Pactes de la Moncloa o mirar cap endavant

Sovint s'invoquen els Pactes de la Moncloa com a exemple de com de b¨¦ que es va fer aquella idealitzada Transici¨®. Segur que hi va haver molt pragmatisme i el marge de maniobra era el que era despr¨¦s d'una dictadura de quatre d¨¨cades. Per¨° tan cert ¨¦s aix¨° com que el pretext del soroll de sabres de militars nost¨¤lgics o del b¨²nquer dels poders de l'estat, van impedir una renovaci¨® profunda de les tecnoestructures franquistes que van canviar per perpetuar-se. La LOAPA harmonitzadora i centralitzadora tamb¨¦ es va basar en l'aldarull del 23F per limitar els aven?os en la descentralitzaci¨® de l'Estat. Per a l'establishment, va ser el fermall a un tancament de concessionscap a les nacionalitats hist¨°riques. D'aquella pols, aquests fangs.

Han hagut de passar molts anys perqu¨¨ aquella idealitzada i intocable Transici¨® s'hagi pogut q¨¹estionar en el debat p¨²blic. Els republicans catalans i el sobiranisme basc ¡ªi una part molt petita de l'esquerra espanyola¡ª ho vam fer en solitari durant d¨¨cades. Q¨¹estionar-se les coses acostuma a ser un sa exercici de progr¨¦s, de buscar la millora, d'avan?ar.

M¨¦s de 40 anys despr¨¦s, ¨¦s hora de solucions i no de reedicions tunejades de pactes que, amb sort, a la majoria de catalans ¡ªi espanyols¡ª els agafa lluny generacionalment. La hist¨°ria ens serveix de pauta, de guia. Per¨° quan els estats tendeixen a mirar i aferrar-se m¨¦s al passat que a oferir un projecte de futur, el resultat sol ser un immobilisme lampedusi¨¤. ?s per aix¨° que a Catalunya fa ja 10 anys que la idea d'un estat propi va passar a ser majorit¨¤ria. Per a molts catalans, feia falta una alternativa a un Estat que no responia ni als nostres anhels de modernitat ni als beneficis pr¨¤ctics d¡¯estar espanyols. Somi¨¤vem ¡ªi ho continuem fent¡ª amb un futur d'esperan?a i progr¨¦s real per a tothom amb independ¨¨ncia del nostre origen o classe social.

La crisi de la covid-19 ens deixar¨¤ lli?ons a tots els fronts. Sobretot que uns serveis p¨²blics de qualitat, ben pensats i dimensionats, s¨®n essencials. Els nostres valors republicans s¨®n aix¨°: des de la igualtat i l'equitat cap a la prosperitat. Si la prosperitat ¨¦s per a uns quants, si la prosperitat no ¨¦s sin¨°nim de benestar, si no ¨¦s sin¨°nim de b¨¦ com¨², a Esquerra Republicana no ens val. No serem c¨°mplices ¡ªtampoc no ho vam ser llavors¡ª de solucions que van beneficiar la minoria de sempre i que paguem tots. Com en els peda?os de la crisi de 2008.

I de l'esperan?a d'un futur millor, amb els valors republicans en el centre, va n¨¦ixer el Proc¨¦s. A la majoria de nosaltres un estat propi, una rep¨²blica, ens val per a aix¨°. No ¨¦s una q¨¹esti¨® nost¨¤lgica ni de sentimentalismes. Volem poder mirar cap endavant i abra?ar un horitz¨® d'oportunitats. Per aix¨°, la interrupci¨® per for?a de la il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva del que va suposar l'1 d'octubre no significa que el conflicte pol¨ªtic ja no existeixi. Existeix i existir¨¤. La taula de di¨¤leg i negociaci¨® s'haur¨¤ de reobrir quan la pand¨¨mia passi a un segon terme. Per descomptat. Els conflictes no resolts no s'arreglen sols, s'agreugen. Ni Espanya ni Catalunya no es poden permetre viure d'esquena 10 anys m¨¦s sense buscar solucions.

I tot l'anterior no ¨¦s excloent amb el seg¨¹ent: el Govern de Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias sap que podr¨¤ comptar amb Esquerra Republicana per a tot all¨° que suposi dignificar la vida de la ciutadania. Per a aquelles pol¨ªtiques socials i econ¨°miques pensades en benefici de la majoria. Per recordar-li a Europa des d'un territori europeista com Catalunya que va contra el seu esperit fundacional l'egoisme miop d'alguns estats. I per evitar qualsevol nova temptaci¨® de pacte entre elits que ens torni a l'immobilisme de la Transici¨®.

Per¨° aquest suport no servir¨¤ de res si es continua sense tractar la irresolta q¨¹esti¨® catalana. Perqu¨¨ el dret a decidir dels ciutadans catalans i l'amnistia dels seus dirigents empresonats en un judici polititzat segueixen all¨¤. El Govern de S¨¢nchez i Iglesias hauria de ser valent. Si amaga el cap sota l'ala o prova d'acontentar una dreta pol¨ªtica, medi¨¤tica i judicial, l'Espanya blava es veur¨¤ refor?ada en els seus arguments i bona part de les forces progressistes que van propiciar la seva investidura no podran continuar veient passar el temps.

Hi ha temps si hi ha voluntat. Existeixen finestres d'oportunitat. El conflicte de naturalesa pol¨ªtica ja reconegut per escrit pel mateix Govern, ¨¦s all¨¤. I tenint present que la majoria parlament¨¤ria i social a Catalunya orbita al voltant del projecte cap a la leg¨ªtima independ¨¨ncia. Far¨¤ falta determinaci¨® i coratge per asseure's, dialogar i acordar. Volem construir un horitz¨® de futur pr¨°sper per als m¨¦s de 65.000 nens i nenes que neixen a Catalunya cada any, m¨¦s que mirar a un passat de quatre d¨¨cades. Per a aix¨° i per ser part de la soluci¨®, els republicans catalans estem i estarem asseguts a la taula.

Pere Aragon¨¨s i Garcia ¨¦s coordinador nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya.