Mediadors per als problemes de la Barcelona invisible

La pla?a Roja ¨¦s un punt neur¨¤lgic de la vida a Ciutat Meridiana. Existeixen diverses versions sobre l'origen del seu nom; la m¨¦s estesa, segons els veterans del barri, apunta a quan els ve?ns s'hi concentraven durant el tardofranquisme per exigir millores en una de les zones m¨¦s desfavorides de Barcelona. La pla?a Roja continua sent un espai de trobada. Maicon espera a la pla?a a que la seva filla surti de l'escola mentre pren una cervesa amb els amics. Despr¨¦s de quinze anys al barri, explica que ¡°per fi¡± es va mudar: ara resideix a la ve?na Montcada i Reixac. ¡°Els menors aqu¨ª no s¨®n menors, passen r¨¤pid de nens a adults. Per¨° el barri est¨¤ m¨¦s tranquil. La nostra generaci¨® va cr¨¦ixer amb aquests educadors de carrer, i es nota¡±, assegura Maicon mentre xerra amb Luis C¨®rdova i Sandra Queralt¨®, membres del Servei de Suport de Nou Barris.

Maicon es refereix a C¨®rdova com el ¡°tinent¡±. C¨®rdova no ¨¦s policia per¨° la seva posici¨® s¨ª que representa autoritat i camaraderia alhora. S'interessa per la vida de Maicon com un company m¨¦s, per¨° al final de la conversa li recorda que llenci la llauna de cervesa a la paperera. C¨®rdova va ser el 2008 el primer a incorporar-se en un programa de mediaci¨® precursor a Barcelona: ¡°Vaig comen?ar amb un contracte de tres mesos, era una experi¨¨ncia pilot¡±. El seu programa continua sent ¨²nic a Barcelona: a difer¨¨ncia d'altres serveis d'educadors i mediadors, l'equip de Nou Barris, format per set professionals, est¨¤ implicat dia i nit en el tr¨¤fec de la comunitat local.

¡°El que fan ells no ho fa ning¨²¡±, assegura Guillem Encabo, t¨¨cnic de prevenci¨® de Nou Barris. ¡°S¨®n al territori i no actuen, com a d'altres districtes, per una inst¨¤ncia de l'Ajuntament. Estan integrats a la din¨¤mica de la comunitat. Sempre hi s¨®n, s¨®n un element del barri¡±, subraya Encabo. El Pla Local de Prevenci¨® i Seguretat Ciutadana de l'anterior legislatura va incloure a l'equip de C¨®rdova ¨Cun servei contractat a l'empresa Progess¨C entre els seus projectes de refer¨¨ncia. El seu radi d'actuaci¨® cobreix la zona nord de Nou Barris ¨CCiutat Meridiana, Torre Bar¨® i Vallbona¨C i Verdum.

El Pla de Prevenci¨® detectava un focus de conflictivitat a Nou Barris, el districte amb la renda per c¨¤pita m¨¦s baixa de la capital catalana: ¡°Pot veure's un augment de les incid¨¨ncies relacionades amb les activitats indegudes i la conviv¨¨ncia ve?nals als barris de Sants-Montju?c, Sant Andreu i Nou Barris. ?s en aquest districte, juntament amb Ciutat Vella, on tamb¨¦ consta un augment dels incidents per activitats molestes i degradaci¨® de l'espai p¨²blic¡±.

Fili Bravo, president de l'Associaci¨® de Ve?ns de Ciutat Meridiana, assegura que al barri no hi ha una emerg¨¨ncia per delinq¨¹¨¨ncia, per¨° s¨ª per incivisme. ¡°No hi ha inseguretat per crims, per¨° s¨ª que n'hi ha per la precarietat. No hi ha un esperit de comunitat, existeix un incivisme derivat que els ¨¦s igual cuidar l'espai de tots¡±, afirma Bravo. ¡°La cura de l'espai p¨²blic a Meridiana ¨¦s sobretot deficitari perqu¨¨ no hi ha un arrelament¡±, confirma Encabo.

Zones X

Les estad¨ªstiques del Departament d'Interior de la Generalitat corroboren que l'¨ªndex de delictes no ¨¦s m¨¦s elevat que a d'altres zones: a Nou Barris es van reportar el 2018 el 4% dels fets delictius de Barcelona, en un districte que acull el 10% de la poblaci¨® de la ciutat. Les persones consultades per a aquest reportatge coincideixen a assenyalar que la principal problem¨¤tica ¨¦s la sensaci¨® d'inseguretat: ¡°Aquesta sensaci¨® no es basa en els delictes que es cometen, es basa en la por al que et pugui passar¡±, apunta Encabo: ¡°Si surts de casa i et creues amb alg¨² consumint droga al repl¨¤; si tornes a casa i al carrer hi ha uns joves fent botell¨®n, si a l'escala tens uns okupes fent soroll, ¨¦s normal tenir por¡±.

L'ocupaci¨® d'habitatges ¨¦s un dels focus m¨¦s preocupants de conflicte, segons Bravo, i posa com a exemple l'edifici on viu: ¡°Al meu bloc som 53 ve?ns; hi ha deu pisos propietat de bancs i quasi tots estan ocupats. Hi ha fam¨ªlies que els ocupen i que conviuen sense problemes amb la resta, per¨° n'hi ha que generen conflictes¡±. A l'Ajuntament es qualifica com a ¡°pernicioses¡± les ocupacions en qu¨¨ els inquilins realitzen activitats il¡¤legals i que no tenen voluntat d'arrelament, segons Encabo. ¡°Nosaltres parlem de zones X, zones d'especial intensitat en ocupaciones pernicioses, amb m¨¦s tr¨¤fic de drogues¡±, explica Queralt¨®. Aquesta educadora assegura que les millores aconseguides s¨®n notables: si al 2011, quan va iniciar la seva implicaci¨® al projecte, un 30% dels edificis d'habitatges no tenien una administraci¨® de la comunitat, ara s¨®n nom¨¦s el 5%. Al balan? del mandat passat, la regidoria de Nou Barris va elevar durant 2019 a 140 comunitats de ve?ns i 200 habitatges les actuacions de l'equip de mediadors.

M¨¦s viol¨¨ncia masclista

L'Ajuntament no vol avan?ar dades sobre els resultats del programa d'educadors a Nou Barris fins que no s'hagi elaborat el proper Pla de prevenci¨® i Seguretat. ¡°Fan un treball impagable de contenci¨® i d'acompanyament de persones vulnerables¡±, diu Encabo. Durant la ruta per Ciutat Meridiana que C¨®rdova i Queralt¨® van realitzar divendres passat, els mediadors van visitar la casa de la fam¨ªlia Herrero. Hi viuen un matrimoni octogenari amb el seu fill Miguel. Els pares pateixen de la salut i Miguel sofreix problemes psiqui¨¤trics. Entre les diverses urg¨¨ncies que afronten, la m¨¦s imperant s¨®n les inundacions a la llar causades pel temporal recent. C¨®rdova es van comprometre a pressionar a la seu del Districte per trobar una soluci¨®.

C¨®rdova creu que hi ha hagut una millora en infraestructures al districte; tamb¨¦ afirma que s'ha produ?t un salt endavant en la conviv¨¨ncia amb la poblaci¨® d'altres pa?sos: ¡°Abans, a les comunitats de ve?ns no es tenien en compte als inquilins estrangers. Aix¨° ja no ¨¦s aix¨ª¡±.

Nou Barris fa front a una problem¨¤tica en augment, segons el Govern municipal, la viol¨¨ncia de g¨¨nere, sobretot en ¡°persones procedents de cultures molt masclistes¡±, segons Encabo. La prioritat ¨¦s la prevenci¨® i el suport. ¡°Com al barri ens coneix tothom, alg¨² ens avisa si, per exemple, a l'escala ha sentit crits¡±, explica Queralt¨®: ¡°A partir d'aquell moment explorem la situaci¨® i insistim amb la v¨ªctima fins que accepta acudir a serveis socials¡±.

Fili Bravo assegura que els resultats dels mediadors s¨®n insuficients perqu¨¨ tenen pocs recursos. ¡°Si no fos per ells, el barri estaria pitjor¡±, afirma Lidia Doblado, una ve?na que s'apropa a saludar-los durant la seva ruta: ¡°Fan de mitjancers amb els nois i amb els ve?ns. La gent pot acudir a ells per evitar anar a la policia o a un jutge. La costa est¨¤ calmada gr¨¤cies a ells¡±.