Passeigs virtuals?

Un web ¨¦s un museu virtual d¡¯arquitectura? El confinament fa pensar en la iniciativa del COAC sobre l¡¯Inventari d¡¯arquitectura catalana. Les not¨ªcies que s¡¯hi refereixen en aquests dies estranys s¨®n entusiastes, tot coincidint amb les de diferents entitats que han fet p¨²bliques visites virtuals a la xarxa: la Fundaci¨® Mir¨®, el Macba, el Museu Egipci, l¡¯Associaci¨® Cases Singulars... Ara ¨¦s un regal que es fa a tots els que s¡¯estan a casa. Uns passejos virtuals, doncs, celebrats.

Estava a punt d¡¯escriure ¡°imaginaris¡± en lloc de ¡°virtuals¡±, per¨° hi ha una difer¨¨ncia enorme, i ¨¦s quan he pensat en Xavier de Maistre (1763-1853), autor de Voyages autour de ma chambre. ?s el relat d¡¯un confinat durant 42 dies a la seva habitaci¨®, a Tor¨ª, per ordre de l¡¯autoritat. El protagonista, ell mateix, inicia un peculiar viatge on es barregen la realitat i all¨° que imagina a partir de l¡¯espai f¨ªsic de l¡¯habitaci¨® i els objectes que cont¨¦.

No em mou escriure la recopilaci¨® del web del COAC (unes 1.700 obres), sin¨® la interpretaci¨® de la iniciativa, ja batejada com a ¡°museu virtual de l¡¯arquitectura catalana¡±. La degana del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes ha afirmat que ¡°cap administraci¨® no aposta per un museu f¨ªsic de l¡¯arquitectura catalana¡±. En aquest sentit, alguns dels seus responsables han explicat qu¨¨ creuen que ¨¦s per a ells un museu avui, o m¨¦s ben dit, qu¨¨ no ho ¨¦s. Venen a dir que ja no ¨¦s un espai f¨ªsic amb objectes, que seria el resum m¨¦s simple del que no ¨¦s i, alhora, l¡¯opini¨® que en tenen els impulsors de la iniciativa digital. Una opini¨® contr¨¤ria avui a la dels curadors dels grans museus, que reclamen tornar als objectes, a all¨° que podem tocar.

Tamb¨¦ jo voldria explicar qu¨¨ no ¨¦s per a mi un museu d¡¯arquitectura. Un museu d¡¯arquitectura no ¨¦s un web amb obres i autors, per m¨¦s ben fet que estigui. Tampoc una guia d¡¯obres, entre altres coses perqu¨¨ no es poden incloure a la guia les obres desaparegudes, que, en canvi, podrien ser en un museu. Tampoc un servei per donar a con¨¨ixer els col¡¤legiats i les seves obres. Un museu d¡¯arquitectura hauria de mostrar tanta independ¨¨ncia respecte d¡¯una instituci¨® professional com del Col¡¤legi, com tamb¨¦ de les escoles d¡¯arquitectura. Un museu tampoc t¨¦ com a objectiu ¡°difondre l¡¯arquitectura entre la societat perqu¨¨ aquesta entengui la seva necessitat¡±. Un museu d¡¯arquitectura no ¨¦s aix¨°. Fins i tot no crec que difondre el patrimoni, com s¡¯ha dit, n¡¯hagi de ser un objectiu. Una altra cosa ¨¦s que el p¨²blic hi apreci? millor el patrimoni i adquireixi cultura arquitect¨°nica. Un museu no es nodreix de les peticions del p¨²blic que demani incloure tal o qual obra, com s¡¯ha dit, no es regeix pel criteri del premi popular; per a aix¨° ja tenim el del Bar?a. L¡¯esperit d¡¯un museu no ¨¦s el mateix que el que presideix la Setmana de l¡¯Arquitectura, per educar la gent en el tema. I, per cert, no ¨¦s garantia de qualitat que les obres siguin premi FAD.

Un museu ¨¦s una m¨¤quina per estimular la imaginaci¨®, per veure reunides coses que no es poden ¡ªo ¨¦s dif¨ªcil¡ª veure juntes: llibres, objectes i maquetes, per exemple. I per mostrar-les d¡¯altres maneres, com ara apilades irreverentment. Qualsevol museu ha de ser una experi¨¨ncia espacial inoblidable, no un llibre digital, i s¡¯ha de visitar amb altra gent (junts), no al mateix temps que altres, com a les xarxes. Un museu no ¨¦s informaci¨®. El missatge en un museu ¨¦s com es mostren les coses, no nom¨¦s les coses que es mostren.

At¨¨s l¡¯indiscutible valor que t¨¦ l¡¯arxiu del COAC, les administracions s¨ª que podrien ¡°apostar¡±, com diu la degana, per dotar-lo b¨¦ i imaginar una estructura semblant a un gran arxiu, i, associat a aquest, un espai (museu) que program¨¦s ¡ªcada sis mesos, per exemple, amb diferents curadors¡ª exposicions a partir dels seus fons; aix¨ª, no caldria un gran museu, nom¨¦s un de bo.