Sortida d¡¯un punt mort, inici d¡¯un joc

En el n¨²mero 13 de la revista Els Marges, el 1978, va apar¨¨ixer Variacions sobre un tema rom¨¤ntic: ¡®Ombra i llum¡¯, un objecte literari inclassificable, sobretot pel subt¨ªtol, que semblava anunciar un mer joc experimental, i tamb¨¦ perqu¨¨ el signaven dos autors, Antoni Mar¨ª (Eivissa, 1944), que encara no havia publicat cap llibre, i Francesc Parcerisas (Begues, 1944), que ja n¡¯havia tret sis, per¨° d¡¯una tem¨¤tica m¨¦s aviat avantguardista. Va ser incl¨°s posteriorment a Triomf del present (1991), recopilaci¨® de la poesia de Parcerisas, fent-hi constar, ¨¦s clar, la doble autoria. I ara accedeix a l¡¯honor de ser un llibre independent, amb el t¨ªtol invertit: el tema, Ombra i llum, ha passat al primer pla.

S¨®n dotze poemes, o dotze cap¨ªtols d¡¯un poema unitari; ens diuen que cada poeta en va fer sis, per¨° no de qui ¨¦s cada un. La composici¨® va ser laboriosa, amb correccions rec¨ªproques, durant un estiu a Eivissa. En aquell moment, Mar¨ª, professor d¡¯Est¨¨tica i poeta encara ocasional, estava acabant una selecci¨® de textos del romanticisme alemany, El entusiasmo y la quietud (1979), i, doncs, l¡¯aposta per una escriptura de caire rom¨¤ntic era prou natural, encara que ben exc¨¨ntrica respecte a les tend¨¨ncies liter¨¤ries vigents. En el cas de Parcerisas, representa l¡¯inici d¡¯un canvi de rumb; si fins llavors predominaven en els seus textos l¡¯entusiasme de la revolta juvenil, les refer¨¨ncies pop i l¡¯experimentaci¨® textual, despr¨¦s la seva veu es torna mesurada, reflexiva i intimista. Com ell mateix diu: ¡°Sense Ombra i llum jo no hauria trobat la manera, o la seguretat, de fer el pas cap a la mena de poesia que cont¨¦ L¡¯edat d¡¯or¡±, que va sortir el 1983.

?s remarcable que, segurament a c¨°pia de revisar i corregir els textos l¡¯un a l¡¯altre, van assolir una veu po¨¨tica que s¡¯assembla a tots dos, per¨° ¨¦s de tots dos independent. En sengles ep¨ªlegs a aquesta edici¨®, ens expliquen com es va produir aquesta col¡¤laboraci¨® i el que va representar en la seva traject¨°ria respectiva. A m¨¦s, un pr¨°leg del fil¨°leg August Rafanell situa Ombra i llum en el context literari del moment, en qu¨¨ predominaven els abrandats practicants del realisme social i els qui ¡°van propendir a l¡¯ab¨²s dels significants¡± per no dir gaire res ¡ªtot all¨° que girava entorn dels Llibres del Mall. Sense aspirar a ser cap manifest, s¡¯insorgeixen contra aquests estils que menystenen la bellesa. Ho fan, predicant amb l¡¯exemple, amb un discurs de dicci¨® precisa, no gens grandiloq¨¹ent, que avan?a amb morositat. Hi predomina la contraposici¨® entre, d¡¯una banda, la llum, el sol, el jorn i, de l¡¯altra, la fosca, les ombres, la nit; entre l¡¯estiu i l¡¯hivern; entre l¡¯espai obert i la cambra closa. Detallista en les met¨¤fores, i farcit d¡¯interrogants, repassa les contradiccions de l¡¯exist¨¨ncia, des d¡¯un punt de partida pessimista: ¡°Ets un vell fracassat en una nau esfondrada, un fustam corcat pel desdesig¡±. Els sentiments s¡¯expressen en un to lleugerament ¨¨pic, molt propi dels rom¨¤ntics; amb l¡¯¨¨pica del frac¨¤s en aquest cas, perqu¨¨ els ideals i les aspiracions humanes no assoliran mai la plenitud que anhelen, ¡°sotmesos com estem a un ordre que no coneix rep¨°s¡±.

En definitiva, Ombra i llum ¨¦s un cap¨ªtol a part i breu en la hist¨°ria de la l¨ªrica catalana, de mal encaixar en les antologies; d¡¯influ¨¨ncia no en va tenir gaire, per¨° aix¨° ¨¦s irrellevant pel que fa al seu valor intr¨ªnsec. Una lli?¨® que se¡¯n pot desprendre ¨¦s que val la pena arriscar-se a tornar a les fonts, cl¨¤ssiques o rom¨¤ntiques, per sortir d¡¯un punt mort, com reconeix Parcerisas, o per iniciar un joc engrescador, com diu Mar¨ª.