Les mutacions del llenguatge

La dimensi¨® d¡¯una crisi es pot mesurar pels efectes que t¨¦ sobre el llenguatge, la manera en qu¨¨ modifica els pautats discursos p¨²blics. De cop i volta, el poder pol¨ªtic va canviar el to: el seu discurs va adquirir els accents greus de les situacions excepcionals. Sense marge de temps calia conv¨¨ncer la ciutadania perqu¨¨ assum¨ªs decisions d¡¯una duresa inusual, que requerien la seva complicitat perqu¨¨ fossin efectives. Si la paraula confinament ja t¨¦ per si sola una dimensi¨® tr¨¤gica, l¡¯acompanyament nom¨¦s podia venir per la via de l¡¯amena?a (un enemic invisible) i la por (l'acompanyant principal de la servitud volunt¨¤ria). I aix¨ª presidents de rep¨²bliques i de governs van convocar a la guerra ¨Ctot i que l¡¯enemic fos un virus invisible¨C, van apel¡¤lar a la uni¨® nacional, van col¡¤locar els seus pa?sos en situaci¨® d¡¯excepci¨® ¨Camb suspensi¨® de llibertats inclosa¨C, i van posar les vides de les persones per sobre de qualsevol altra prioritat, incloent-hi la sacrosanta ra¨® econ¨°mica (la religi¨® del nostre temps).

Tot plegat sense un horitz¨® temporal clar. La suspensi¨® de la normalitat ciutadana, la reducci¨® de la vida als espais interiors i, per tant, la paralitzaci¨® de l¡¯economia, no se sabia del cert ni se sap encara quant duraran. I no es descarta una lenta i parcial recuperaci¨® de les llibertats, amb l¡¯exclusi¨® de certs sectors socials marcats per l¡¯estigma de vulnerables (els de m¨¦s edat).

Ben aviat aquesta angoixa s¡¯ha tradu?t en les enquestes: la gent t¨¦ m¨¦s por de la imminent crisi econ¨°mica que no pas de la crisi sanit¨¤ria. I el llenguatge econ¨°mic ha comen?at a mutar. Paraules que eren tab¨²s en l¡¯ortod¨°xia neoliberal en aquests darrers 30 anys de vertiginosa acceleraci¨® se senten ara no nom¨¦s en boca de pol¨ªtics, acad¨¨mics i intel¡¤lectuals, sin¨® fins i tot d¡¯algunes veus de l¡¯empresariat. La renda b¨¤sica, el refor?ament del sector p¨²blic, la necessitat que la sanitat quedi fora de les lleis del mercat, la congelaci¨® dels l¨ªmits de deute dels pa?sos, la mutualitzaci¨® europea del rescat dels pa?sos m¨¦s afectats, s¨®n avui a la llista de suggeriments susceptibles de plantejar-se, trencant les intransig¨¨ncies que van portar a la sortida de la crisi del 2008 per la via de la sagnant austeritat selectiva. Ecos nost¨¤lgics de la m¨²sica socialdem¨°crata de la qual als anys vuitanta es va proclamar la defunci¨®? Paraules per dir el que vol sentir una ciutadania reclosa entre el desconcert, la incomprensi¨® i la ansietat? O b¨¦ consci¨¨ncia que entrarem en un per¨ªode d¡¯immensa frustraci¨® col¡¤lectiva en qu¨¨ ning¨² es podr¨¤ permetre actuar com si tot li estigu¨¦s perm¨¨s?

T¨²nel o hecatombe? Aquest ¨¦s el dubte que habita en moltes persones amb poder de decisi¨®, ja sigui en la pol¨ªtica o en l¡¯economia. La in¨¨rcia ¨Csempre conservadora¨C porta a creure que passat el gran ensurt, controlada l¡¯epid¨¨mia, tot tornar¨¤ on era. Per¨° hi ha qui pensa que els danys en el teixit empresarial i en l¡¯ocupaci¨® (especialment en els aut¨°noms i les petites i mitjanes empreses) seran demolidors i que caldr¨¤ fer concessions si es vol evitar que el t¨²nel es converteixi en hecatombe. I que per fer-ho cal donar corda a l¡¯Estat i acceptar que les grans corporacions hauran de fer concessions significatives.

Aquesta aturada inesperada ens ha confirmat que l¡¯economia de mercat ¨¦s mundial, per¨° que el poder pol¨ªtic continua sent nacional i estatal. I ens ha evidenciat la dificultat d¡¯afrontar una crisi provocada per la natura i no per un Estat o un poder enemic. Al cap i a la fi, ja fa molt de temps que no trobem la manera de gestionar la crisi ecol¨°gica, de la qual som els causants i que se¡¯ns est¨¤ escapant de les mans, i que, tot sigui dit, provoca i provocar¨¤ moltes m¨¦s morts que la pand¨¨mia. Per¨° alhora ens deixa una lli?¨® metodol¨°gica per a la governan?a del futur. El govern ¨¦s dels pol¨ªtics que, en democr¨¤cia, representen la ciutadania. La ci¨¨ncia subministra coneixement i informaci¨® indispensables per¨° les decisions corresponen als governants. I aquests s¡¯han d¡¯adonar que la salut no ¨¦s una q¨¹esti¨® estrictament m¨¨dica, ¨¦s tamb¨¦ econ¨°mica, social i cultural. I ¨¦s en funci¨® d¡¯un equilibri que ens situ? en l¡¯aspiraci¨® a una vida digna per a tothom que han de prendre les seves decisions. Ja veurem si les mutacions que es deixen veure en el llenguatge econ¨°mic es concreten en la pr¨¤ctica o si nom¨¦s eren m¨²sica per alleugerir el confinament.