Llibres de llengua confinats

S¨ª, estem tots confinats i aquest Sant Jordi ser¨¤ m¨¦s desllu?t que mai, per¨° ni s¡¯han esva?t les ganes de firar-se llibres ni manquen les iniciatives perqu¨¨ algun dia ens puguem retrobar amb la tinta i el paper, per exemple amb la campanya Llibreries Obertes, amb la qual podem adquirir i reservar l¡¯exemplar i ja el recollirem quan obrin. I com que el catal¨¤ continua essent tema d¡¯inter¨¨s en un pa¨ªs malalt de llengua, vet aqu¨ª algunes recomanacions.

Comencem amb l¡¯equilibri entre el rigor i l¡¯amenitat, amb un tema que no defuig la pol¨¨mica. Amb El castell¨¤, la llengua del costat (P¨°rtic, 110 p¨¤g. 15,10 euros), Enric Gom¨¤ proposa un recorregut hist¨°ric de la pres¨¨ncia de la llengua castellana a Catalunya, des de la primera fam¨ªlia que va parlar castell¨¤ a la Corona d¡¯Arag¨®, els Trast¨¤mara, fins a mitjan del segle XIX, amb l¡¯objectiu de desmentir el t¨°pic que a Catalunya, merc¨¨s a la tradici¨® culta i liter¨¤ria, sempre hi ha hagut un equilibri biling¨¹¨ªstic ventur¨®s. I amb un humor sorneguer que esquitxa la lectura de somriures, va repartint a tort i a dret, perqu¨¨ la implantaci¨® del castell¨¤ ¨¦s tant atribu?ble a la pressi¨® de l¡¯estat, amb la cort, l¡¯esgl¨¦sia i l¡¯ex¨¨rcit al capdavant, com a la conniv¨¨ncia de les elits catalanes, que en el castell¨¤ hi veien una oportunitat.

Sovint la divulgaci¨® de la llengua s¡¯ha fet a partir de paraules i les seves vicissituds, tot posant-les al microscopi per extreure¡¯n curiositats o esvair dubtes. En aquest corrent s¡¯insereix la proposta autoeditada de Jordi Palou Els mots (t)robats (Xarxa de Mots, 258 p¨¤g. 21 euros), que a partir del recurs ortogr¨¤fic del t¨ªtol ens ofereix, d¡¯una banda, un recull de mots robats pel web que gestiona ¡ªRodamots, primer com a llista de correu, despr¨¦s com a p¨¤gina web i ara tamb¨¦ a Twitter¡ª, i de l¡¯altra, de mots ara trobats en forma de llibre. Agrupades en 50 categories, hi trobem paraules com vetesifils i ultramarins, queixal i ullal, canalla i monyicot. I tot un apartat que enervar¨¤ els m¨¦s hiperpuristes, amb la defensa dels substantius acabats en o final: carro, burro, llomillo, misto, quadro i trasto. Alerta, perqu¨¨ el llibre, finan?at per Vermaki, no es ven a les llibreries i cal comprar-lo a trav¨¦s del web.

Aix¨ª com els hiperpuristes poden tenir un esglai amb el llibre de Palou, amb el darrer de Pau Vidal tindran un cobriment. Amb un t¨ªtol i una portada ben expl¨ªcits, Corregir mata (Viena Edicions, 234 p¨¤g. 18,05 euros), Vidal recupera la contund¨¨ncia d¡¯El biling¨¹isme mata per carregar contra els nous corrents ultrancers que entenen que els problemes de la llengua catalana es resolen per la via de la ultracorrecci¨® i que, emparats sovint per l¡¯anonimat de les xarxes socials, pretenen estendre un model de llengua alternatiu al de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. El resultat: l¡¯extensi¨® de la confusi¨® i la inseguretat del parlant. Per¨° Corregir mata, recull dels articles de l¡¯autor al digital Vilaweb, no ¨¦s nom¨¦s aix¨°: amb un estil tothora juganer i que no defuig el cos a cos, tamb¨¦ s¡¯hi desgranen q¨¹estions sobre llengua i pol¨ªtica, monoling¨¹isme i biling¨¹isme, la nova gram¨¤tica i el llenguatge inclusiu.

I acabem. La filologia tamb¨¦ ¨¦s un camp de mines, tant personal com professional, o almenys aix¨° ¨¦s el que destil¡¤la Narc¨ªs Garolera a Galeries del record (Edicions de 1984, 620 p¨¤g. 19 euros), les seves ¡°mem¨°ries d¡¯un fil¨°leg¡±. Doctor en filologia catalana, professor d¡¯Institut i catedr¨¤tic d¡¯universitat, Garolera enceta la seva biografia a Vic, amb una infantesa i una primera joventut marcades per les tribulacions laborals del pare i una educaci¨® pietosa que el va dur a cursar estudis al seminari. I salta a Barcelona per narrar la seva formaci¨® com a fil¨°leg i cr¨ªtic literari, en uns anys, els seixanta i setanta, en qu¨¨ a la universitat es conjugava la decrepitud de la doc¨¨ncia franquista amb les noves tend¨¨ncies en marxisme i estructuralisme. I no manquen els apunts amargs sobre pol¨ªtica, tant la grossa, la de partit i carnet, de la qual no en va voler formar part, com la petita, l¡¯acad¨¨mica, que segons ell ¡ªi per obra de Joaquim Molas¡ª el va excloure del reconeixement merescut per la seva obra cr¨ªtica de Jacint Verdaguer.