I era profecia

Si Quim Torra s'hagu¨¦s deixat endur pel que li demanava el cos, hauria enviat els seus socis d'Esquerra Republicana a passeig i hauria convocat eleccions ja. Com que Esquerra es va negar a seguir el joc de les ¡°desobedi¨¨ncies in¨²tils¡±, el president Torra es va sentir desautoritzat i desafiat en la seva estrat¨¨gia de confrontaci¨®, conven?ut que tota provocaci¨®, per petita que sigui, suma. No obstant aix¨°, per una vegada ha at¨¨s els petits interessos del dia a dia, per m¨¦s que li puguin semblar menors davant del dest¨ª suprem de la p¨¤tria. Una enquesta recent del CEO xifra en el 61% els ciutadans que pensen que el Govern catal¨¤ no ¨¦s capa? de resoldre els seus problemes. Deixar en l'aire els Pressupostos que el vicepresident Pere Aragon¨¨s havia pactat i que, per fi, permetien sortir de la maledicci¨® de les pr¨°rrogues, situava en una posici¨® molt delicada els seus. Eleccions s¨ª, per¨° amb els comptes aprovats.

Ha costat dos anys llargs d'estancament, amb evidents costos tant per a Catalunya com per a Espanya, que les fabulacions que pretenien fer normal l'anormalitat comencessin a decaure. La crisi va esclatar dilluns, per¨° podia haver-ho fet en qualsevol moment. Simplement s'ha fet pal¨¨s el que, si se'm permet parafrasejar irreverentment el poeta Foix, tothom sabia i era profecia: que la unitat de l'independentisme era una ficci¨® i que el mandat d'implantar la Rep¨²blica que Torra assenyalava com a objectiu de la legislatura era pura fantasia. I si hi havia difer¨¨ncies estrat¨¨giques entre els dos socis ¨¦s perqu¨¨ Esquerra, en el seu paper de for?a tranquil¡¤la, ja s'havia situat en una l¨°gica de llarg termini, prioritzant treure rendiment d'apostes possibles, mentre que Junts per Catalunya, un batibull de personalitats i grups en enrenou permanent, necessitava mantenir vives les expectatives per no trencar-se, aferrats a Carles Puigdemont, l'¨²nica icona de la casa que ning¨² gosa desafiar.

Com en cada ensopegada de l'independentisme sentirem solemnes proclamacions de la derrota del proc¨¦s, com ha anat passant c¨ªclicament des del 2012. I com ja ha advertit Pablo Casado, la dreta seguir¨¤ practicant el recurs permanent al jutjat de gu¨¤rdia, que sembla ser avui el seu gran horitz¨® ideol¨°gic. No obstant aix¨°, la fi de legislatura catalana ens indica que toca tancar el per¨ªode de bloqueig i excepci¨®. Si ara se solemnitza que els Reis d'Orient no existeixen i la independ¨¨ncia unilateral no est¨¤ a l'abast de l'independentisme, tamb¨¦ hauria de servir per recon¨¨ixer (i probablement les eleccions ho confirmaran) que l'independentisme hi ¨¦s i la idea de la seva derrota definitiva forma part del pensament m¨¤gic. Toca tornar a la pol¨ªtica ¨C¨¦s a dir, a la complexitat de la realitat¨C i abandonar les adhesions infrangibles pr¨°pies de la cultura pol¨ªtica de trinxera. S'obre una nova etapa per a tots. D'alguna manera l'ha anticipat el Govern de Pedro S¨¢nchez en apostar pel reconeixement de l'independentisme i per la taula de negociaci¨®. Per aqu¨ª es comen?a.