N¨²vols sense vent

Cl¨¤ssica, per¨° no enganxada a la nost¨¤lgia, sense pretendre reconstruir un passat que ning¨² dels qui l'estaven veient a Razzmatazz va viure. O gaireb¨¦ ning¨², ja que de p¨²blic d'edat avan?ada no n'hi havia, infiltrat entre una audi¨¨ncia que acomiadava els trenta o ja s'havia acostumat als quaranta de feia temps. Estar diumenge a la nit escoltant Angel Olsen, nord-americana i cantautora, era com banyar-se en f¨®rmules musicals ja conegudes, can?ons tintades de foscor rockera post-Cocteau Twins com Lark, preciositats tocades pel country de l'estil de Sister, imaginables en el repertori de Lucinda Wiliams, delicadeses marcades per la intimitat i la senzillesa de Windows o peces de dibuix complex com Summer, que b¨¦ podria cantar Kate Bush. Tot tenia cabuda, tot en t¨¦, en el repertori d'aquesta artista amb una veu de registre emocional i abrigallada per una banda que va saber recrear les atmosferes intimistes i sofisticades per les quals, lentament, van transitar les seves can?ons.

I tot aix¨° vist en aquesta sala, no entre les multituds sorolloses d'un festival, sin¨® en un espai on el silenci imposava la seva gravetat, nom¨¦s interromput pels aplaudiments que rubricaven cada can?¨® d'Angel Olsen, propera i simp¨¤tica sota aquest pentinat de sacerdotessa que rematava un vestit negre de serrells que recordaven els anys vint i uns botins platejats que es podria haver cal?at Bowie. Tot com d'¨¨poca, les can?ons, l'aspecte, la instrumentaci¨® i l'escenografia, una foto d'una escala senyorial pr¨°pia d'un recinte l¨ªric o d'un palau recarregat. Classicisme per a temps postmoderns, un record del que vam ser musicalment ara que no se sap cap on anem ¨Cen el cas que calgui saber-ho.

Entre el seu repertori, amb prou feines 14 can?ons, alguna en ac¨²stic, nom¨¦s veu i guitarra com Unfuckteworld, majoria de temes del seu ¨²ltim treball, All mirrors, situat en moltes llistes com un dels millors de l'any passat, representat per vuit composicions amb la instrumentaci¨® delimitant l'espai. Cordes i teclats amb el suport de guitarra, baix i una bateria tocada tamb¨¦ amb escombretes ¨Cvegeu Tonight¨C al servei de la veu d'Angel, amb una delicadesa que tamb¨¦ esgarrapa. M¨¦s aviat hier¨¤tica en escena, com una mena de cari¨¤tide endolada, que ni quan les can?ons s'apropaven a la melodia pop, com en el cas de Spring, perdia un to d'abatiment que caldr¨¤ entendre com a generacional i est¨¨tic, molt present a All mirrors. Dif¨ªcil resistir-se a formar part del cabdell teixit per Angel Olsen de principi a fi de la nit, fils on agafar-se sense deixar-se capturar per la pressa, el temps o la urg¨¨ncia que s'intueixen com els pitjors enemics d'una m¨²sica pausada com el transitar dels n¨²vols en un dia sense vent.