La sintonia Carreras

Jo s¨¦ d'un periodista que fa feina en un zulo, gaudeix amb la penombra i es jubilar¨¤ a l'ombra d'unes alzines en un petit poble del Prepirineu. Tot i que ha fet de l'anonimat la seva ra¨® de ser des que a les palpentes li van moure la cadira del seu despatx de cap d'esports, no ha aconseguit mai que se l'ignori, sin¨® que ha estat ben o mal vist perqu¨¨ ¨¦s clarivident des de la foscor, abans a la nit amb L'hora de les bruixes i ara a plena llum amb Dies de r¨¤dio, sempre a Catalunya R¨¤dio. Cap dels t¨ªtols ¨¦s casual en la vida de Santi Carreras i Sur¨ªs. Abans necessitava trobar una explicaci¨® esot¨¨rica a un mal sobrevingut i avui l'han trobat a la seva trinxera despr¨¦s que el seu programa fos descobert i distingit amb una menci¨® d'honor en els Premis R¨¤dio Associaci¨®.

No hi ha res millor que una menci¨® per a un periodista que s'invoca per la seva singularitat: si el seu car¨¤cter provoca ¨¤gries controv¨¨rsies, sobretot quan es parla sobre la compet¨¨ncia i el criteri de qui mana, no hi ha discussi¨® respecte a la seva obra, cl¨¤ssic entre els cl¨¤ssics com ¨¦s, fill d'una fam¨ªlia de fot¨°grafs, hereu de Fernando Border¨ªas i d'?lex J. Botines, captivat per Radio Nacional i R¨¤dio Barcelona i company de Llu¨ªs Canut, les veus que van expandir els esports a la R¨¤dio Nacional de Catalunya. Ning¨² de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans de Comunicaci¨® ha estat m¨¦s fidel a la r¨¤dio que Carreras perqu¨¨ defensa la seva autonomia i rang, mai la supeditaci¨®, respecte a la televisi¨® i els socis de TV3.

No ¨¦s orgull sin¨® estima, de vegades fins i tot un amor cec cap a la r¨¤dio, tal com sona, sense directius que facin politiqueig ni presentadors amb una ambici¨® que posi en risc l'emissora, tampoc amb professionals que no segueixin el llibre d'estil, ortodox fins a la medul¡¤la amb un ofici que s'escapa del m¨¨tode Carreras. Fart de desavinences i descregut, no oblida la seva vocaci¨® pedag¨°gica ni els seus dots per descobrir el talent per m¨¦s que canvi? el model de negoci i producci¨®, redimit per programes com Dies de r¨¤dio, excel¡¤lent compendi dels millors moments de la R¨¤dio Nacional de Catalunya. A la seva cita, pendent d'actualitzar el contingut, acudeixen els protagonistes, figures com Jordi Bast¨¦, l¨ªder de RAC1 despr¨¦s de passar per Catalunya R¨¤dio.

¡°Parlem d'un programa de col¡¤leccionista, un museu parlat de la r¨¤dio del pa¨ªs, un aparador de les veus que han format part de les nostres vides i una declaraci¨® d'amor a la r¨¤dio d'un dels referents del mitj¨¤¡±, argumenta Bast¨¦. ¡°T¨¦ una generositat impr¨°pia de l'ofici: ha donat molt, ha rebut poc i no ha demanat mai res¡±, afegeix. ¡°No conec cap conseller millor malgrat saber que et dir¨¤ coses que no t'agradaran; em va ordenar que deix¨¦s de fer periodisme per a periodistes. Ensenya a ser just perqu¨¨ ell ho ¨¦s i ensenya com ha de funcionar un grup perqu¨¨ sap com es fa. ?s dur amb els poderosos i no s'av¨¦ amb els mediocres¡±. Bast¨¦ est¨¤ tan agra?t que el considera ¡°el millor professor de la r¨¤dio catalana¡± i es declara ¡°hereu del seu mestratge¡±.

Ha parlat el fill professional de Carreras i tamb¨¦ es pronuncia qui podria ser el seu mentor: Josep Cun¨ª, una de les veus m¨¦s s¨°bries i autoritzades, icona en el seu moment de Catalunya R¨¤dio i ara referent de R¨¤dio Barcelona. ¡°El Santi ¨¦s un professional excel¡¤lent amb el qual he tingut el plaer i l'honor de treballar; n'he apr¨¨s molt¡±, explica. ¡°Pot ser que per a alguns sigui de tracte controvertit, per¨° per portar un programa i un equip es necessita lideratge, i ell t¨¦ el car¨¤cter d'un l¨ªder". No estranya, per tant, que a Cun¨ª li agradi Dies de r¨¤dio. ¡°?s bo que es difonguin programes de r¨¤dio o de radiofonistes que han ajudat a desenvolupar la r¨¤dio fins al nivell d'avui. I ¨¦s especialment bo en aquesta etapa d'exagerada promoci¨® de joves que, com els correspon per l'edat, fan veure que tot est¨¤ per fer. La r¨¤dio d'avui beu de la d'abans. Est¨¤ tot inventat; el que no est¨¤ ¨¦s tot ben adaptat".

Ricard Ustrell, director de Planta baixa i de Quatre gats a TV3 i abans cap d'El Suplement de Catalunya R¨¤dio, podria ser el representant de la nova generaci¨®, amb ?scar Fern¨¢ndez. ¡°Ha estat i ¨¦s un Pepito Grillo que m'ha fet cr¨¦ixer¡±, assenteix Ustrell. ¡°El dia que est¨¤s content et fa veure en qu¨¨ t'has equivocat i quan et sents decebut troba un motiu per alegrar-te. ?s un pare, un mestre rondinaire necessari¡±, insisteix. ¡°Figura imprescindible, ara actua com un observador silenci¨®s amb molt d'olfacte. Dies de r¨¤dio ¨¦s un programa de r¨¤dio fet per un home de r¨¤dio que sap de r¨¤dio: la f¨®rmula infal¡¤lible¡±, acaba. ¡°Imprescindible per aprendre i saber d'on venim; em reconcilia amb Catalunya R¨¤dio¡±.

M¨°nica Terribas ¨¦s la capitana d'El Mat¨ª de Catalunya R¨¤dio. Aix¨ª que coneix b¨¦ el paper d'observer de Carreras: "S'indigna quan persones que ell considera que no reuneixen les condicions ¨°ptimes per a l'excel¡¤l¨¨ncia disposen d'oportunitats o no ho fan prou b¨¦¡±, afirma Terribas. ¡°Sempre li he agra?t la franquesa malhumorada i resistent, que disfressa una gran estima pel projecte col¡¤lectiu i el mitj¨¤. Per¨° quan veu que ets al pou, intenta estirar la corda¡±.

La personalitat de Carreras exigeix tamb¨¦ la mirada del cr¨ªtic audiovisual de cap?alera, Sergi P¨¤mies: ¡°?s un erudit de la r¨¤dio, amb una o?da popular que detecta el ritme i el talent, la capacitat de comunicar i les impostures egoc¨¨ntriques. No ha triomfat de la manera com s'ent¨¦n l'¨¨xit convencional d'aparador perqu¨¨ ¨¦s extraordin¨¤riament exigent (amb ell i amb els altres) i perqu¨¨ no t¨¦ la cintura per practicar la diplom¨¤cia de passad¨ªs. I tamb¨¦ perqu¨¨ no renuncia a una mena de franquesa de barri, directa i temer¨¤ria i no sempre complaent. Per aix¨° el m¨¦s estimulant ¨¦s portar-li la contr¨¤ria per activar la seva gran passi¨®: discutir¡±. No hi ha controv¨¨rsia, en canvi, sobre la seva obra i el programa que dirigeix amb Judith Sala: ¡°Dies de r¨¤dio juga amb la mem¨°ria de l'oient i dignifica el valor de l'arxiu¡±, argumenta P¨¤mies, ¡°per¨° en comptes de fer-ho d'una manera mec¨¤nica o humor¨ªstica, fr¨ªvola o epid¨¨rmica, t¨¦ l'al¡¤licient d'establir una di¨¤leg entre alg¨² que coneix el mitj¨¤ i l'emissora com ning¨² i que, precisament perqu¨¨ els respecta, trasllada als convidats no solament carmelets de nost¨¤lgia sin¨® tamb¨¦ preguntes i comentaris que estimulen el convidat i l'oient¡±.

Res millor que un premi per incitar Carreras a sortir per un dia del seu amagatall, ser el protagonista i no l'oracle, deixar la cuina i el comandament a dist¨¤ncia, oblidar el despatx on digitalitza l'arxiu fotogr¨¤fic familiar i la hist¨°ria de Matar¨®. Ha sortit el sol tamb¨¦ per al meu amic i perqu¨¨ se sab¨¦s he buscat en el dial les veus que poguessin compondre un dels seus agra?ts programes de Dies de r¨¤dio.