El ve¨ª va de verd

Falten uns minuts per a les set del mat¨ª. A casa ja fa molt que no sona l¡¯alarma. El despertador dorm en un bressol de collit. Obro un ull i la veig all¨¤, a la meva esquerra, tota cofoia, fent una invertida d¡¯aquelles que feia a classe de ioga en la meva altra vida, la d¡¯abans del confinament, la d¡¯abans de la maternitat. Obro l¡¯altre ull, li somric, fa un crit. D¡¯acord, ja ¨¦s de dia. Encara que no entri el sol per la finestra, ella diu quan ¨¦s de dia. I punt. Ara ¨¦s de dia i toca jugar. Torna a cridar, per si no l'hav¨ªem sentit prou b¨¦.

El confinament, amb un nad¨® i dos pares novells enganxats al teletreball no ¨¦s f¨¤cil. Per¨° hi ha res que sigui f¨¤cil aquests dies?

Aqu¨ª es canvien bolquers i s¡¯alimenta la criatura cada dues hores aproximadament. I aix¨° que pens¨¤vem que la nena no menjava gaire (ja ho saben els pares: els percentils i les seves lectures). Sense escola bressol no donem a l¡¯abast. Ens quedem curts amb la compra. No tenim prou olles netes. Ens falten mans. I temps. Perqu¨¨ l¡¯Olivia tamb¨¦ teletreballa. I t¨¦ videoconfer¨¨ncies de 10 minuts amb les seves professores quatre vegades al dia. A m¨¦s, quan no menja (o dorm, menys del que voldr¨ªem), vol jugar. Si no, munta un bon sidral. Un altre cop. Al principi ¨¦s gracios¨ªssima. I tu tamb¨¦ crides. I rius. A riallades, a vegades. Fins que et rendeixes. Per¨° quan donar¨¤ per descoberta la seva capacitat pulmonar, aquesta nena? Auxili. Que est¨¤ experimentant, diuen. Doncs que experimenti calladeta.

I aix¨ª, encavalcant una crisi amb l¡¯altra, va avan?ant el dia.

Els grans de la casa ens separem. Un, a l¡¯estudi. L¡¯altre, a l¡¯oficina que hem muntat a la sala-menjador, que el piset no ¨¦s pas tan gran. I quan la petita vol fer una migdiada s¡¯habilita el tercer espai, on escric aquestes l¨ªnies, per cert, una prestatgeria alta per posar-hi el port¨¤til i poder adormir el nad¨® en la seva motxilleta. Arribes al teclat miraculosament, per¨° et pots gronxar amb una cad¨¨ncia meravellosa que la deixa ben adormida. I calladeta.

Jo, que soc una mani¨¤tica de l¡¯ordre, m¡¯he perm¨¨s deixar el llit sense fer m¨¦s d¡¯un dia. Jo, que em pensava que era molt divina, vaig tot el dia en leggings, descal?a, ni rastre de r¨ªmel i els cabells per planxar. Per compensar-ho, em passo les hores posant-me cremeta als llavis. Blackberry shine, diu la barra. A veure si aix¨ª brillo una mica i faig m¨¦s bona cara, em dic. S¨¦ que no acaba de funcionar, per¨° amb aquest confinament no es pot fer gaire cosa m¨¦s.

Entenc que els meus amics ¨Cque veig gaireb¨¦ m¨¦s que abans amb tanta telebirra i tant televermut que hem organitzat en menys de dues setmanes¨C no estan en mode teletreball com nosaltres. Perqu¨¨ no paren d¡¯enviar-me per WhatsApp plans per fer mentre estigui tancada a casa. Sort del dia que em guardo mitja horeta per agafar unes peses i suar una mica.

No entenc com tenim, ple a vessar, el cubell de la roba bruta si anem cada dia en leggings i xandall. He assumit que s¡¯hagi de posar el rentaplats a tothora. No ens hav¨ªem assegut mai tant a taula en aquesta casa. I no m¡¯importa generar tantes deixalles ¨Ci tant¨ªssim vidre, d¡¯aquesta en sortim amb el fetge tremolant¨C i haver de baixar al contenidor cada tarda.

Per saber quin dia del mes ¨¦s, miro el port¨¤til. No em preocupa si encerto o no el dia de la setmana. Nom¨¦s s¨¦ que ja fa massa temps que estem confinats. I que he sortit dos cops a comprar. I a llen?ar les escombraries dos cops m¨¦s. Per¨° ja m¡¯he demanat el seg¨¹ent torn. No havia estat mai tan feli? carregant bosses plenes de residus.

Si no hem entrat en bucle ¨¦s gr¨¤cies a la paelleta dels dissabte (ja en s¨®n dues), als televermuts que acaben en telesobretaules i als ve?ns meravellosos que aquesta crisi m¡¯ha presentat. Uns s¨®n els ve?ns del sis¨¨, una parella jove que va deixar una nota al portal, la cal¡¤ligrafia perfecta, emoticones incloses, amb les activitats que s¡¯oferien a fer per a tots nosaltres en cas de necessitat. L¡¯altre el vaig con¨¨ixer el segon dia d¡¯aplaudiments a la finestra (que el pis no t¨¦ balconet). Aplaudia jo i aplaudia ell, just a l¡¯edifici del davant. Es va treure les ulleres i es va fregar els ulls. El ve¨ª est¨¤ plorant, li vaig dir al V¨ªctor. El ve¨ª va de verd, segur que acaba d¡¯arribar de l¡¯hospital!, li vaig cridar. I em vaig emocionar, com el ve¨ª que va de verd. Soc una mica sensiblera.

Per aix¨° m¡¯alegra veure com somriuen els meus amics Jose i Sara, tots dos sanitaris, amb dues nenes maqu¨ªssimes i una for?a a prova de carallots, que tamb¨¦ n¡¯hem vist molts aquests dies. Per aix¨° se'm fa un nus a la gola quan penso en el meu pare, gerent d¡¯un supermercat a Val¨¨ncia, treballant en horari complet de dilluns a dissabte. El diumenge en t¨¦ prou cuinant una paelleta a casa i llegint una mica. Segueixo amb Patria, em diu. Fa el fet. A veure si amb Aramburu ens deixem de mirar tots una mica menys el melic.