L¡¯Estat, aquesta g¨¤bia segons Buch

Diumenge a la tarda, mentre la televisi¨® catalana emet Churchill, la cinta de titulars que llisca cont¨ªnuament per la part baixa de la pantalla sintetitza el relat sobre la crisi sanit¨¤ria elaborat per l¡¯independentisme governant a Catalunya. ?s aquest: ¡°El Consell de Ministres aprova les restriccions de moviments anunciades el dia abans pel president S¨¢nchez¡±. ¡°Quim Torra celebra una mesura que la Generalitat demanava des de feia temps¡±. ¡°Urkullu demana en la confer¨¨ncia de presidents que les comunitats aut¨°nomes siguin les que concretin les activitats essencials¡±. ¡°En les ¨²ltimes 24 hores han mort 832 pacients de coronavirus a tot Espanya¡±. ¡°Arriba a Catalunya un mili¨® i mig de material quir¨²rgic comprat a la Xina¡±.

Els continguts resumits en aquests titulars s¡¯havien explicat abans m¨¦s extensament als noticiaris i en l¡¯abundant programaci¨® dedicada aquests dies a la pand¨¨mia. Es dona per sabut que el material arribat de la Xina ha estat demanat per la Generalitat. Es dona per sabut que les mesures adoptades per S¨¢nchez arriben tard perqu¨¨ ja fa temps que Torra les ha reclamat. Es reitera que a les comunitats aut¨°nomes se¡¯ls impedeix decidir sobre aspectes decisius de la crisi, com recorda la demanda d¡¯Urkullu, que per descomptat no va ser atesa. I tot plegat sobre el truculent escenari de mort que assola Espanya, Catalunya inclosa. Poca estona abans, en una roda de premsa emesa en directe, el conseller d¡¯Interior, Miquel Buch, havia explicat, sobre el confinament de la Conca d¡¯?dena, que ¡°la camisa de for?a¡± i la ¡°g¨¤bia¡± on Catalunya est¨¤ impedeix que la Generalitat apliqui mesures necess¨¤ries contra l¡¯epid¨¨mia per¨° que, malgrat tot, no s¨®n autoritzades pel Govern d¡¯Espanya. En la ret¨°rica de Buch la camisa de for?a i la g¨¤bia poden ser, segons es vulgui interpretar, els decrets del Govern d¡¯Espanya sobre l¡¯estat d¡¯alarma, el mateix Govern espanyol o, simplement, l¡¯Estat. Dimarts va subratllar que la Generalitat no pot decidir res perqu¨¨ est¨¤ subordinada al Govern d¡¯Espanya.

Si no actuem m¨¦s i millor ¨¦s perqu¨¨ no ens deixen. Aix¨ª ¨¦s com la pand¨¨mia del coronavirus ha esdevingut un bal¨® d¡¯oxigen per al Govern de Junts per Catalunya i ERC, que el mateix Torra ja havia donat per esgotat el 29 de gener en anunciar unes eleccions anticipades. Quan S¨¢nchez va decretar l¡¯estat d¡¯alarma i es va constituir en autoritat ¨²nica per dirigir la pol¨ªtica contra la crisi sanit¨¤ria, va alliberar d¡¯aquesta feixuga responsabilitat els qui l¡¯exercien fins llavors. La conseq¨¹¨¨ncia immediata a Catalunya ha estat que el Govern de Torra abrac¨¦s amb entusiasme el paper de v¨ªctima: primer, del centralisme; despr¨¦s, de la inefic¨¤cia. Sempre, de l¡¯Estat, aquell ens for¨¤ i enemic que ¨¦s l¡¯Estat espanyol quan qui s¡¯hi refereix ¨¦s un nacionalista catal¨¤. Un inesperat regal dial¨¨ctic per als sobiranistes que es mouen com peix a l¡¯aigua en la confrontaci¨® amb el p¨¨rfid centralisme espanyol.

Instal¡¤lat aix¨ª en el paper de portaveu de totes les queixes, demandes, peticions, reclamacions i exig¨¨ncies davant de l¡¯Estat, el Govern de Torra ha hagut d¡¯actuar com a executor d¡¯una pol¨ªtica sanit¨¤ria que no dirigeix i ho ha fet recuperant el discurs del victimisme contra el centralisme i posant sempre per davant que si alguna cosa no funciona ¨¦s per culpa del Govern d¡¯Espanya; si arriba tard ¨¦s per culpa del Govern d¡¯Espanya, si no hi ha mitjans ¨¦s perqu¨¨ el Govern d¡¯Espanya no els aporta. Sempre m¨¦s tard del que ens cal, sempre amb menys del que reclamem, repeteixen el president i els seus consellers. El m¨¦s significatiu ¨¦s, potser, el moment en qu¨¨ Torra preconitza la irresponsabilitat econ¨°mica total de la Generalitat. En pocs minuts de difer¨¨ncia exigeix la rebaixa, l¡¯endarreriment i/o exempci¨® d¡¯impostos per a empreses i treballadors aut¨°noms i, tot seguit, exigeix tamb¨¦ que tot aix¨° sigui, en tot cas, a c¨¤rrec del Govern d¡¯Espanya. El mateix esquema que aplica a la demanda d¡¯instaurar amb urg¨¨ncia una renda m¨ªnima universal per als afectats per la crisi, que per descomptat ha de ser amb fons aportats per l¡¯Estat.

?s una inc¨°gnita el rendiment que aquesta barreja de victimisme i oportunisme descarat pot tenir en unes eleccions, siguin quan siguin. Per¨° els sobiranistes s¡¯esforcen per convertir-la en una oportunitat per recuperar la malparada cohesi¨® d¡¯aquesta meitat de l¡¯univers social catal¨¤ que els segueix des del 2010. Una oportunitat caiguda del cel quan menys l¡¯esperaven i m¨¦s falta els feia. Per¨° tamb¨¦ es pot girar en contra seu com un bumerang.