Espanyolisme a la Barcelona del 1931

Eren quatre gats, sovint mal avinguts. I no van tenir gaire rellev¨¤ncia pol¨ªtica en els anys republicans. Tanmateix, les idees que defensaven els grups de qu¨¨ parla ?Viva Catalu?a espa?ola! van ser reivindicats pel franquisme triomfant el 1939. Ja fa anys Joan Maria Thom¨¤s explic¨¤ amb precisi¨® les trifulgues entre falangistes i carlins preparant l¡¯entrada a Barcelona el 1939. Ara, Jos¨¦ Fernando Mota fa retrocedir el lector a l¡¯origen d¡¯aquesta extrema dreta, un m¨®n en qu¨¨ conviuen diferents versions de tradicionalistes, restes de la Uni¨®n Patri¨®tica, corporativistes, antics membres del sindicat lliure, falangistes i tot de petites organitzacions que formaven un submon de relacions personals a la Barcelona republicana.

Mota deixa en segon pla les discussions doctrinals i se centra a reconstruir una sociabilitat amb m¨²ltiples interconnexions i aiguabarreig de milit¨¤ncies. ?s un relat molt ben escrit, una mena de retrat de fam¨ªlia, en qu¨¨ apareix una successi¨® de noms d¡¯organitzacions, tant les obertament pol¨ªtiques com les que eren simples tapadores. No nom¨¦s es parla dels primers falangistes o de grups previs, com la Uni¨®n Social Hisp¨¢nica o el Partido Nacionalista Espa?ol, sin¨® que apareixen grups amb denominacions curioses, com un Partido Nuevo Catal¨¢n de Amor a Espa?a y al Orden (1933). I, el que ¨¦s m¨¦s important, l¡¯articulaci¨® a trav¨¦s de diverses penyes, com la Pe?a Blanca o la Pe?a Nos y Ego.

S¨®n grups de correligionaris min¨²sculs arrenglerats al voltant de l¨ªders amb poca ascend¨¨ncia social, per¨° molt actius en els seus cercles m¨¦s pr¨°xims. Individus que se socialitzen tamb¨¦ al voltant de l¡¯esport, molt especialment la Pe?a Ib¨¦rica (les refer¨¨ncies al RCD Espa?ol s¨®n for?a abundants). Davant la feblesa de les organitzacions, pren m¨¦s rellev¨¤ncia el seguiment d¡¯aquests l¨ªders amb poca tropa. En aquest sentit, l¡¯aportaci¨® m¨¦s singular del llibre ¨¦s la voluntat d¡¯anar oferint els perfils biogr¨¤fics de tots aquests personatges, en una mena de who is who de l¡¯extrema dreta barcelonina.

No ¨¦s un ap¨¨ndix fred, sin¨® que, tan bon punt van apareixent nous personatges, l¡¯autor ens dona totes les dades possibles per encaixar-lo en el relat. ?s una feina ingent, que aporta molta informaci¨® in¨¨dita i permet fer un retrat sociol¨°gic de les proced¨¨ncies, les professions i els itineraris pol¨ªtics de tot aquell m¨®n. Aqu¨ª desfilen advocats, administratius, funcionaris, a m¨¦s d¡¯uns estudiants que s¨®n els cadells de distingides fam¨ªlies conservadores, i tamb¨¦ algun catalanista renegat. I molts militars i familiars de militars: ¡°Hijos de militares que bebieron en sus hogares el fuego de la raza¡±, en expressi¨® del falangista Luys Santa Marina. Comptaven amb conniv¨¨ncies notables a les sales de just¨ªcia. I, tot i l¡¯inter¨¨s de Jos¨¦ Antonio, no hi havia obrers.

Certament, tots aquests grups no van representar mai res de significatiu en el panorama barcelon¨ª. Cap ¨¨xit electoral, cap acte de masses rellevant, per¨° en canvi s¨ª que van fer soroll. Especialment a partir de 1933, els m¨¦s joves es van decidir per l¡¯enfrontament violent contra una Barcelona republicana i catalanista que se¡¯ls feia molt dif¨ªcil de suportar. Com diu l¡¯autor, no van fer cap aportaci¨® doctrinal rellevant. Depenien molt de lideratges madrilenys, tot i que paga la pena citar l¡¯aportaci¨® del pare Tusquets a l¡¯hora de definir un cl¨¤ssic: el contubernio judeo-mas¨®nico-comunista.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aix¨°, les possibles difer¨¨ncies entre reaccionaris i feixistes es resolien gr¨¤cies a un m¨ªnim com¨² denominador: l¡¯espanyolisme fervorosament anticatalanista. Santa Marina escrivia que Barcelona seria la millor ciutat d¡¯Espanya ¡°con una leve reforma ¡ªfusilamiento del 98% de los intelectuales catalanistas, y lo son todos¡ª¡±. L¡¯espanyolisme era l¡¯argamassa b¨¤sica, per sobre fins i tot de la religi¨®. Per aix¨° els falangistes van arribar a dir: ¡°Lo primero, Espa?a. Y sobre Espa?a ni Dios¡±. Horroritzats despr¨¦s de la vict¨°ria del Front Popular el febrer de 1936, van quedar subordinats absolutament als militars en els preparatius del cop militar, moment en qu¨¨ van mostrar novament la seva feblesa.

En definitiva, una complet¨ªssima recerca, pe?a imprescindible pel coneixement de la Barcelona republicana, i per situar en la llarga durada l¡¯evoluci¨® d¡¯una extrema dreta que va viure la Rep¨²blica com un gran contratemps del qual es recuperaria r¨¤pidament el 1939.