Ciutat, escenografia

Havent visitat l¡¯exposici¨® C¨¤mera i ciutat, al CaixaForum de Barcelona, vaig anar uns dies despr¨¦s a La Roca Village, portat per alguns dels textos del cat¨¤leg de la mostra: una vindicaci¨® de la ciutat com a escenografia. L¡¯experi¨¨ncia d¡¯aquesta visita (que, a la manera de l¡¯artista nord-americ¨¤ Robert Smithson, s¡¯ha d¡¯explicar al complet) comen?a per agafar el cotxe, prendre l¡¯AP-7, aparcar al mig de molts altres cotxes al p¨¤rquing i entraren aquesta simulada ciutat de deb¨°. Es pot anar a comprar o a badar com en una exposici¨®; en aquest darrer cas, l¡¯experi¨¨ncia ¨¦s equiparable a assistir a una representaci¨® escenogr¨¤fica de la ciutat i no pas a una an¨¤lisi, alguns cops amb certs t¨°pics, com ¨¦s habitual en una exposici¨®.

La Roca Village ¨¦s una escenografia real, no una ciutat real. La seva no pertany a l¡¯escenografia teatral (com la que aquests dies es representa amb l¡¯Aida de Verdi al Liceu, tot confiant la profunditat a la pintura), sin¨® m¨¦s pr¨°piament a la utilitzada pel cinema. Aquest centre comercial a cel obert es basa essencialment en un carrer com passa als westerns. En aquests films ¨¦s construeix una ciutat en qu¨¨ el carrer no est¨¤ format a partir d¡¯alineacions, ni obeeix a cap pla urban¨ªstic; m¨¦s aviat, tot interpretant cert sentit pr¨¤ctic i d¡¯utilitat, les construccions s¡¯han anat col¡¤locant fins a formar el que podem considerar un carrer.

Als carrers dels westerns, ¨°bviament inventats, trobem una barreja d¡¯edificis emfatitzada pel fet que les diferents construccions s¨®n clarament individualitzades i identificables, cada una ¨¦s una unitat, amb la porxada i la vorera de fusta. No hi ha al?ades reguladores ni l¨ªnies de coronament, tampoc un estil determinat, si no ¨¦s per la construcci¨® predominant i els materials disponibles, generalment la fusta.

La Roca Village ¨¦s alguna cosa semblant, per¨° la melodia general ¨¦s diferent que en un western perqu¨¨ l¡¯¨¤rea geogr¨¤fica interpretada ¨¦s una altra i hi abunda un estil que podr¨ªem anomenar ecl¨¨ctic de principis del segle XX, amb un vern¨ªs d¡¯una mena de modernisme amb aires medievals. El tra?at del carrer defuig la l¨ªnia recta i recorre a una s¨¨rie de petits trencants per introduir eixamplaments, tot per evitar una perspectiva lineal i amagant els finals al m¨¤xim, igual que a les pel¡¤l¨ªcules del far west, que solien evitar els extrems dels carrers oberts per tancar les escenes, tal com passava a la desapareguda Esplugues City, constru?da pels Estudios Balc¨¢zar (amb la qual aquest conjunt comercial t¨¦ un semblant innegable), i igual que al Poble Espanyol (amb el qual comparteix una construcci¨® verdadera i s¨°lida). Una difer¨¨ncia notable, per¨°, ¨¦s que en aquest escenari urb¨¤ la gent ocupa massivament el carrer, i als westerns no, ja que eren un aut¨¨ntic fangar.

El cinema ha reprodu?t incomptables escenografies de carrers, entre elles dues de memorables: una, la de Les Halles de Par¨ªs d¡¯Irma, la dol?a, de Billy Wilder, amb un carrer constru?t als estudis Samuel Goldwyn, que devia m¨¦s a la pintura que a la construcci¨®; l¡¯altra, el carrer de Moscou constru?t per l¡¯escen¨°graf espanyol Gil Parrondo per a la pel¡¤l¨ªcula Doctor Zhivago de David Lean, a Madrid, sobre el tra?at del carrer Zurbano, aleshores encara per urbanitzar. Tots dos s¨®n exemples d¡¯aquest fascinant treball que ¨¦s construir carrers simulats, escenografies urbanes.

Pensaran que La Roca Village ¨¦s una cosa falsa i vulgarment comercial, una cosa que no ¨¦s una ciutat. Potser, per¨° els nostres carrers de vianants convertits en carrers comercials en els quals ja no hi viu ning¨², s¡¯hi assemblen molt i s¨®n reals. Alguns cops, acceptar la invitaci¨® de pensar la ciutat com a escenari la fa m¨¦s inspiradora.