El catal¨¤, del pati al balc¨®

Massa temps fa que no es parla del catal¨¤ a l¡¯escola. Un mes de confinament en qu¨¨ els nens i adolescents han estat tancats a casa m¨¦s que els gossos ha fet que q¨¹estions freq¨¹ents i controvertides de l¡¯opini¨® p¨²blica com s¨®n la immersi¨® ling¨¹¨ªstica i el catal¨¤ del pati hagin desaparegut. I els ling¨¹istes, l¨°gicament, hem adre?at el focus del nostre inter¨¨s m¨¦s aviat cap a les novetats l¨¨xiques aportades per la pand¨¨mia, que ja hem vist que han estat moltes, o b¨¦ cap a la profusi¨® del llenguatge b¨¨l¡¤lic, que no vol sin¨® ¡ªpermeti-se¡¯m l¡¯acudit¡ª mantenir ben alta la moral de la tropa.

El confinament de la canalla ja ha dut alguns a alertar de conseq¨¹¨¨ncies negatives en el pla psicol¨°gic, una conclusi¨® per a la qual no cal ser especialista. I tamb¨¦ es teoritza sobre els efectes en les relacions entre pares i fills, en tant que el tancament a casa est¨¤ servint perqu¨¨ uns i altres recuperin el temps que l¡¯apressament del dia a dia ens manlleva. El que no era previsible, en qualsevol cas, ¨¦s que el confinament tingu¨¦s efectes en la llengua de les criatures, una circumst¨¤ncia que, per a sorpresa de pares i mares, ja s¡¯expressa a les xarxes socials.

Aqu¨ª cal afegir context. ?s prou sabut que, malgrat la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, la llengua d¡¯intercanvi interpersonal entre els alumnes catalans, especialment a les zones urbanes, ¨¦s el castell¨¤, i singularment aix¨° s¡¯ha simbolitzat en el pati de l¡¯escola. Fins i tot un estudi recent de Plataforma per la Llengua ¡ªaquell que els cr¨ªtics van interpretar com una forma d¡¯espionatge¡ª quantificava l¡¯¨²s del catal¨¤ a les zones urbanes (dividides en tres grups: m¨¦s de 200.000 habitants, entre 200.000 i 100.000 i menys de 100.000) en un 35% per a l¡¯escola prim¨¤ria, un 14,6% per a secund¨¤ria, i una mitjana del 24,3%. ?s a dir, nom¨¦s una de cada quatre converses informals als centres escolars ¨¦s en catal¨¤.

A banda dels efectes socioling¨¹¨ªstics que pot tenir, a la llarga, una pr¨¤ctica tan desigual del biling¨¹isme, el que no es q¨¹estiona ¨¦s la p¨¨rdua de qualitat del codi que comporta l¡¯intercanvi habitual en una altra llengua, o b¨¦ en una alternan?a indistinta que, a m¨¦s, com hem vist ¨¦s desigual. I l¡¯efecte en el codi ¨¦s devastador, tal com va alertar al seu dia Joan Sol¨¤ i com insisteixen avui dia ling¨¹istes com Pau Vidal, que adverteix de la degradaci¨® d¡¯estructures a causa de la interfer¨¨ncia del castell¨¤ i lamenta que, quan hi hagi les eines per salvar la llengua, el que potser no tindrem ser¨¤ llengua.

?Qu¨¨ passa, doncs, quan tanques totes les criatures a casa i les forces a interactuar ling¨¹¨ªsticament nom¨¦s amb pares i germans, i a tot estirar amb avis per mitj¨¤ d¡¯una simp¨¤tica videotrucada, i en lloc de sortir al pati de l¡¯escola els permets de sortir nom¨¦s al balc¨® de casa? En parlava fa uns dies a Twitter el cantant Guillamino, que despr¨¦s de despatxar les conseq¨¹¨¨ncies negatives del confinament amb nens, n¡¯apunta una de positiva (ell, a m¨¦s, ho destaca amb maj¨²scules): ¡°Pronoms febles recuperats gaireb¨¦ en la seva totalitat -ho-hi-en-n¡¯hi¡±, tot enlla?ant-hi per¨° un altre tuit prudent: ¡°Batalla guanyada (temporalment)¡±. No va trigar gaire a respondre el poeta i rapsode Josep Pedrals, atent a les interaccions entre fills (¡°Aqu¨ª ja es corregeixen l¡¯un a l¡¯altre!¡±), ni tampoc el traductor Miquel Cabal Guarro, conscient per¨° que potser fa feina debades (¡°Aqu¨ª encara brego amb els pronoms. [...] A l¡¯octubre tot tornar¨¤ a ser un drama¡±). Tamb¨¦ tocava el tema l¡¯escriptor Adri¨¤ Pujol Cruells, que llan?ava un hipot¨¨tic di¨¤leg dom¨¨stic sobre la q¨¹esti¨®: ¡°¡ªPapa, juguem en castell¨¤? ¡ªS¨ª. ¡ª?s que tants dies sense escola se m¡¯ha tret¡±.

Si el pati ¨¦s l¡¯espai de l¡¯intercanvi lliure, el balc¨® ¨¦s l¡¯espai entotsolat; dels crits i les corredisses a la limitaci¨® de l¡¯espai amb barrots i vigil¨¤ncia adulta. Potser el confinament actuar¨¤ d¡¯element corrector de molts alumnes, sobretot catalanoparlants, que tot d¡¯una parlaran un catal¨¤ millor per l¡¯esmena parental. Celebrem-ho. Per¨° tamb¨¦ conv¨¦ preguntar-se quin catal¨¤ parlaran aquells escolars que no el fan servir gaire, o que nom¨¦s el parlen amb el mestre. Potser en acabat valorarem en la justa mesura el paper de l¡¯escola en la difusi¨® de la llengua, perqu¨¨ no s¨®n pocs els alumnes que deuen haver perdut l¡¯¨²nic seu context catalanoparlant.