La Viquip¨¨dia alerta d¡¯un augment d¡¯articles d¡¯autobombo durant el confinament

"Teniu actualitzat l'article de l'entitat a la Viquip¨¨dia? Potser ¨¦s un bon moment per crear-lo", animava? una associaci¨® de Barcelona a Twitter durant la primera setmana de confinament. Els viquipedistes els van increpar: "Cap instituci¨® ni cap dels seus membres hauria d'editar el seu propi article. Aix¨° ¨¦s un conflicte d'interessos contra la neutralitat i les pol¨ªtiques de l'enciclop¨¨dia que no est¨¤ perm¨¨s". ?s una de les regles dels voluntaris que nodreixen l'enciclop¨¨dia col¡¤laborativa de continguts: no es pot ser part implicada en la redacci¨® d'un article. Durant els dies del confinament, Amical Wikimedia, entitat que agrupa els voluntaris de l'edici¨® en catal¨¤ de la Viquip¨¨dia, ha alertat d'un augment dels articles d'autobombo.

Durant les restriccions de mobilitat per la crisi del coronavirus, la lectura d'articles a l'edici¨® catalana de la Viquip¨¨dia ha pujat. El pic va ser el passat dia 21, amb 1,9 milions de visites, la xifra m¨¦s alta des del novembre i gaireb¨¦ el doble que a principis de mes. La tend¨¨ncia tamb¨¦ s'ha registrat a l'edici¨® en angl¨¨s, amb un augment d'un 20% de les visites. "Ara que les institucions no tenen espai presencial, volen refor?ar el que tenen en l¨ªnia i veuen l'enciclop¨¨dia com un lloc on promocionar-se gratu?tament, ja que l'entrada a la Viquip¨¨dia ¨¦s de les primeres que apareix en les cerques a Google: un caramel apetit¨®s", analitza el portaveu de Wikimedia Francesc Fort. "Assumeixen err¨°niament que l'article que parla sobre el seu tema els pertany, quan realment ¨¦s de tothom: editors i lectors", afegeix.

Quan un internauta fa un canvi en un article ¡ªtothom est¨¤ convidat a fer-ho, fins i tot de manera an¨°nima¡ª passa per un proc¨¦s de revisi¨® de la resta de viquipedistes. Els articles d'autobombo no solen passar els filtres i acaben esborrats o editats per neutralitzar-los i fer-los verificables a partir de fonts d'internet. Els que generen dubtes sobre el seu grau d'altruisme acaben en una llista p¨²blica on actualment hi ha entrades com la d'Abacus Cooperativa, l'ag¨¨ncia de competitivitat de la Generalitat ACCI?, Pirineu de Girona o el regidor de Badalona Jos¨¦ T¨¦llez (Guanyem Badalona).

¡°Ara que les institucions no tenen espai presencial, volen refor?ar-lo en l¨ªnia i veuen la Viquip¨¨dia com un lloc de promoci¨®¡±

Wikimedia explica que en alguns casos el conflicte d'interessos es genera sense mala fe, si b¨¦ tenen detectada una persona que fa continguts cobrant, sense poder-ho demostrar. Fent una ullada al registre de canvis d'aquesta setmana, es veu com un usuari amb el nom del departament de premsa d'un conegut sindicat ha editat l'entrada de la uni¨® de treballadors. El canvi est¨¤ marcat com a sospit¨®s. Per¨° els viquipedistes tampoc poden demostrar si ¨¦s realment el departament de premsa: pot ser tamb¨¦ alg¨² que s'hagi apropiat del nom.? "Una vegada vam detectar que un assessor pol¨ªtic d'un diputat valenci¨¤ va editar l'entrada del pol¨ªtic", detalla Fort. Hi ha casos m¨¦s absurds: "A Espanya cadasc¨² fa el que li surt dels ous i acabarem morint tots", va escriure un internauta en l'article general de la pand¨¨mia del coronavirus. Ja est¨¤ esborrat.

Catalunya, pa¨ªs o comunitat aut¨°noma?

L'investigador i professor d'Arts i Humanitats de la UOC Eduard Aibar ha liderat diversos projectes de recerca sobre la Viquip¨¨dia. En un d'ells va analitzar la percepci¨® que tenen els professors universitaris de l'enciclop¨¨dia. "Ni ells mateixos s¨®n gaire conscients de com funciona. La gent pensa que hi ha un comit¨¨ editor que es mira els continguts abans que es publiquin", explica. I insisteix que malgrat el control d'articles autopromocionals a la Viquip¨¨dia hi ha "molts biaixos". Posa com a exemples el "socioecon¨°mic", ja que "bona part del contingut est¨¤ fet des dels pa?sos desenvolupats, com la informaci¨® de pa?sos d'?frica o ?sia". Parla tamb¨¦ de la bretxa de g¨¨nere: mentre hi ha paritat en les lectures nom¨¦s un 15% de les editores s¨®n dones.

"Grans empreses que han estat involucrades en alguna mena d'esc¨¤ndol financer, laboral o de contaminaci¨® paguen a gent perqu¨¨ intenti modelar el que es diu a la Viquip¨¨dia", reflexiona Aibar, que afegeix que "aix¨° es pot detectar f¨¤cilment". La pol¨ªtica tampoc en queda al marge. "A l'article de Catalunya en catal¨¤ posa que ¨¦s un pa¨ªs i en castell¨¤ nom¨¦s diu que ¨¦s una comunitat aut¨°noma", apunta l'expert. Esmenta que en casos com aquests "a vegades hi ha guerres entre les edicions" amb gent que va canviant aquests detalls, com si juguessin al gat i la rata. Per aquest motiu, diu, "els editors acaben bloquejant l'edici¨® d'alguns articles". Al final preval el que considera la majoria dels voluntaris.