Inviolable

El coronavirus ha irromput en les nostres vides de tal manera que ha deixat en un oblit provisional totes les not¨ªcies que fa 15 dies semblaven important¨ªssimes. Les not¨ªcies sobre Corinna zu Sayn-Wittgenstein semblaven que eren d¡¯una rellev¨¤ncia definitiva. No passa cada dia que la Fiscalia de Ginebra investigui un presumpte afer de blanqueig de capitals relacionat amb un rei. No passa cada dia que la realitat confirmi els rumors hist¨°rics d¡¯una manera tan clamorosa. No passa cada dia que apareguin en un mateix relat, amb aires de sainet, finances reials, espies oficials, l¡¯inefable i temible excomissari Villarejo i l¡¯examiga entranyable (suposem que exentranyable) d¡¯un exmonarca exinviolable.

Ja hi ha hagut qui planteja q¨¹estions relacionades amb el suposat blanqueig, la seva entitat juridicopenal i, en el sup¨°sit que constitu¨ªs un delicte, la seva autoria. I, necess¨¤riament, aquesta q¨¹esti¨® porta a una altra: l¡¯eventual i hipot¨¨tica possibilitat que a Espanya es faci el que ja s¡¯ha iniciat a Ginebra.

El primer dubte es planteja perqu¨¨ les Constitucions de les democr¨¤cies mon¨¤rquiques europees sempre recullen el criteri hist¨°ric de la inviolabilitat del monarca, per¨° sempre ho fan afegint que els actes del rei han d¡¯estar referendats pel Govern. Aix¨ª est¨¤ establert en la Constituci¨® belga, holandesa i sueca. I la danesa, a m¨¦s, encara parla de la sagrada persona del rei. A Espanya totes les Constitucions mon¨¤rquiques del segle XIX mantenien una f¨®rmula similar d¡¯irresponsabilitat del rei. I Franco, enemic de les Constitucions, es va autoproclamar responsable ¨²nicament ¡°davant de D¨¦u i davant de la hist¨°ria¡±. S¨®n les restes, m¨¦s o menys descarnades, d¡¯una instituci¨® de l¡¯edat mitjana.

A Fran?a ja fa temps que van eliminar aquest vestigi medieval, inaugurant una nova era hist¨°rica en la qual els caps de l¡¯Estat no eren sagrats ni inviolables. El president de la Rep¨²blica francesa no pot ser acusat durant el seu mandat, en qu¨¨ queden suspesos tots els terminis de prescripci¨®, de manera que els procediments contra ell es podran reprendre o iniciar un mes despr¨¦s del cessament de les seves funcions. A Alemanya la Llei Fonamental estableix que les Cambres legislatives poden acusar el president federal davant del Tribunal Constitucional Federal no nom¨¦s per violaci¨® de la norma constitucional sin¨® tamb¨¦ de qualsevol altra llei federal. Fins i tot hi ha prevista la destituci¨® cautelar des que es presenta l¡¯acusaci¨®. A It¨¤lia el president de la Rep¨²blica no ¨¦s responsable dels actes realitzats en l¡¯exercici de les seves funcions. De qualsevol altre acte respon davant del Tribunal Constitucional amb un jurat. A Portugal el president de la Rep¨²blica respon pels actes realitzats en l¡¯exercici de les seves funcions davant del Tribunal Suprem, i pels delictes aliens a les seves funcions respon davant dels tribunals ordinaris quan finalitza el seu mandat. En la Constituci¨® republicana espanyola del 1931 el president de la Rep¨²blica podia ser acusat pel Congr¨¦s davant del Tribunal Constitucional, i si aquest admetia l¡¯acusaci¨®, el president era destitu?t.

A Espanya, avui, la persona del rei ¨¦s inviolable i no est¨¤ subjecta a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre referendats pels representants pol¨ªtics corresponents. Encara hi ha qui pret¨¦n minimitzar les difer¨¨ncies entre el cap de l¡¯Estat mon¨¤rquic i republic¨¤. Per¨°, evidentment, aquesta difer¨¨ncia ¨¦s diametral. Un cap d¡¯Estat republic¨¤ ¨¦s un ciutad¨¤ responsable davant dels seus conciutadans quan deixa el c¨¤rrec, i en alguns pa?sos fins i tot durant el seu mandat. Un cap d¡¯Estat mon¨¤rquic no ¨¦s un ciutad¨¤, ¨¦s sobir¨¤, ¨¦s irresponsable i, a m¨¦s, el seu c¨¤rrec ¨¦s vitalici.

Per aix¨° a Espanya el problema es va plantejar amb l¡¯abdicaci¨®. L¡¯endem¨¤ Joan Carles de Borb¨® no era rei, ja no era inviolable, i hi havia actes privats que va fer durant el seu mandat, i altres de posteriors, que estaven sota sospita en els rumors de la Cort, i m¨¦s tard tamb¨¦ han resultat sospitosos a Ginebra. El Govern de Rajoy es va afanyar a atendre el rei em¨¨rit en perill modificant en menys d¡¯un mes i donant al sobir¨¤ em¨¨rit i la seva dona un fur especial davant del Tribunal Suprem. Tenir aquest fur no vol dir que sigui inviolable, per¨° sembla que l¡¯abrigalla for?a davant de les sospites de finances blanquejadores que, segons Corinna, va fer despr¨¦s de l¡¯abdicaci¨®. Per¨°, i els actes privats similars, sense aprovaci¨® pol¨ªtica, fets durant el seu mandat? Doncs molt senzill: o interpretem que no s¨®n actes propis d¡¯un rei sin¨® d¡¯un financer privat amb m¨¦s o menys escr¨²pols, dels quals seria plenament responsable, o ens resignem a tenir una Constituci¨® amb una ¨²ltima tra?a medieval, que algun dia caldria esborrar.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena ¨¦s exfiscal en cap de Catalunya.