Sentir-se culpable o pensar que estem prou b¨¦

Quan tot plegat va comen?ar, la mare que protagonitza aix¨° que llegeixen va tenir mals pensaments: si fos rica i no fos periodista, amb aix¨° del coronavirus hauria estat dels insensats que guillen a la segona resid¨¨ncia. Per¨° no ¨¦s rica, ¨¦s periodista i no t¨¦ segona resid¨¨ncia. Aix¨ª que ¨¦s aqu¨ª, en un tercer sense ascensor de 80 metres i sostres alts, que vulguis o no sumen metres c¨²bics.

La mare d'aix¨° que llegeixen ja va veure venir el panorama del confinament i si la va encertar en una cosa va ser a no convidar les nenes (13 i 10 anys) a programar horaris ni tasques. Nah. A vegades, la mare lliura entre setmana, i coneix b¨¦ la sensaci¨® de frustraci¨® de quan fa prop¨°sits que no compleix. La culpa la persegueix, per¨° sempre hi ha alguna cosa millor per fer que el que est¨¤ pendent.

Total, que passen els dies i hi ha estones de tot: es conviu, es treballa, es fa una mica de deures, es cuina i es menja de manera saludable, es juga (poc, mai no han estat de jocs de taula), es recorre a les pantalles (for?a)¡­ i la tensi¨® puja i baixa. A vegades, simplement per no saber qu¨¨ fer, les nenes comencen jugant i acaben que no saps si riuen o s'hostien. I la mare escridassa. I se sent fatal. ¡°Soc la decibels¡±, pensa. Aix¨° ¨¦s normal, ¨¦s el que la gent no explica, pensa. Que una cosa ¨¦s estar junts i ociosos; i l'altra, que les menors estiguin sense escola i en arrest domiciliari, i els adults pencant.

En 12 dies de tancament (les nenes el 100% del temps) la mare pot afirmar sense mentir que a les 10 la casa est¨¤ en ordre i tothom dutxat i pentinat i fent la seva. A la gran, alguns professors de l'institut li han demanat que segueixi les classes a l'hora que toca. I s'asseu espont¨¤niament davant del port¨¤til. Menys avorriment. Hores que no consumeix de les dues que t¨¦ permeses de m¨°bil i que considera dram¨¤ticament insuficients.

La petita¡­ ai. Els de la seva escola es van prendre al peu de la lletra el temor del conseller d'Educaci¨® a la bretxa digital i a trencar l'equitat. Ni un trist correu els primers dies. I ella, la petita, podria sobreviure tres segles llegint sense parar c¨°mics del Detectiu Conan. Per fi han arribat una mica de deures, per¨° costa. I el matrimoni passa de convertir el confinament en una batalla.

La mare, com que treballa en un diari, va atrafegada. Carrer (quan ¨¦s imprescindible), trucades i entrevistes, pendent del frenes¨ª amfetam¨ªnic de WhatsApp. Ahir va posar fi al martelleig de r¨¤dios amb informatius de fons: a primera hora n'hi havia quatre sonant. Va ser apagar-les i aplacar la tensi¨®.

El pare teletreballa i mant¨¦ diverses telereunions al dia. Trucades durant les quals se senten (altres) menors que (tamb¨¦) interrompen els pares. ¡°Calla un momentet, que estic treballant¡± seria un bon hashtag coronav¨ªric. El pare s'ha adjudicat la tasca d'anar a fer la compra de subsist¨¨ncia. Ventilar-se una estona per no acabar com a Puerto Hurraco.

?s en un segon pla, a trav¨¦s de WhatsApp, i rotllo metallenguatge, on es produeix la metapressi¨®. Mares del col¡¤le que proposen manualitats. I les fan. Allau de recomanacions d'apps educatives. Fotos de coneguts que miren pel¡¤lis o fan ioga ¡°en fam¨ªlia¡±. Que mediten. Quin nivell! En aquesta llar, quan la mare va intentar fer una classe de pilates, a la resta els va agafar un atac de riure i ella es va emprenyar. Nom¨¦s el pare i la petita practiquen una cosa que diuen GAC: glutis, abdomen¡­ i la ce, de qu¨¨ era?

Aqu¨ª, els pares van suggerir a les nenes escriure un diari. Seria una experi¨¨ncia i ho recordarien sempre i tal. Les nanes s'hi van esmer?ar a l'hora d'escollir una llibreta. Per¨° la meitat dels dies acaba la jornada i no l'han obert. Si ho fan, escriuen telegrames: avui he fet tal i qual i Pasqual. La vida ¨¦s aix¨ª.

I la mare es debat entre a) l'admiraci¨® pel que fan els altres, la culpa per no fer-ho i l'enveja per les terrasses i els sof¨¤s que t¨¦ la penya; i b) passar de tot aix¨° i pensar que no estem tan malament. Que segur que a les altres cases tamb¨¦ criden. Que passar¨¤ tot aix¨° i ella no haur¨¤ llegit, ni descansat, per¨° que tampoc ho fa sense coronavirus. Que sobretot, molta calma, que la cosa va per llarg. Que el dia que aix¨° s'acabi, agafar¨¤ la bici i pedalar¨¤ fins que atrapi a Forrest Gump. Que es conformen a sortir sans, amb feina i sense danys matrimonials ni parentals col¡¤laterals. I que les seves dues filles s¨®n unes fures, perqu¨¨ s'ha de tenir el cap molt a lloc per ser nen i/o adolescent i estar-se DOTZE! dies tancat sense poder estar amb els amics ni fer festes a l'¨¤via, i no acabar tocat de l'ala.