Amb el millor amic de l¡¯home, per partida doble

Al Leo i el Bruno me'ls vaig trobar sota un arbre un dia xafog¨®s d'agost. Tenien tres mesos i durant una setmana van esperar que torn¨¦s la persona que els havia abandonat. En aquell temps en qu¨¨ alguns ve?ns els llan?aven restes de menjar, ells van esperar i esperar. Podrien haver vagat, com la Reina i el Golfo, per¨° es van quedar esperant. Al final vaig ser jo qui els va recollir pensant que alg¨² se'n faria c¨¤rrec. Em vaig equivocar. No els va voler ning¨². ¡°No serveixen per a res. Ni per ca?ar, ni per vigilar¡±, em van dir. Per¨° s¨ª que serveixen. No havia tingut mai gossos. Quan va morir el Jerjes, el meu gat mig persa, despr¨¦s de 17 anys de conviv¨¨ncia, em vaig jurar que no tornaria a tenir mai m¨¦s un animal. El Leo i el Bruno no nom¨¦s van fer que m'oblid¨¦s d'aquest jurament, tamb¨¦ van donar normalitat i pautes a la meva vida de periodista, caracteritzada per no con¨¨ixer torns ni horaris fixos.

La seva vida va canviar des de llavors. La meva, tamb¨¦. No hi ha activitat, jornada festiva, ni vacances que no passin per la condici¨® que sigui amb ells. Fa uns mesos, quan buscava cotxe per continuar circulant per Barcelona, arran de les restriccions d'Ada Colau, els vaig portar al concessionari perqu¨¨ comprovessin la part posterior del model que m'agradava. Encara recordo la cara del venedor. Des que van arribar, el 2013, cada migdia, tant si puc com si no, faig un par¨¨ntesi i me'n vaig a casa, a dinar, o nom¨¦s a passejar-los. Inimaginable fins llavors.

Potser per aix¨° vaig decidir, egoistament, que, encara que no em servissin per a res, em quedaria amb els dos. Aix¨ª es farien companyia i alleujarien la meva consci¨¨ncia a parts iguals. Per compensar les hores que passen sols cada dia, en el moment que puc, els regalo el que m¨¦s els agrada (a banda de menjar i dormir): llargs passejos pel seu parc preferit i visites a qualsevol platja on corren, juguen i es barallen com nens, perseguint les onades en els seus inesgotables, igual que ells, moviments.

Per aix¨°, el Leo i el Bruno no entenen que faci 12 dies que estiguem junts, mat¨ª, tarda i nit, tancats i que els passejos s'hagin redu?t al que ¨¦s estrictament necessari per a l'alleujament can¨ª. S'ha acabat l'ascensor, i aix¨° que els encantava mirar-se al mirall. Ara, tots tres baixem i pugem cinc pisos caminant, per seguretat i perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nica possibilitat d'esgotar l'energia explosiva que sempre tenen. I el pitjor per a ells: s'han acabat les trobades furtives amb altres exemplars de gos. Res d'ensumar, saludar ni jugar amb altres quissos, per m¨¦s amics que siguin.

A falta de llapis de colors, dibuixos a la tele, videoconsoles o tirar-los la pilota perqu¨¨ es puguin desfogar pel minipassad¨ªs ¨Ccosa que acabaria fent embogir els ve?ns confinats¨C, l'entreteniment del Leo i el Bruno ¨¦s molt b¨¤sic; sobretot, jugar amb ells per despertar-los de la letargia que els porta, com dos zombis, de catifa en catifa. El meu preferit ¨¦s acariciar i llan?ar floretes a un d'ells mentre pronuncio el nom de l'altre. Aix¨° els treu de polleguera.

Despr¨¦s que el president S¨¢nchez expliqu¨¦s que es podria sortir a passejar les mascotes (en vaig tenir els meus dubtes), les xarxes es van comen?ar a omplir de comentaris, mems i, sobretot, queixes per la difer¨¨ncia amb els fills, que haurien d'estar dues setmanes sense sortir de casa (ara ja en s¨®n quatre). S'ha vist gent passejant peluixos, porcs vietnamites, cabres o, fins i tot, radiadors, per saltar-se les normes de confinament. D'altres han ofert a internet, per un preu raonable, el seu gos com a salconduit per trepitjar el carrer.

Per¨° sortir a passejar el gos no ¨¦s un privilegi, ¨¦s una obligaci¨®. A mi no ¨¦s que m'entusiasmi gaire exposar-me tres cops al dia a un contagi que no vull per a ning¨². Per aix¨° he redu?t les sortides a dues. Menys ¨¦s impossible. Rebentarien. En pujar, el Leo i el Bruno ja s'han acostumat a la desinfecci¨® de les quatre potes. No han estat mai tan nets.

A Barcelona hi ha uns 150.000 gossos que viuen amb els seus amos com un m¨¦s de la fam¨ªlia i que passen aquests dies confinats com ells. Per¨° n'hi ha d'altres que no tenen tanta sort: 129 gossos com el Leo i el Bruno i 54 gats, com l'enyorat Jerjes, continuen esperant dies, setmanes, mesos i anys que alg¨² se'ls endugui a casa. Viuen al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia, que aquests dies est¨¤ tancat al p¨²blic de manera preventiva. No hi ha adopcions, potser per evitar casos com el d'una comunitat de ve?ns (no a Barcelona) que en van adoptar un per passejar-lo per torns. S¨ª que es recullen animals perduts. Des del dia 14 fins diumenge: 29 gossos i 10 gats, unes xifres que entren dins de la normalitat. La majoria (20 gossos i 6 gats) eren animals perduts que els seus amos han pogut recuperar o se'ls ha pogut gestionar cases d'acollida. Es garanteix el funcionament del centre i l'atenci¨® dels animals. El passeig diari el fan, com sempre, voluntaris, ara en grups m¨¦s redu?ts i amb mesures de protecci¨® estrictes. En el cas que un infectat sigui ingressat i no tingui ning¨² que pugui tenir cura de la seva mascota s'activa el mateix protocol que en qualsevol ingr¨¦s hospitalari o d'exclusi¨® social.

Quan tot aix¨° passi, aquests 120 gossos i 50 gats continuaran esperant que alg¨² els canvi? la vida, per b¨¦. La d'ells i la dels seus nous amos, com a mi em va canviar la meva ara fa sis anys.