Wordsworth, romanticisme angl¨¨s

En una d¡¯aquelles comeses que honoren uns quants dels nostres editors, Edicions de 1984 publica la primera traducci¨® catalana mai vista de The Prelude, de William Wordsworth (literalment, ¡°el valor de la paraula¡±): El preludi, traducci¨® de Jaume C. Pons Alorda (Barcelona, 2020).

El llibre, que Wordsworth va elaborar durant bona part de la seva vida a partir de 1799, editat parcialment en diverses ocasions, sempre fet i refet, i publicat sencer, a t¨ªtol p¨°stum, pocs mesos despr¨¦s de la mort de l¡¯autor el 1850, havia de ser el preludi ¡ªliteralment, ¡°abans que comenci el joc¡±¡ª a un llibre que s¡¯hauria anomenat The Recluse, del qual nom¨¦s ens n¡¯ha pervingut una colla de versos amb el t¨ªtol The Excursion. Wordsworth havia escrit, juntament amb el seu amic Samuel Taylor Coleridge, les notables Lyrical Ballads (1798), en qu¨¨ tot lector que s¨¤piga qu¨¨ correspon a cadascun d¡¯ells veur¨¤ que all¨¤ on Coleridge tendia a les visions ultraterrenals i fant¨¤stiques, Wordsworth tendia a la poetitzaci¨® de la vida quotidiana i de les coses que presenta la realitat, sempre elevades per l¡¯acci¨® de l¡¯agudesa intel¡¤lectual.

Aix¨° ¨¦s el que caracteritza tamb¨¦ aquest Prelude de qu¨¨ parlem avui, que est¨¤ dedicat a rec¨®rrer en versos la biografia de si mateix: la inf¨¤ncia, l¡¯escola, un celebrat passeig amb barca (¡°One summer evening, led by her, I found...¡±), els anys passats a Cambridge, la primera visita a Fran?a i els Alps, i l¡¯estada en terra francesa durant la revoluci¨® ¡ªsense que l¡¯autor ens digui res de la seva relaci¨® ad¨²ltera amb Annette Vallon¡ª, el tot encunyat en una mena de mon¨°leg que ¨¦s, en realitat, una adre?a a l¡¯amic Coleridge, de cap a cap.

Com escau a tota la poesia rom¨¤ntica, Wordsworth exposa tot aquest itinerari autobiogr¨¤fic des del punt de vista d¡¯un admirador de la naturalesa, sempre amb el convenciment que la natura ¨¦s all¨° m¨¦s sublim que el Creador ha donat als homes per al seu goig i, en ¨²ltima o primera inst¨¤ncia, per a lloa de la Seva persona. Aix¨°, en el cas dels poetes de la seva generaci¨®, tant a la Gran Bretanya com a Alemanya o a Fran?a, solia procedir de la lectura de l¡¯Emili, de Rousseau, un dels llibres m¨¦s perniciosos de la hist¨°ria de la pedagogia, segons el qual l¡¯estat de natura ¨¦s all¨° consubstancial a l¡¯¨¦sser hum¨¤. Wordsworth no cau en aquest lirisme pueril. Afegim-hi el pes de la revoluci¨® de 1789 per entendre que tota la poesia rom¨¤ntica ¡ªamb l¡¯excepci¨® de Schiller i Heine, i no gaires poetes m¨¦s¡ª est¨¤ quallada en el menyspreu de la Il¡¤lustraci¨® i dels seus autors, i forjada en el canem¨¤s de la imaginaci¨® com a aletheia, desclosa o acte de desvelar alguna cosa que sembla oculta als mortals, per¨° que ¨¦s tanmateix pres¨¨ncia amagada i veritat. D¡¯aix¨° Joyce en va dir ¡°epifanies¡±, paraula pr¨°xima a la veu grega que hem esmentat. Per ser clars, d¡¯aquest procediment Shelley, un altre dels grans, per¨° menys que Keats, en va dir ¡°el despertar d¡¯una mena de pensament amagat en all¨° sensible¡±. Aix¨° ¨¦s el que fa i ref¨¤ Wordsworth a trav¨¦s de tots i cada un dels seus llibres del Preludi, que no ¨¦s cap invitaci¨® a la irracionalitat, sin¨® a una mena de confian?a racional en la natura i a la concessi¨® d¡¯import¨¤ncia metaf¨ªsica als temes m¨¦s trivials.

L¡¯autor, ara considerat el m¨¦s gran de la poesia rom¨¤ntica en llengua anglesa, no va caure, com gaireb¨¦ tots, en all¨° que tamb¨¦ Keats va anomenar ¡°el sublim ego¨ªstic¡±, sin¨® que, m¨¦s aviat de la m¨¤ de Milton, que estimava, va advocar perqu¨¨ el sublim emerg¨ªs no solament de la natura sin¨® tamb¨¦ de la vida de cada dia, dels afers de la societat i fins i tot de la pol¨ªtica. No arriba a ser un rom¨¤ntic realista, una enorme contradicci¨®, sin¨® un rom¨¤ntic amic de l¡¯ascens intel¡¤lectual des de la realitat ¡ªhomes, societat i natura¡ª a l¡¯¨¤mbit del sublim, si es pot dir aix¨ª. En aix¨°, Wordsworth abra?ava una llarga tradici¨® puritana anglesa que reclamava la indefugible uni¨® entre el jo i la comunitat.

Nom¨¦s faltava una baula m¨¦s en aquesta llarga tradici¨® rom¨¤ntica perqu¨¨ H?lderlin, igualment reguard¨®s quant als guanys morals de la revoluci¨® de 1789, escriv¨ªs una obra madura en qu¨¨ aquesta comunitat, gr¨¤cies al cant elevat (das Gesang), havia de percebre que el progr¨¦s de la humanitat i la llibertat dels homes no depenen dels avatars de la hist¨°ria, sin¨® de la comuni¨® dels membres d¡¯una societat amb els senyals revelats per un llenguatge po¨¨tic situat a mig cam¨ª entre els d¨¦us i els homes: una art i una pot¨¨ncia del llenguatge que Heidegger va tornar a posar sobre la taula, per¨° que a hores d¡¯ara roman m¨¦s enterrat que mai, de dif¨ªcil acc¨¦s, d¡¯impossible revelaci¨®. Ja no vivim en el llenguatge ni el di¨¤leg; vivim amarrats a l¡¯smartphone.

La traducci¨® ¨¦s molt bona, anisosil¡¤l¨¤bica per raons d¡¯humilitat i d¡¯amor als continguts del poema. Ser¨¤ dif¨ªcil que un altre ho faci m¨¦s b¨¦. Nom¨¦s caldr¨¤, aix¨° s¨ª, que una nova edici¨® ometi adjectius possessius i pronoms personals que en angl¨¨s s¨®n normatius, per¨° que en catal¨¤ s¨®n m¨¦s aviat balders. I que Pons Alorda no oblidi mai que del day after en catal¨¤ se¡¯n diu l¡¯endem¨¤, no el dia despr¨¦s (Llibre V, p¨¤g. 89). Min¨²cies marginals. L¡¯enhorabona.