Veus de la Ciutat de la Just¨ªcia

Als jutjats no s¡¯hi va per gust, tret que es treballi all¨¤, i de vegades tampoc en aquest cas. S¡¯hi va perqu¨¨ hi ha algun problema. I s¡¯hi va tamb¨¦, agradi o no, a parlar: la jutgessa amb l¡¯acusat, el funcionari amb la procuradora, l¡¯advocat amb el seu client. La Ciutat de la Just¨ªcia ¨¦s l¡¯escenari diari de converses creuades. Els retalls incomplets d¡¯aquests di¨¤legs, ca?ats al vol, revelen les angoixes, esperances i viv¨¨ncies de centenars de persones.

Dijous de mar?. 10.30. Poca gent a les portes dels jutjats: tard per entrar a treballar, aviat per sortir a esmorzar. Una funcion¨¤ria, amb la targeta identificativa al coll, parla amb una altra: ¡°Vaig cap a dalt, que he dit que baixava a fer un piti cinc minuts i porto una bona estona¡±.

Passat l¡¯arc de seguretat, davant del jutjat de gu¨¤rdia. Asseguda, una dona mira d¡¯entendre la seva amiga: ¡°I s¡¯emportar¨¤ els nens per venjan?a? Em sembla molt rebuscada, la hist¨°ria¡±.

El vest¨ªbul, di¨¤fan i gris, com un tanatori modern, connecta els edificis amb finestres com si fossin ruscos: fiscalia, jutjats, sales de vistes. La barra negra del bar ¨¦s la kaba on tots conflueixen. Un home a l¡¯altre: ¡°Si a ella li toca el cul, soc la figura legal, per¨° el tema ¨¦s que ella est¨¤ incapacitada¡±. Una dona, al cambrer mentre mira el m¨°bil: ¡°Un suc de taronja i... ara per ara aix¨°¡±.

Edifici I: jutjats d¡¯instrucci¨®. On s¡¯investiga. Com a Fran?a, hi ha armilles grogues: s¨®n condemnats que donen informaci¨®. I que s¡¯avorreixen i parlen: ¡°Surto fins a les dues i bec, per¨° no em parlis de discoteques¡±.

Els ascensors per pujar a les plantes: es marca el n¨²mero i una pantalla mostra la lletra de l¡¯ascensor que ha d¡¯agafar, de la A a la H. Els nous no saben com va, i als jutjats de vegades nom¨¦s s¡¯hi va una vegada a la vida. Un immigrant pregunta qu¨¨ han de fer. Es tanquen les portes i una funcion¨¤ria es queixa: ¡°Qui ¨¦s l¡¯il¡¤luminat que posa aquest sistema quan aix¨° ¨¦s ple de gent que ni parla espanyol?¡±

Planta 8. Problemes davant del taulell. Una noia jove, amb ulleres: ¡°M¡¯han dit que no em poden donar un advocat, com vols que em calmi? No veus que tinc un cas fumut?¡±. ¡°Per¨° si ¨¦s un furt... Per un delicte lleu no ¨¦s necess¨¤ria la pres¨¨ncia del lletrat¡±, diu una funcion¨¤ria d¡¯instrucci¨® 21. La noia dona un cop al taulell: ¡°Qu¨¨ vols, que torni a fer cua? Vinc de Girona. Estic en cerca, t¡¯ho juro per la meva mare. Ho sabr¨¤s tu millor que la policia que m¡¯ha detingut?¡±. ¡°S¨®n les seves coses, no les nostres¡±, conclou l¡¯empleada.

Una planta m¨¦s avall. ¡°Hassan? Passi. A veure...¡± La dona treu una carpeta. Es llegeix ¡°causa amb pres¡± sobre un fons vermell. ¡°Per¨° vost¨¨ no estava pres?¡± ¡°S¨ª, per¨° estic de perm¨ªs¡±, respon el Hassan somrient. ¡°Ah, no entenia res¡±. En un altre taulell, un home lamenta la seva mala fortuna. ¡°Que em condemnin i prou. Tenia un projecte a l¡¯Ant¨¤rtida, per¨° amb aix¨° em posen antecedents i ja no hi puc anar. M¡¯ho fa el meu germ¨¤ per buscar-me la ru?na¡±. Al costat, una mare a la seva filla, sobre la seva neta en cotxet: ¡°Treu-li l¡¯abric, que aqu¨ª fa calor¡±.

De tornada al vest¨ªbul, per les escales, conversa amb l'oient indiscret. Un funcionari t¨¦ novetats. ¡°Avui cesso i torno al meu poble a ?vila, que tinc pla?a all¨¤. Estic content¡±.

Al costat de les sales de vistes, on es fan els judicis. Un jove amb xandall vermell puja corrents les escales mec¨¤niques: ¡°Mec¨¤gum la seva puta mare!¡±. Tres vigilants li van al darrere. Un s¡¯ajusta el guant: ¡°S¡¯han acabat les ximpleries¡±. Parlen amb ell. El noi surt del passad¨ªs sanglotant. A prop, una advocada xerra amb una col¡¤lega: ¡°Per les lesions? Estan presos? Me n¡¯alegro, que es fotin¡±. Passen al costat d¡¯elles dues dones: ¡°Tu no has mentit¡±. ¡°No, no he mentit¡±. Acaba la declaraci¨® d¡¯un home a la primera planta. L¡¯espera un advocat: ¡°Has fet una bona obra. Recorda el karma¡±. L'oient ¨¦s interpel¡¤lat de nou: ¡°Perdona, aix¨° judici per penal?¡±, diu ella, i mostra un paper: ¡°Sala 321¡±. ¡°M¨¦s amunt¡±.

Des de m¨¦s amunt, panorama general del vest¨ªbul. La gent anant amunt i avall. Les converses d¡¯uns i altres (les seves vides) confoses en un ¨²nic i sonor murmuri, ara ja inintel¡¤ligible.