Beethoven m¨¦s enll¨¤ dels seus enemics

Any Beethoven. Als 250 del seu naixement, els recomano que vagin a Valls el 19 de mar? i escoltin la Gran fuga, Op. 133, del compositor de Bonn, o que, un mes abans, entre el 9 i el 14 de febrer aconsegueixin assistir a la interpretaci¨® d¡¯alguna de les seves nou simfonies en el cicle en qu¨¨ Sir John Eliot Gardiner dirigir¨¤ l¡¯Orquestra Revolucion¨¤ria i Rom¨¤ntica al Palau de la M¨²sica, un esdeveniment barcelon¨ª ¨²nic. Si tenen dubtes, Valls: ¨¦s memorable el que els Amics de la M¨²sica d¡¯aquesta ciutat estan organitzant per a la commemoraci¨®.

A Catalunya hi ha una desena ben b¨¦ d¡¯orquestres simf¨°niques en el sentit tradicional de la paraula, ¨¦s a dir, que disposin d¡¯instruments de fusta, metall, corda i percussi¨®. Fem que d¡¯aqu¨ª a 10 anys en siguin una vintena. Els m¨²sics d¡¯aquest pa¨ªs s¡¯ho mereixen: vost¨¨s i nosaltres, tamb¨¦.

Els millors de deb¨° sempre han atret foc hostil. Beethoven ha tingut enemics i, aquest any, n¡¯hi sortiran m¨¦s, entre altres coses perqu¨¨ ja fa dos segles que ¨¦s primer titular. ?s clar que tamb¨¦ els ha anat deixant, inexorable, tots enrere. La seva m¨²sica perdura tena? en la seva envejada grandesa i el seu piano ¨Ccinc concerts per a piano i orquestra, un triple concert per a viol¨ª, piano i violoncel amb orquestra, 32 sonates per a piano, deu per a viol¨ª i piano, cinc per a violoncel i piano, els trios, bagatel¡¤les i variacions¡­¨C, l¡¯instrument burg¨¨s per antonom¨¤sia, mana m¨¦s que mai. Us ho demostrar¨¦.

Una poeta feminista, Adrienne Rich, va veure en la Novena simfonia el missatge finalment sexual d¡¯¡°un home aterrit per la impot¨¨ncia o l¡¯esterilitat¡±. D¡¯una manera semblant, la music¨°loga Susan McClary va obtenir a finals dels anys vuitanta del segle passat un instant de notorietat quan va publicar que el primer moviment de la Novena ¨¦s ¡°un dels moments violents m¨¦s terror¨ªfics de la hist¨°ria de la m¨²sica¡­ la r¨¤bia assassina d¡¯un violador incapa? d¡¯arribar a l¡¯orgasme¡±. Despr¨¦s va recular. Tard. La gran Sylvia Plath va posar les coses al seu lloc en un poema inoblidable titulat ¡°Petita fuga¡± (¡°Envidio los grandes ruidos, el seto de tejo de la Grosse Fuge¡±, en la traducci¨® al castell¨¤).

?s sempre dif¨ªcil conjugar el verb equivocar-se en present d¡¯indicatiu, aix¨° ¨¦s que quan escrivim i ¨¦s possible que ens estiguem confonent, no ho advertim. La lli?¨® perdurable ¨¦s que sempre haurem de pensar que cometem errors set vegades cada dia: les (poques) feministes que s¡¯entesten a titllar el pobre Beethoven de mascle rom¨¤ntic fan m¨¦s pena que res. La veritat no va per g¨¨neres.

Un recorda b¨¦ la ins¨¤nia de la Revoluci¨® Cultural xinesa, entre el 1966 i el 1976, una mem¨°ria de la meva joventut que sempre m¡¯ha acompanyat i que em va immunitzar, recalcitrant, davant de totes les ideologies totals. La meva regla d¡¯or continua sent que les coses d¡¯aquest m¨®n es poden discutir. Desconfi?n dels qui la rebutgen, dels qui els imposin silenci, acusant-los de negacionisme, encarnaci¨® contempor¨¤nia i abominada del crim de l¡¯heretgia. Tenen por i per aix¨° resulten perillosos. Desemmascarin-los, que el temps juga a favor dels esc¨¨ptics i dels curiosos. Beethoven sobreviur¨¤ les feministes mis¨¤ndriques, com ja va sobreviure la f¨²ria de la Revoluci¨® Cultural xinesa, ara fa mig segle.

Beethoven havia arribat tard a la Xina, entrat el segle XX (Jingdong Cai i Sheila Melvin, Beethoven in China). Un moviment de la Novena simfonia va ser interpretat el 1925, en el funeral de Sun Yat-sen, primer president de la Rep¨²blica Xina i, despr¨¦s de la Revoluci¨® del 1949, Beethoven va tenir el favor dels nous jerarques: hi ha una versi¨® del 1959, filmada en blanc i negre, amb l¡¯Orquestra Filharm¨°nica Xinesa, dirigida per Li Delun i cantada en mandar¨ª.

Les coses es van tor?ar el 1966 quan es van desfermar tots els dimonis i la Revoluci¨® Cultural va arremetre fins i tot contra Beethoven. Hi va haver qui ho va pagar amb la vida: Lu Hongen, director de l¡¯orquestra de Xangai, condemnat a mort per haver trencat el Llibre Vermell de Mao, li va demanar al seu company de cel¡¤la: ¡°Viatja a ?ustria, ves a la tomba de Beethoven i digues davant seu que vaig caminar cap a la meva execuci¨® xiulant la Missa Solemnis¡±.

El disbarat es va acabar el 1976, amb la mort de Mao, i el piano de Beethoven va tornar a la Xina amb una venjan?a: avui, explicava el n¨²mero d¡¯aquest Nadal de The Economist, hi ha 50 milions de persones que estudien piano al m¨®n. 40 s¨®n a la Xina.

Pablo Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra?