Ja podeu llegir ?ngela Graupera

Si escriviu ?ngela Graupera al cercador d¡¯internet, trobareu de seguida l¡¯edici¨® actual del seu llibre sobre la Primera Guerra Mundial, El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra. ?s un dels documents altament humans i m¨¦s ferotges sobre aquella contesa b¨¤rbara de trinxeres en qu¨¨ milions de joves europeus van morir sense haver sortit del poble fins llavors. L¡¯autora, periodista, escriptora i viatgera poliglota, primera corresponsal de guerra catalana, escriu com a infermera de la Creu Roja. Fulgurant i cru com un documental sense filtres, nom¨¦s els seus ulls atents al dolor dels soldats, es torna a al?ar com un r¨¨quiem implacable. Cal llegir-la, no ¨¦s carn d¡¯hemeroteca.

Quan Joan Marcet, reporter i corresponsal televisiu a tants llocs, em va demanar un pr¨°leg per a aquest llibre amb qu¨¨ comen?ava l¡¯aventura d¡¯editar (Chapiteau 2.3.), no ho vaig dubtar, per¨° vaig trigar a posar-m¡¯hi: el que llegia feia mal, molt. ?ngela Graupera, cultivada escriptora i activista a favor de canvis socials feministes i igualitaris, pacifista, era a la fossa de la Hist¨°ria. Havia nascut a Barcelona el 1876 i hi va morir el 1940. Casada i mare d¡¯una filla, el juny del 1914 havia obtingut el t¨ªtol d¡¯infermera a l¡¯Hospital Cl¨ªnic i aix¨ª se¡¯n va anar a la guerra. Poca cosa m¨¦s se sap de la seva joventut, de moment.

Quan va cap a S¨¨rbia com a infermera volunt¨¤ria de la Creu Roja francesa t¨¦ 38 anys. En aquella guerra s¡¯estrena com a corresponsal, m¨¦s tard contar¨¤ la persecuci¨® turca dels grecs despr¨¦s de la Gran Guerra i el desastre d¡¯Annual des de Melilla. S¨¨rbia va ser la seva resplendor, el seu llamp pacifista.

All¨¤, davant de l¡¯horror, es posa a escriure en paral¡¤lel al treball hospitalari, molt dur, i decideix enviar cr¨°niques ¨Cpel seu compte¨C al diari barcelon¨ª Las Noticias, que les accepta. N¡¯enviar¨¤ m¨¦s d¡¯un centenar. Escriptura vibrant, en primera persona, rapidesa de telegrama, l¡¯impacte visual hi domina. El que veu, el que compr¨¨n d¡¯aquella matan?a, que ho va ser, molt m¨¦s del que sabem, se li queda gravat. ?s una infermera dotada per al tracte amb els joves destrossats, pel do de lleng¨¹es, per la seva intel¡¤lig¨¨ncia de la situaci¨®: ¡°Pobles que es diuen civilitzats fan servir la seva admirable ci¨¨ncia i llargs anys de estudis perseverants buscant els procediments b¨¤rbars i efica?os per destruir altres pobles, perqu¨¨ aquests tenen (¡­) mercats industrials m¨¦s extensos (¡­) Als fronts es destrossen per q¨¹estions econ¨°miques; aqu¨ª a l¡¯hospital s¡¯assassina per fanatisme¡±. Els maten, maten a l¡¯hospital els enemics capturats, aix¨ª de clar.

En tornar a casa, amb el temps, basteix aquest llibre, que publica el 1935. Una edici¨® a La Revista Blanca, dels pares de la l¨ªder anarquista Federica Montseny. La Graupera tamb¨¦ escrivia per a la col¡¤lecci¨® de novel¡¤letes rosa de la casa, La Novela ideal, no estudiada encara a fons, un arc pulp, de literatura popular, segurament delici¨®s, de propostes d¡¯escriptores anarquistes i socialistes per a les seves lectores prolet¨¤ries, altres formes de relaci¨® de parella.

El gran crimen no t¨¦ res de rosa ni de novel¡¤leta. Escrit en primera persona, a retalls r¨¤pids, en notes de l¡¯autora despr¨¦s de les penoses jornades a l¡¯hospital al¡¤lucinant, es llegeix com un documental. Les imatges, en brut, se succeeixen en un text premonitori d¡¯all¨° que l¡¯escriptor Samuel Beckett diria anys despr¨¦s: l¡¯estil no ¨¦s sin¨® un corbat¨ª en un coll cancer¨®s. Fa pensar tamb¨¦ en el documental de John Huston en tornar de la Segona Guerra Mundial, Let there be light (Que es faci la llum, 1946), rodat en un hospital per a soldats amb psicosi de guerra. I la primera persona, el seu jo allunyat de pretensions i narcisismes, s¡¯avan?a al documental i a l¡¯art feministes dels seixanta i setanta. Pel fulgor i la puresa, la veritat i el tremp.

?ngela Graupera narra l¡¯horror modern. La seva obscura poesia ¨¦s una espurna femenina atordida pel que els homes fan a altres homes. Els soldats ho saben i tot i aix¨ª esperen alguna cosa de la mort: ¡°Cada home du tancat en el seu m¨®n interior una passi¨®, un drama, un poema, una grata emoci¨® per cultivar al jard¨ª espiritual, i que a voltes floreix al peu de la tomba¡±. En aquesta r¨¤fega, soldat i infermera albiren una certa pau. Per¨° no arribar¨¤ el descans per a ella: ¡°A la nit no puc dormir, perseguida pel record d¡¯aquella vida m¨¤rtir i humil que va esperar extingir-se en el refugi dels meus bra?os¡±. Un llibre imprescindible que vost¨¨ ja pot llegir.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.