El buit de Carlos P¨¦rez de Rozas

Carlos P¨¦rez de Rozas va viure per als alumnes i va morir perqu¨¨ el veneressin els degans de les universitats de Catalunya. Jordi Ball¨® (UPF), Maria Josep Recoder (UAB), Alfonso M¨¦ndiz (UIC) i el vicedeg¨¤ Albert S¨¢ez (URL-Blanquerna) van oficiar el 22 de gener a l¡¯hora de l¡¯¨¤ngelus una classe magistral al Poblenou sobre l¡¯art de ¡°com s¡¯ha de mirar per saber veure¡±, una assignatura inclassificable i, tot i aix¨°, amb tant d¡¯¨¨xit que ha sobreviscut als indesxifrables canvis de plans d¡¯estudi i que avui es presenta com un llegat a preservar al grau de Periodisme.

Potser perqu¨¨ mai no s¡¯ha tipificat, o perqu¨¨ va canviar de nom per esquivar el reglament universitari, no hi ha const¨¤ncia que es grav¨¦s cap de les classes del Carlos. I si hi ha algun fragment enregistrat que ha transcendit a la xarxa, no n'hi ha cap, en qualsevol cas, amb la vocaci¨® acad¨¨mica que ara s¡¯atribueix a la seva obra universit¨¤ria, tan excel¡¤lent com la que va deixar en qualitat de dissenyador i director d¡¯art, icona a La Vanguardia, El Peri¨®dico o El Pa¨ªs.

No ¨¦s f¨¤cil imaginar-se una classe del Carlos sense el Carlos, fins i tot pot ser que no tingui sentit, mentre s¡¯espera que un dia surti d¡¯una de les fotos que l¡¯immortalitzen, com sospira la seva dona, la Carmen. El repte de les facultats hauria de ser, en tot cas, donar continu?tat a l¡¯ensenyament dels qui hi han deixat petja amb un magisteri que sovint escapa d¡¯un sistema fiscalitzador, amb tend¨¨ncia a l¡¯homogene?tzaci¨®, com si tot el que ens cap al cap hagi de ser impr¨¨s al full de c¨¤lcul: l¡¯Excel. Avui s¡¯enregistra qualsevol intervenci¨® p¨²blica, per¨° no la classe del Carlos.

Els professors com el Carlos han estat molt estimats pels alumnes, i fins i tot els tutelen en l¡¯inici de la seva etapa laboral, i en canvi se senten incompresos quan surten de l¡¯aula, superats pels tr¨¤mits administratius, per la paperassa i la burocr¨¤cia, necessitats de l¡¯ajuda t¨¨cnica, vigilats pels que s'encarreguen del compliment dels requisits de l¡¯Ag¨¨ncia de Qualitat. No es f¨¤cil atendre les regles ni mantenir la barreja dels acad¨¨mics amb els professionals de l¡¯ofici des que va canviar el model de negoci i de producci¨® en el periodisme i estan en perill d¡¯extinci¨® les figures que personalitzava el Carlos.

No ha de ser f¨¤cil manar, de la mateixa manera que tamb¨¦ costa obeir i ensenyar no nom¨¦s per l¡¯obligaci¨® d¡¯emplenar informes i an¨¤lisis, sin¨® perqu¨¨ sovint s¡¯ha imposat un cert ¡°facilisme i la idea que ¨¦s possible aprendre sense esfor?ar-se¡± sobre la qual disserta Alberto Royo: ¡°L¡¯aprenentatge suposa un creixement personal i ¨¦s una cosa molt valuosa. Per¨° no s¡¯aconsegueix sense esfor?¡±, explicava el 9 d¡¯abril del 2018 en una entrevista a El Mundo. El Carlos responia al perfil del professor que transmet coneixement i proporciona felicitat, com es va veure a la UPF.

No nom¨¦s entretenia, sin¨® que ajudava els alumnes a entendre la vida a partir de la multitud de portades dedicades a personatges il¡¤lustres o esdeveniments ¨²nics, obsessionat amb aquells mitjans que aconseguien trobar l¡¯equilibri entre els elements visuals i escrits, perqu¨¨ ¡°veiem i llegim amb els mateixos ulls¡±, com va subratllar Olga Lamas. Els alumnes feien la volta al m¨®n amb la seq¨¹¨¨ncia d¡¯imatges i textos que el Carlos recollia d¡¯Europa i Am¨¨rica per explicar la biografia de Muhammad Ali o l¡¯entrevista de Messi a Time.

Al final acabaves sabent de beisbol, t¡¯interessaves pel futbol americ¨¤ i fins i tot podies arribar a apostar per una cursa de cavalls despr¨¦s d¡¯escoltar el Carlos. Tenia una habilitat especial per captar l¡¯atenci¨® de l¡¯espectador amb els seus gestos grandiloq¨¹ents, la seva veu cridanera, les seves passes curtes i r¨¤pides, superlatiu en l¡¯adjectivaci¨®, perqu¨¨ pensava en gran, en la primera plana, com a la pel¡¤l¨ªcula de Billy Wilder. La capacitat que tenia per associar idees, crear vincles i contextualitzar successos l¡¯animaven a millorar, actualitzar i innovar fins a aconseguir que la seg¨¹ent fos sempre la millor classe del Carlos.

Ning¨² sabia explicar millor gr¨¤ficament qu¨¨ li havia passat a Ronaldinho. L¡¯exposici¨® comen?ava amb un somriure del jugador que acabava d'aterrar i acabava amb la panxa de l¡¯exjugador del Bar?a. A m¨¦s d¡¯intu?tiu i persuasiu, dots que li permetien relacionar-se amb els millors editors sense necessitat d¡¯haver-los tractat ni de saber angl¨¨s, era met¨°dic i rigor¨®s, un professional molt ben preparat que es creia la seva professi¨® i en gaudia als auditoris m¨¦s vers¨¤tils, tamb¨¦ al voltant d¡¯un camp de golf o en un bon restaurant, com el Berbena de Gr¨¤cia, que dirigeix el seu fill Carlos.

La fam¨ªlia se sent contenta quan se¡¯l recorda en actes com el de la Pompeu i escolta paraules com les de Jordi Ball¨®, que va parlar sobre la import¨¤ncia que suposa en la vida d¡¯un universitari creuar-se amb el Carlos i entendre el sentit de la llavor, o at¨¦n la glossa de Toni Piqu¨¦. ¡°Un professor ¨¦s bo quan ajuda a aprendre m¨¦s que a ensenyar¡±, va afirmar el periodista en un auditori tan receptiu al debat sobre la doc¨¨ncia que la sessi¨® es va acabar al cap de quatre hores, quan va voler Carles Pont.

Tot i que pot ser que el paper mori i es deixi de parlar de portades, de la mateixa manera que les classes magistrals estan amena?ades, l¡¯apostolat del Carlos dif¨ªcilment es rendir¨¤ i la divulgaci¨® del seu know-how est¨¤ garantit despr¨¦s de posar d¡¯acord alumnes i professors, tot i l¡¯escepticisme del seu germ¨¤ Emilio: ¡°Si f¨®ssim en un altre pa¨ªs, seria l¡¯amo de Harvard o d¡¯UCLA; aqu¨ª se sentia poca cosa envoltat com estava de monstres com Antonio Franco, Jos¨¦ Antonio Sorolla, Xavier Batalla o Xavier Vidal-Folch¡±.

El meu estimat Emilio sap que es pot arribar a ser un gegant des de la humilitat i la bondat, com va fer el Carlos, a qui no li va caldre c¨¤rrec ni edat per impregnar les aules amb la seva personalitat: avui les universitats senten el buit de Carlos P¨¦rez de Rozas.