Tireu milles!

Quan la meva amiga va publicar la seva primera novel¡¤la, un senyor (un de pes) li va dir: ¡°Est¨¤s obsessionada amb la maternitat¡±. I se¡¯n recorda perqu¨¨ ¨¦s de la mena que t¨¦ en compte les paraules de la gent que ja en torna. D¡¯acord que en aquell llibre hi apareixia una mare un punt umbilical amb el seu fill, el tenia lligat pel coll amb una bufanda que no pararia mai de teixir. I l¡¯amiga em preguntava: ¡°Tu creus que estic obsessionada amb la maternitat?¡± ¡°I ara!¡±, li vaig dir. Despr¨¦s, per all¨° tan idiota de voler agradar, va procurar parlar sobre temes m¨¦s preocupants que les cab¨°ries extensibles d¡¯una dona. Va escriure sobre el precariat i tothom va estar-hi molt d¡¯acord, l¡¯home de pes tamb¨¦: la mis¨¨ria laboral ens afecta a tots. Si en parlava no tenia la sensaci¨® de fotre la tabarra a ning¨², al contrari, la camaraderia intergeneracional, ultrasexual, li tornava en gran mesura lectures positives. Escriure des de la c¨°moda dist¨¤ncia de la ironia sobre l¡¯estat general de coses ens uneix com a comunitat.

Per¨° hi va tornar. Mata una mare al llibre seg¨¹ent i comen?a a burinar sobre la necessitat de tenir fills. Va ser bonic, m¡¯explica, parlar de ¡°coses de dones¡± als clubs de lectura (majorit¨¤riament compostos per senyores que ja en tornen). I no en va tenir prou: a la novel¡¤la seg¨¹ent li va sortir un llibre tan senyora que li van fer la portada rosa i tot (o rosa i qu¨¨!). El cas ¨¦s que es va deixar endur per la ceba que li van dir que tenia i llestos. Passats els mesos, m¡¯he adonat que ja no em pregunta si crec que est¨¤ obsessionada amb res. La meva opini¨® sempre complaent ja no li val. I parlem del temps i del mal que ens fan les cames mentre tirem milles. Mireu-nos, jo soc la Telma i ella la Louise damunt el nostre descapotable. Servidora condueix i ella crida ¡°Tinc una cambra pr¨°pia, tinc una cambra pr¨°pia!¡±. Fem goig i una mica de pena, tot sigui dit.

Suposo que arribar¨¤ un dia a la vida de la meva amiga que s¡¯adonar¨¤ de l¡¯irrebatible, negat tres i mil vegades: cada escriptor t¨¦ la seva d¨¨ria i tots acaben preguntant-se el mateix: ¡°M¡¯he convertit en un d¡¯aquests que escriuen sobre ells mateixos?¡± ¡°I ara!¡±, els direm. Per qu¨¨? ?Perqu¨¨ h¨¤giu escrit sobre la hist¨°ria d¡¯un protagonista escriptor, un que ¨¦s molt bo per¨° que ning¨² coneix, i que en la conjuntura d¡¯una gl¨°ria circumstancial ser¨¤ estimat per tothom? Les fac¨¨cies d¡¯una persona que despersonalitza all¨° que la constreny sempre resulten molt interessants, i no claveu la tabarra a ning¨². Tireu milles, tots, tireu milles! Llavors, la meva amiga i jo mirarem lleugerament cap a l¡¯infinit i parlarem del temps, del mal que ens fan les cames i de les morenes que no ens deixen seure b¨¦ des del primer part.