Guerra i literatura comparada

Un antic rector solia dir que a la universitat hi ha gent que serveix per a la gesti¨®, d¡¯altres que serveixen per a la doc¨¨ncia, i uns altres que serveixen per a la investigaci¨®. Hi afegia un comentari sat¨ªric que no reproduirem. En el cas del professor Antoni Mart¨ª Monterde cal dir que ¨¦s molt bo en l¡¯¨¤mbit de la investigaci¨® ¡ªencara que no sigui un comparatista, sin¨® un historiador del comparatisme¡ª, per¨° encara ho ¨¦s m¨¦s com a estrateg-difusor d¡¯aquesta mena d¡¯estudis literaris ¡ªla m¨¦s saludable que avui pot plantejar-se a Catalunya¡ª gr¨¤cies a la fundaci¨® d¡¯una dita Col¡¤lecci¨® Figura, que publica Edicions de la Universitat de Barcelona. Ja hi ha editat sis volums, i, atesa la seva grafomania, la col¡¤lecci¨® pot arribar a ser tan extensa com l¡¯Enciclop¨¨dia Espasa. Aix¨° no ¨¦s cap retret: Mart¨ª ha posat a l¡¯abast dels lectors obres de molta entitat de Joseph Texte, de Victor Klemperer, d¡¯ell mateix i de Joan Fuster, de qui voldria ser la reencarnaci¨®. Podria ser-ho per raons intel¡¤lectuals, per¨° no ho ser¨¤ pel sol fet que ja no hi ha una comunitat pa?soscatalana capa? de donar ales a una figura aix¨ª. ?s una conseq¨¹¨¨ncia m¨¦s de la indig¨¨ncia intel¡¤lectual que ha generat l¡¯obsessi¨® man¨ªaca per aix¨° que uns en diuen ¡°el proc¨¦s¡±, i d¡¯altres ¡°l¡¯agonia¡±. (Que ve del grec agon, en ¨¤rab jihad, ¡°esfor?¡±.)

El nou volum ¨¦s un llibre d¡¯enorme inter¨¨s no nom¨¦s per a la gent de lletres, sin¨® tamb¨¦ per a la gent amiga de la geografia politicoliter¨¤ria del continent, disciplina en la qual excel¡¤leix Mart¨ª, que considera, potser exageradament, que tota la hist¨°ria contempor¨¤nia d¡¯Europa, incloses les guerres napole¨°niques, les francoprussianes i les dues mundials, van ser conseq¨¹¨¨ncia de les disputes entre te¨°rics de la literatura, que ¨¦s suposar molt. El nou llibre ¨¦s: Victor Klemperer, El vell i el nou humanisme, traducci¨® (excel¡¤lent) de Marc Jim¨¦nez Buzzi (Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019).

L¡¯obra presenta l¡¯article de Klemperer que dona t¨ªtol al llibre, per¨° n¡¯ofereix un altre d¡¯encara m¨¦s valu¨®s: Consideracions despr¨¦s de l¡¯enfonsament del nazisme, en qu¨¨ l¡¯autor explica quin era el panorama de les lletres, i de l¡¯art en general, abans del nazisme, i qu¨¨ podem considerar que en va quedar despr¨¦s de 1945. El llibre parteix de la tan discutida polaritat entre els conceptes de ¡°civilitzaci¨®¡± i de ¡°cultura¡± ¡ªenmig de la qual caldria considerar-hi, encara, el de Bildung, molt alemany, i que t¨¦ a veure amb l¡¯educaci¨®¡ª i, tot entrant en aquests plantejaments b¨¨l¡¤lics que tant li agraden a l¡¯editor, exposa la preemin¨¨ncia de Fran?a en el camp de la civilisation, i la d¡¯Alemanya en el terreny de la Kultur. Llavors fa un resum de l¡¯estat de la cultura liter¨¤ria vinculada a la religi¨® i a la pol¨ªtica des de l¡¯edat mitjana fins al segle XX, molt perspica?, i entra en el terreny empantanegat de la formaci¨® d¡¯una ¡°literatura nacional¡± a Alemanya a partir del romanticisme. En aquest punt ¨¦s on Klemperer rellisca, perqu¨¨ llegeix Herder d¡¯una manera parcial, i en certa manera tamb¨¦ Goethe, als quals considera grans defensors del di¨¤leg i la interrelaci¨® entre les literatures dels pobles diversos, quan, si se¡¯ls llegeix a fons i es t¨¦ en compte la influ¨¨ncia de Fichte en tots dos casos, pot semblar que valoraven aquesta diversitat com a font de salut per a les literatures nacionals quan, de fet, consideraven que la literatura i la cultura alemanyes, que creien superior a totes les altres, havien de ser considerades la torxa ¡ªtan del III Reich, tan del Canig¨®!¡ª per a qualsevol poble del continent. El nazisme tamb¨¦ pensava aix¨°, per¨° no va acabar de trobar l¡¯encaix de Hegel, Schopenhauer, Nietzsche o fins i tot Goethe (Schiller, m¨¦s) amb la ideologia tan nostrada que surt de Mein Kampf o d¡¯El mite del segle XX, d¡¯Alfred Rosenberg. De manera que ho van deixar c¨®rrer, i es va generar a Alemanya un mamarratxo de literatura. Aix¨° hem escrit perqu¨¨ un llibre tan agut com Les arrels del nacionalsocialisme, de Rohan D¡¯O. Butler (1941), que no sembla que Klemperer lleg¨ªs, deixa clar que Herder ¡°va substituir la concepci¨® tradicional de l¡¯estat politicojur¨ªdic pel concepte de naci¨®-poble (folk-nation)¡±, i que era un pensador massa clarivident per no adonar-se del lloc a qu¨¨ conduiria la seva teoria, en qu¨¨ es confonen llengua, naci¨® i ¡°el poble¡± (Volk). Afegim-hi que Klemperer, que es refugi¨¤ a la DDR, acaba l¡¯article dient que el ¡°nou humanisme¡± naixer¨¤ al m¨®n gr¨¤cies al socialisme sovi¨¨tic (!), vist en qu¨¨ havia quedat, com a naci¨® i com a socialisme, el projecte de Hitler: una comparaci¨® molt impr¨°pia si es recorda la pol¨ªtica cultural estalinista.

Per fi, Mart¨ª, que ha fet un pr¨°leg de categoria per a aquest llibre, hauria hagut de rellegir el gran estudi de Wolfgang Lepenies, La seducci¨® de la cultura en la hist¨°ria alemanya, pel qual arribem a la conclusi¨® que els il¡¤lustrats francesos ¡ªmenyspreats pels alemanys, ara s¨ª, a causa de les guerres entre els dos pa?sos¡ª, gr¨¤cies a un patriotisme molt m¨¦s republic¨¤, van continuar donant a Europa cultura i civilitzaci¨® fins als nostres dies. Alemanya tamb¨¦, per descomptat, despr¨¦s de la desfeta, m¨¦s que la R¨²ssia sovi¨¨tica i la DDR amb la qual Klemperer va estretament col¡¤laborar.