Barcelona demana a l¡¯Estat que s¡¯impliqui en la gesti¨® dels seus centres culturals
L¡¯acord anunciat per S¨¢nchez i Colau recuperar¨¤ una injecci¨® anual de 25,8 milions i implicar¨¤ crear nous patronats per governar museus i festivals com el Llum BCN
El 7 de febrer, l¡¯alcaldessa Ada Colau i el president del Govern Pedro S¨¢nchez van acordar recuperar la capitalitat cultural de Barcelona per tal d¡¯injectar un total de 25,8 milions. Aix¨° suposar¨¤ recuperar els nivells de les aportacions del Ministeri de Cultura als patronats en qu¨¨ ¨¦s present i que, des del 2011, han caigut a m¨¦s de la meitat. Barcelona demanar¨¤ a l¡¯Estat que s¡¯impliqui en altres centres i esdeveniments, com l¡¯Auditori, el Grec, el Mercat de les Flors i el Llum BCN amb la firma de convenis o amb la seva entrada en els ¨°rgans de govern. Tot est¨¤ per fer, per¨° ja hi ha una cita per comen?ar a negociar.
Quan es va confirmar la reuni¨® entre Pedro S¨¢nchez i Quim Torra, els assessors del president espanyol van veure la conveni¨¨ncia que S¨¢nchez visit¨¦s altres administracions, com l¡¯Ajuntament i la Diputaci¨® de Barcelona. I que, m¨¦s enll¨¤ de les encaixades, hi hagu¨¦s continguts. En el cas de la cita amb l¡¯alcaldessa Ada Colau, no hi va haver dubtes: recuperar els acords de capitalitat que entre el 2006 i el 2011 van funcionar de la m¨¤ dels socialistes Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i Jordi Hereu i que el PP i Mariano Rajoy van enviar al calaix de l¡¯oblit. Van posar una xifra: 25,8 milions d¡¯aportacions per part de l¡¯Estat.
Malgrat que l¡¯acord va sorprendre, la reivindicaci¨® per recuperar aquesta aportaci¨® econ¨°mica ¡ªque recull la Carta Municipal del 2006¡ª no ha deixat d¡¯estar sobre la taula cada vegada que els responsables municipals, de tots els partits, s¡¯han reunit amb els seus hom¨°legs madrilenys. Sobretot des que, el 2013, els Pressupostos de l¡¯Estat la van eliminar totalment.
Un 70% menys d'aportaci¨®
El MNAC i el Museu Picasso compten amb 1,5 milions d¡¯euros, cadascun, per programar el 2020. El Reina Sofia ha licitat el transport de les obres de la seva exposici¨® sobre Mondrian per 1,2 milions. Les xifres deixen veure la difer¨¨ncia de recursos amb qu¨¨ compten els museus de Madrid i Barcelona, en qu¨¨ l¡¯aportaci¨® del Ministeri de Cultura ha baixat, entre el 2011 i el 2019, un 70%. En el cas de la Fundaci¨® Mir¨® un 52%; el MNAC, un 50%; i el Macba, un 38%. Uns centres que no s¨®n nom¨¦s sales d'exposicions, sin¨® que conserven patrimoni i que han hagut de deixar d¡¯organitzar mostres o, fins i tot, acomiadar treballadors. ¡°Estem programant en condicions gens ¨°ptimes, gaireb¨¦ de forma miraculosa, fent uns malabarismes descomunals¡±, explica Ferran Barenblit, director del Macba, que mant¨¦ que ¡°tornar a la situaci¨® anterior ¨¦s necessari, per¨° cal anar molt m¨¦s enll¨¤¡±.
L¡¯acord parla de colideratge de Barcelona respecte a Madrid, ¡°en reconeixement per la for?a cultural que t¨¦ la ciutat; una corresponsabilitat entenent que el MNAC, el Macba i el Picasso, per exemple, s¨®n institucions que si fossin a Madrid estarien al mateix nivell que el Reina Sofia, el Teatro Real i el Prado¡±, explica Joan Subirats, tinent d¡¯alcalde de Cultura. Subirats assegura que ja han parlat amb el gabinet del Ministeri per fixar una data per a la primera reuni¨® i comen?ar a negociar.
L¡¯estructura per repartir aquesta quantitat ¡ªagafada de l'exercici del 2010, que va comptar amb l¡¯aportaci¨® m¨¦s alta¡ª est¨¤ per fer. ¡°D¡¯una banda, recuperar els nivells de pres¨¨ncia p¨²blica de l¡¯Estat en els consorcis que, any rere any, s¡¯han anat reduint, en la majoria dels casos prop del 50% i en d¡¯altres han desaparegut¡±, explica Subirats, que cita els casos sagnants de fundacions com la Mir¨® i la T¨¤pies. ¡°Per l¡¯altra, ens agradaria afegir altres centres i festivals, com el Mercat de les Flors, la gran casa de la dansa a tot Espanya, l¡¯Auditori, el Festival Grec i el Llum BCN, que pensem que tenen una dimensi¨® m¨¦s enll¨¤ d¡¯una l¨°gica local o catalana¡±.
Subirats afirma que l¡¯acord es dur¨¤ a terme despr¨¦s d¡¯analitzar ¡°com s'opera en cada cas, mitjan?ant convenis o incorporant l¡¯Estat en els ¨°rgans de govern, cosa que implicaria un canvi. Ens obrim a qu¨¨ s¡¯incorporin al govern dels centres i festivals perqu¨¨, en el fons, fidelitza m¨¦s les seves aportacions que si no hi s¨®n¡±. Aquesta opci¨® xoca amb la idea, plantejada per anteriors governs municipals, que el model de gesti¨® basat en patronats amb diferents administracions ¨¦s obsolet i cal replantejar-lo. Entre el 2011 i el 2019, el Ministeri va rebaixar les seves aportacions totals prop d¡¯un 70%. ¡°En el cas de les subvencions, per exemple al Grec, tamb¨¦ han de ser constants, com segur que ho s¨®n per a festivals com el de M¨¨rida¡±.
L¡¯¨¤mbit cient¨ªfic
¡°La idea ¨¦s que l¡¯aportaci¨® es mantingui. El Govern no acceptaria que l¡¯Ajuntament es gasti cada any una quantitat amb el que vulgui. El colideratge comporta establir uns aspectes de l¡¯activitat cultural que mereixen la consideraci¨® especial. Si no, qualsevol ciutat demanaria el mateix¡±, explica Subirats.
L¡¯acord t¨¦ una novetat. ¡°En l¡¯¨¤mbit cient¨ªfic, Barcelona compta amb centres d¡¯investigaci¨® que no hi ha a Madrid per¨° tenen un car¨¤cter supraestatal, com el Supercomputing Center, l¡¯Institut de Ci¨¨ncies Fot¨°niques, el Sincrotr¨® ALBA i el Parc d¡¯Investigaci¨® Biom¨¨dica de Barcelona; creiem que hi ha d¡¯haver una pres¨¨ncia de l¡¯Estat¡±, prossegueix. ¡°I en aquest paquet es poden incloure les Biennals de Pensament i Ci¨¨ncia¡±, que tant ¨¨xit de p¨²blic han tingut en les edicions que s¡¯han celebrat. ¡°Cal acabar de fer l'arquitectura, per¨° ¨¦s una molt bona not¨ªcia per a la cultura de Barcelona¡±.
La Carta, 34 anys d¡¯enfrontament pol¨ªtic
La idea que Barcelona havia de tenir una llei especial que la dot¨¦s de m¨¦s compet¨¨ncies va ser liderada per Pasqual Maragall el 1986, per¨° no es va aprovar pel Consistori fins al 1997. No va ser un proc¨¦s f¨¤cil, com tampoc no negociar amb la Generalitat perqu¨¨ el text s¡¯aprov¨¦s al Parlament (1998). El recel perqu¨¨ la capital tingu¨¦s m¨¦s for?a disparava les alertes del Govern de Jordi Pujol. M¨¦s complicat va ser que el Govern central ¡ªen mans del PP¡ª l¡¯aprov¨¦s, ja que el text proposava participar en dos impostos, un dels quals l¡¯IVA. Es va parlar d'una Llei de Ciutats per diluir la Carta de Barcelona que, finalment, es va aprovar amb Jos¨¦ Luis Zapatero (2006), que va substituir la participaci¨® dels impostos pels convenis. Trenta-quatre anys despr¨¦s, una comissi¨® en qu¨¨ participaran totes les administracions activar¨¤ aquest text fonamental.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
