Pops i espardenyes de Dal¨ª per homenatjar Beethoven

Salvador Dal¨ª va demanar que son¨¦s Tristany i Isolda de Richard Wagner per passar de la vida a la mort el gener de 1989. Era una m¨²sica que coneixia b¨¦ perqu¨¨ l¡¯havia acompanyat mentre pintava moltes de les obres que va crear a Portlligat, des de trenc d¡¯alba fins a la posta de sol. Li agradava posar-la al seu vell tocadiscos i si alg¨² es queixava que sonava molt malament, deia: ¡°?s com si freg¨ªssim sardines¡±. Per¨° el pintor surrealista tamb¨¦ va sentir atracci¨® per altres compositors. Com Beethoven, a qui admirava des que era un nen, tal com va escriure en la seva famosa La vida secreta de Salvador Dal¨ª, amb una primera edici¨® de 1942 que va il¡¤lustrar amb dibuixos fets amb tinta negra. Un d¡¯aquests ¨¦s el d¡¯un enorme i tempestu¨®s n¨²vol que representa ¡°un crani pl¨²mbic immesurable i apote¨°sic¡± del qual surten uns llamps que il¡¤luminen el paisatge, fruit d¡¯una visi¨® que va tenir de petit i que va titular Crani de Beethoven, un dibuix de tot just 20 cent¨ªmetres que la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª va comprar el 2004.

Tres d¨¨cades despr¨¦s, el 1973, una de les pintures que va fer per decorar la seva ¨²ltima gran obra, el Teatre-Museu de Figueres, va ser un cap de Beethoven pintat frontalment; una aiguada realitzada amb una t¨¨cnica molt especial: llan?ant pops vius sobre un enorme paper col¡¤locat sobre el terra i aprofitant la seva empremta i la seva tinta. ¡°Pinto amb pops i arrossegant-los amb aquesta esp¨¨cie de tinta que deixen anar, vaig fer el cap precisament de Beethoven¡±, va explicar en una entrevista radiof¨°nica, en qu¨¨ va afegir, amb el sarcasme i la ironia que el caracteritzava: ¡°He pintat amb arcabusos tirant al blanc, he pintat amb granotetes petites, amb gripauets que van caure tamb¨¦ d¡¯una tempesta, he pintat amb cargols, he pintat amb tot, fins i tot amb pintura a l¡¯oli¡±.

Des d'aleshores, Cap de Beethoven, no s'ha mogut del lloc on Dal¨ª el va col¡¤locar: sota l¡¯enorme c¨²pula del teatre-museu, a la dreta de la tomba on ¨¦s enterrat, al costat d¡¯altres obres destacades com s¨®n Torero al¡¤lucinogen (1970) i Retrat de Lincoln (1974). Fins ara, que, per primera vegada, ha viatjat (juntament amb el primer dibuix per a La vida secreta) fins a la ciutat alemanya de Remagen, a nom¨¦s 22 quil¨°metres de Bonn, la ciutat on va n¨¦ixer Beethoven fa 250 anys, per participar en una exposici¨® en qu¨¨ es ret homenatge al compositor.

¡°Per a nosaltres ¨¦s important vincular-nos a la celebraci¨® alemanya i internacional de l¡¯aniversari de Beethoven. Des de l¡¯Arp Museum de Remagen han insistit molt¨ªssim; fins i tot han arribat cartes de recomanaci¨® perqu¨¨ accept¨¦ssim deixar-lo. El patronat, despr¨¦s d¡¯estudiar-ho amb deteniment, ha acordat que nom¨¦s es deixi durant una mica m¨¦s d¡¯un mes, atesa l¡¯excepcionalitat de l¡¯aniversari. Per¨° possiblement no el tornarem a deixar mai m¨¦s¡±, explica Montse Aguer, directora dels Museus Dal¨ª, davant l¡¯obra de gaireb¨¦ dos metres d¡¯al?ada, a punt que l¡¯embalin per sortir de viatge rumb a Alemanya per a l'exposici¨® que obre les seves portes aquest diumenge.

Abans, al taller de conservaci¨® del centre, Irene Civil i Josep Maria Guillamet analitzen la salut de la pe?a. L¡¯obra es conserva a l¡¯interior d¡¯un marc especial que la protegeix de la pols i els raigs ultraviolat. ¡°Per¨° Dal¨ª la va penjar directament enganxada amb quatre claus a una fusta¡±, explica la conservadora Civil, prove?da d¡¯unes ulleres especials i una llanterna de llum rasant despr¨¦s de concloure un mapa amb tots els plecs del paper, fonamental per poder fer un seguiment de l¡¯obra en el seu viatge d¡¯anada i tornada. ¡°El paper t¨¦ molts plecs, cap d¡¯important¡±, assenyala.

Dal¨ª crea aquesta obra fent gala de la seva m¨¤xima de ¡°sempre acumular, mai seleccionar¡±, recorda Aguer. Va col¡¤locar el paper a terra, i per les seves grans dimensions, no va poder evitar trepitjar-lo. I aqu¨ª hi ha les seves empremtes, per¨° tamb¨¦ va agafar una de les seves espardenyes amb la m¨¤ i la va fer servir de brotxa. A les empremtes de les sabates i del pop, Dal¨ª hi va afegir una altra tinta, m¨¦s vermellosa, amb qu¨¨ va acabar configurant el rostre i una esp¨¨cie de paisatge a la part inferior. ¡°Podria ser fins i tot la badia de Portlligat¡±, apunta Aguer, que ressalta com Dal¨ª segueix ¡°la idea surrealista d¡¯anar de l¡¯abstracte al concret¡±. A m¨¦s de les seves empremtes dactilars tamb¨¦ hi ha restes de mat¨¨ria org¨¤nica: ¡°poden ser restes de resina o del mateix pop i ¨°xid d¡¯algun recipient met¨¤l¡¤lic que va col¡¤locar sobre el paper¡±, explica Civil.

A tot aix¨°, s¡¯hi afegeixen petites branques d¡¯arbre o planta i una ploma d¡¯au, que possiblement va caure des de l'aire, ja que es va crear a la terrassa de Portlligat, al costat d¡¯on Dal¨ª i Gala tenien un colomar, per¨° tamb¨¦ de la mitja dotzena de cignes que nedaven a les tranquil¡¤les aig¨¹es de la badia. Fins i tot de la festa, celebrada un temps abans, en qu¨¨ havia participat el guitarrista Manitas de Plata i en qu¨¨ Dal¨ª va acabar llan?ant amb l¡¯ajuda de ventiladors plomes de gallina sobre els sorpresos assistents. ¡°Caldria analitzar-la per saber de quina au ¨¦s¡±, diu Civil.

Malgrat tot, l¡¯obra est¨¤ molt neta. Dal¨ª va posar els pops sobre el paper, va col¡¤locar els seus enormes caps i els seus tentacles i despr¨¦s els va aixecar, no els va arrossegar. Tenia pr¨¤ctica. ¡°La va fer pensant en el seu museu, per¨° la t¨¨cnica la venia utilitzant des de finals dels anys cinquanta, deixant clar que en ell sempre hi ha una l¨ªnia seq¨¹encial. Des de finals dels cinquanta havia fet obres utilitzant aquests animals, com en les il¡¤lustracions per a un Quixot que li va encarregar l¡¯editor Foret¡±, explica Aguer que ressalta que va firmar l¡¯obra ¡°de forma contundent com si fos un notari¡±, amb una gran r¨²brica i data.

¡°Tant Dal¨ª com Beethoven, coincideixen en la seva radicalitat i la seva genialitat. Ens agrada que l¡¯Arp Museum parli que s¨®n dos artistes exc¨¨ntrics, enginyosos, innovadors i visionaris, amb un llegat art¨ªstic que transgredeix els g¨¨neres. Tots dos es basen en la tradici¨® dels seus avantpassats per crear noves composicions que han fascinat fins avui; que van trobar el seu cam¨ª en la cultura popular i s¡¯han convertit en s¨ªmbols universals¡±, ressalta Aguer. Uns arguments que han estat determinants per deixar, de forma excepcional, l¡¯obra. La pe?a, que va viatjar a finals de la setmana passada a Alemanya, ser¨¤ tamb¨¦ la imatge del cartell per anunciar els concerts d¡¯estiu d¡¯aquesta ciutat dedicats a Beethoven.

Di¨¤leg amb el dadaista Arp

"Deixem de banda Picasso. Haurem d'aprendre a avenir-nos amb Arp", va escriure Dal¨ª el 1928, despr¨¦s de coincidir a Par¨ªs amb Jean Arp, poeta, pintor i escultor, pioner de l'abstracci¨® moderna i del dadaisme. Durant una d¨¨cada els dos artistes van participar en exposicions i accions de la capital francesa i ara els dos creadors es tornen a trobar en l'exposici¨® Salvador Dal¨ª. El naixement de la mem¨°ria que reuneix (fins al 20 d'agost) una vintena d'obres de l'empordan¨¨s al museu que la ciutat de Remagen li dedica a Arp des del 2007. Les pintures i escultures de Dal¨ª, provinents de museus de tot el m¨®n, dialogaran amb les fant¨¤stiques i enigm¨¤tiques obres del dadaista. En un apartat d'aquesta exposici¨® ¨¦s on es poden veure les dues obres que Dal¨ª va dedicar a Beethoven, amb qu¨¨ el museu celebra el 250¨¨ aniversari del naixement del compositor.