¨¹l Arques t¨¦ 47 anys i treballa m¨¦s de mig centenar d¡¯hect¨¤rees d¡¯arrossar. ¡°Mai no hauria pogut imaginar que el mar se¡¯ns fiqu¨¦s tan endins¡±, afirma, i mant¨¦ que el balan? de danys per al sector agr¨ªcola, un puntal econ¨°mic al delta, no es podr¨¤ concretar fins a saber el grau de penetraci¨® de la sal a la terra. La zona produeix unes 125.000 tones d¡¯arr¨°s anuals i ja compta que aquesta campanya no ser¨¤ bona. Els sindicats agraris han avan?at que hi ha 3.000 hect¨¤rees afectades.

Delta de l'Ebre

El perjudici arriba tamb¨¦ al sector pesquer. El temporal va arrencar els estris que calen davant la costa per capturar pops i s¨ªpies i les onades van fer estralls al moll. ¡°Ens ho ha trencat tot¡±, lamenta Josep Molina, el patr¨® de la Confraria de Pescadors de l¡¯Ampolla. Josep Colomines, Jordi Mart¨ª i L¨¢zaro Curto surten a pescar a la mar di¨¤riament i coincideixen que el descontrolat onatge provocat per la borrasca minvar¨¤ les captures: ¡°En aquesta badia, l¡¯aigua t¨¦ poca profunditat, i el peix fuig quan l¡¯aigua est¨¤ tan agitada¡±.

Tota la franja costanera del marge esquerre de l¡¯Ebre ha quedat ferida. All¨¤, a la badia del Fangar, conrea musclos la Federaci¨® de Productors de Mol¡¤luscos del Delta de l¡¯Ebre (Fepromodel). Miquel Carles, president de l¡¯entitat, assegura que el 80% de les instal¡¤lacions estan afectades, i que tres de les seves 70 muscleres ¡°directament han desaparegut. Estaven esteses un metre per sobre del nivell de l¡¯aigua, una altura ¨°ptima per poder mariscar, per¨° est¨¨ril davant de la crescuda de les onades.

L¡¯elevaci¨® del nivell del mar ¨¦s la gran amena?a del delta de l¡¯Ebre, una singular formaci¨® natural que viu una permanent relaci¨® d¡¯amor i odi amb el mar. Un estudi de la NASA i la Universitat de Florida ja va alertar, fa dos anys, que el 40% del delta podria quedar submergit el 2100. Les estrat¨¨gies per evitar-ho s¨®n una cursa contrarellotge.

El president de la Generalitat, Quim Torra, es va despla?ar a Deltebre i va qualificar com una ¡°cat¨¤strofe natural¡± el succe?t a la zona. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami¨¤ Calvet, va xifrar en prop de 10 milions d¡¯euros el cost d¡¯un pla de xoc immediat per reparar la destrossa. ¡°La inversi¨® no nom¨¦s l¡¯ha de finan?ar la Generalitat, tamb¨¦ l¡¯Estat¡±, va apuntar. Per¨°, m¨¦s enll¨¤ de les declaracions, al territori afectat es demanen solucions per aturar la regressi¨® del delta. ¡°Aquesta zona perd sediments des de fa temps, i no es reposen perqu¨¨ el riu no els aporta¡±, analitza Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l¡¯Ebre. L¡¯escassetat de p¨°sit en el tram final de l¡¯Ebre es presenta com la causa principal de la feblesa del delta. ¡°Els sediments s¨®n absolutament essencials, qualsevol altra cosa que fem no servir¨¤ per a res si no assegurem l¡¯arribada de sediments¡±, indica Rafael S¨¢nchez, hidr¨°leg i coordinador t¨¨cnic anomenat per la Mesa de Consens per tra?ar el pla que permeti plantar cara a la regressi¨®.

Barrera natural

Els fangs que arrossega l¡¯aigua del riu juguen, a la desembocadura, un rol de parapet davant de l¡¯aven? de l¡¯onatge. Una barrera natural vital per conservar la costa i evitar que l¡¯aigua salada arribi a les llacunes interiors que, en alguns casos, estan situades fins a mig metre per sota del nivell de la platja. Per¨° els embassaments que alteren el curs natural del riu filtren els materials org¨¤nics que es troben a faltar quan el riu topa amb el mar. La Plataforma en Defensa de l¡¯Ebre (PDE), una entitat de potent arrelament popular i molt activa en la mobilitzaci¨® antitransvasaments, vincula directament l¡¯escassetat de sediments amb la bona salut del riu. El seu lema ¨¦s ¡°Un Ebre sense cabals ¨¦s la mort del Delta¡±.

El Parc Natural del Delta de l¡¯Ebre es desplega sobre una ¨¤rea de 320 quil¨°metres quadrats de gran riquesa mediambiental. Qu¨¨ cal fer per protegir-lo ¨¦s un debat que ha encoratjat diferents veus. ¡°Hem renunciat totalment a les mesures dures¡±, assenyala Rafael S¨¢nchez, t¨¨cnic de la Mesa de Consens, que tanca, aix¨ª, la porta a desenvolupar projectes com ara dics o barreres de contenci¨® davant les platges del delta. Tot i que s¡¯estudia la viabilitat, i el cost, d¡¯instal¡¤lar una ¡°estructura inflable¡± que s¡¯activaria nom¨¦s en cas de temporal per mitigar la capacitat d¡¯erosi¨® de l¡¯onatge. Mentrestant, la gesti¨® dels moviments de sorra o la potenciaci¨® dels sistemes de dunes es defensen com a opcions v¨¤lides per atenuar la regressi¨® de la costa.

Una desena de tonyines al passeig mar¨ªtim

La for?a del temporal va provocar escenes poc comunes a la zona. El mar va escopir cap al passeig mar¨ªtim de l¡¯Ampolla una desena d¡¯exemplars adults de tonyina vermella. Dimecres al mat¨ª, en una treva de la pluja, diversos ve?ns, ganivet en m¨¤, es van afanyar a esquarterar les peces i escurar-ne les parts aprofitables. L¡¯empresa Balfeg¨®, que t¨¦ una granja marina de tonyines a l¡¯Ametlla de Mar, sospita que els peixos es van escapar de les seves instal¡¤lacions. Encara est¨¤ avaluant les p¨¨rdues sofertes.