Bestiari en pausa

Potser el m¨¦s enraonat en un m¨®n de bojos, un que sembla que s¡¯acaba per moments, ¨¦s fer-se el boig tamb¨¦. Parlar de tot menys d¡¯aix¨° que ens infecta. De fet, ¨¦s una estrat¨¨gia que s¡¯empra sovint, com quan pugem a l¡¯ascensor i parlem del temps. Recordeu els ascensors, oi? Aquells cubs sofisticats, equipats amb mirall i botonera, en qu¨¨ davall¨¤vem fins al carrer.

A l¡¯ascensor de casa la meva mare, parlava sovint del temps amb el senyor Mirambell, el cronista oficial de la ciutat de Girona que recentment ens ha deixat, tot estalviant-se aquesta pel¡¤l¨ªcula dist¨°pica que protagonitzem els vius. Ho hauria escrit tan b¨¦ en algun dels seus articles del Diari de Girona! Hauria comen?at la pe?a posant-nos en situaci¨® i repassant les epid¨¨mies que va patir la ciutat durant els setges, el nombre de morts, les hero?citats d¡¯alguns ciutadans il¡¤lustres. Acabaria l¡¯escrit sense ponderar gaire, per¨° deixant-nos una mica m¨¦s tranquils, descansats damunt la cad¨¨ncia reposada de la prosa. Aix¨° que no s¨¦ fer jo, ara mateix. Penso en ell, aquests dies, en la seva for?a serena i discreta, en els seus pantalons de coll alt, en el barret amb cinta negra que llu?a per anar al mercat. I en el seu cotxe gris, ocult sota mantells de flors dels arbres retorts del carrer del poeta. Per¨° avui que no podem pujar a l¡¯ascensor, perqu¨¨ l¡¯ascensor ni veure¡¯l, acabarem l¡¯escrita parlant d¡¯animalets.

Comencem pels gats, uns ¨¦ssers que ho estan passant igual de b¨¦ que sempre, confinats amb els seus amos, que han posat seny i que no marxen del seu territori, perqu¨¨ ¨¦s seu, humans. Avui he d¡¯agrair al meu gat el ronquet guaridor de la seva migdiada. I l¡¯escalfor del seu cos de garr¨ª pelut sobre el meu ventre. S¨ª, tots els mals confabulen per venir de cop, oi senyores? L¡¯aplaudiria, per¨° els nens dormen i no voldria que s¡¯espatll¨¦s aquesta pau trencadissa. Que b¨¦ que s¡¯hi est¨¤ escrivint! Mentre treballem el m¨®n gira.

Per¨° no parlem del m¨®n. Parlem de gossets, millor. El Bobby, el gos dels de davant, pensa en veu alta. Es pregunta per qu¨¨ els seus amos, de cop i volta, frisen perqu¨¨ cagui l¡¯incagable al carrer. I es pregunta per qu¨¨ els seus amos petits no poden sortir a fer les seves necessitats, els xiscles i els bots que els ha de depurar el cos per sobreviure. Per¨°, qu¨¨ ha d¡¯entendre un animal, qu¨¨ ha d¡¯entendre? Potser el m¨¦s enraonat en un m¨®n de gossos ¨¦s fer-se el gos. Au, fem-ho aix¨ª: posem-nos de quatre grapes, despengem la llengua com un tall de pernil dol? i fem bup-bup i alguna babaia. Anem a passejar, just per la pixarada, que ens treguin els nens i aix¨ª matem dos pardals d¡¯un tret. ?s terap¨¨utic formar part del bestiari d¡¯un m¨®n en pausa.