Hotel en guerra

Els r¨¨tols que es veuen pel carrer fan venir calfreds. ¡°En venda¡±, ¡°Per llogar¡±. Persianes abaixades a les fileres de braseries, bars de tapes, pizzeries, cafeteries, gelateries... Un local al costat de l¡¯altre, com fitxes de d¨°mino. L¡¯¨²nic senyal de vida ¨¦s un grup de paletes perforant el terra per fer-hi passar uns tubs. I la silenciosa motocicleta de la policia local de Tossa de Mar que recorre els carrerons del centre: ¡°Bon dia? Qu¨¨ hi fa aqu¨ª?¡±.

Preocupa pensar qu¨¨ passar¨¤ amb Tossa de Mar quan s¡¯acabi la crisi del coronavirus. Preocupa pensar qu¨¨ est¨¤ passant, ara, amb tots aquests negocis tancats. Per¨° no ¨¦s nom¨¦s Tossa de Mar. ?s Sant Feliu de Gu¨ªxols, ¨¦s Platja d¡¯Aro, Palam¨®s, Llafranc, Begur, Calella¡­ Es pot seguir cap amunt o cap avall, tant se val. Qu¨¨ passar¨¤ amb la costa catalana? Qu¨¨ passar¨¤ amb nosaltres?

Tossa de Mar ¨¦s una mena d'accident geogr¨¤fic meravell¨®s, entre roques, pins i mar, accessible, per la costa o per l¡¯interior, a trav¨¦s de carreteres plenes de revolts, per¨° colonitzat per esquelets de formig¨® buits, que quan s¡¯omplen de gent dissimulen els seus quilos amorfs de ciment. Hotel rere hotel, atape?ts, en un eixam repetitiu de balcons i miniterrasses, ara tots amb la persiana avall.

Amb la distopia del coronavirus, les ciutats i els pobles tornen a ser de qui els habita, tancats a casa seva, com si el boom tur¨ªstic no hagu¨¦s existit mai. Quan va ser l¡¯¨²ltima vegada que a la Rambla de Barcelona no hi havia ni un sol turista? Causa cert plaer: ¨¦s la meva ciutat, nom¨¦s meva. I fa for?a por. Sobretot quan el Banc d¡¯Espanya, el BCE o l¡¯FMI parlen de la pitjor crisi des de la postguerra.

Abans i durant la Guerra Civil Nancy Johnstone va escriure els seus espl¨¨ndids Hotel in Spain (1937) i Hotel in Flight (1939). Hi explica com va ser per a una guiri anglesa dels anys trenta descobrir un petit rac¨® de Catalunya, Tossa de Mar, construir-hi un hotel per a turistes estrangers com ella, Casa Johnstone, i com la guerra, que al principi semblava que es lluitava a quatre carrers de Barcelona, va portar a Tossa de Mar por, fam, bombardejos, detencions i un regiment de nens per cuidar.

Amb el s¨ªmil fr¨ªvol al cap entre la Guerra Civil i la guerra al coronavirus recorro Tossa de Mar a la recerca de la Casa Johnstone. No vull fer servir Google Maps. Busco intuir el pendent que s'enfila per una muntanya que la Nancy descriu mentre pujo un carrer asfaltat i flanquejat per una l¨ªnia de pizzeria / bar de tapes / gelateria / steakouse / pizzeria i el mar. Res. Reculo. Torno al carrer dels obrers municipals. La moto policial passa per darrere una altra vegada. Hotel / hotel /hotel / immobili¨¤ria/ local per llogar / tirallonga de pisos buits.

Al final trobo l¡¯entrada de l¡¯hotel Don Juan. ¡°La veur¨¤s aqu¨ª al darrere¡±, m¡¯indica un treballador de manteniment del recinte de quatre estrelles, tancat per coronavirus. A la llunyania, albiro una construcci¨® quadrada, de parets blanques, envoltada de m¨¦s edificis i una pista de tennis. La Casa Johnstone, que va acollir als anys trenta intel¡¤lectuals, turistes i una trentena de nens durant la Guerra Civil, ¨¦s un annex al si d¡¯un macrohotel per a turistes rosadets que es torren al sol de la Costa Brava.

La construcci¨® de la Casa Johnstone, el 1934, ja va alterar la fesomia de la costa, per¨° llavors no hi havia massificaci¨® i ning¨² podia preveure la ingent quantitat de ciment que havia d¡¯arribar. La perip¨¨cia dels seus amfitrions, Nancy Johnstone i el seu primer marit, la va recuperar la historiadora de l¡¯art Gl¨°ria Bosch amb l¡¯ajuda del galerista local Joan Planella. ¡°La mare de Joan Planella treballava de joveneta amb la Nancy. Ell em va obrir camins, ensenyant-me fotos que guardava de la seva mare¡±, explica per correu electr¨°nic Bosch. Tamb¨¦ va parlar amb la filla del pintor alemany Oscar Z¨¹gel, amic, ve¨ª i personatge dels llibres de Nancy, amb la tossenca Maria Eug¨¨nia Serra, i van organitzar una exposici¨® el 2007.

Quatre anys m¨¦s tard, Tusquets va reeditar els dos llibres publicats per Johnstone en angl¨¨s als anys trenta, Un hotel a la costa. La cr¨°nica quotidiana d¡¯una brit¨¤nica ¡°amb car¨¤cter fort i gens de por¡±, la defineix Bosch. El relat comen?a amb el floriment tur¨ªstic de Tossa als anys trenta i acaba amb els refugiats i exiliats que omplien pobles i platges de la costa francesa per la Guerra Civil.

Doncs la Nancy se¡¯n va anar a M¨¨xic i no va tornar a Tossa fins als anys cinquanta. L¡¯hotel estava ocupat pels qui es van quedar al seu c¨¤rrec. No va ser f¨¤cil, la van denunciar ¡°per roja¡±, explica Bosch. ¡°El cap de la Gu¨¤rdia Civil, que la coneixia i li queia b¨¦ com a persona, no es va voler creure les barbaritats 'interessades' dels qui la volien fer fora. Va avisar un amic molt amic i ve¨ª perqu¨¨ se l'enduguessin d¡¯Espanya abans de la matinada, quan la Gu¨¤rdia Civil aniria a detenir-la. I aix¨ª ho van fer¡±, explica.

Al cap de poc, la Nancy es va tornar a instal¡¤lar al municipi catal¨¤. Tenia pensat escriure un tercer llibre de Tossa de Mar, per¨° el seu segon marit ¡°no suporta l¡¯ambient del poble¡±, i van marxar. L¡¯¨²ltim rastre d¡¯ella ¨¦s una carta que envia a l¡¯editorial anglesa Faber & Faber, que li havia editat els dos llibres anteriors, on parla d¡¯alguns cap¨ªtols que t¨¦ enllestits. Gr¨¤cies als editors, Bosch ha pogut reconstruir el periple de la Nancy: ¡°Em van buscar les cartes i me les van enviar, atents sempre a qualsevol dubte¡±.

Familiars de la Nancy s¡¯han posat en contacte amb Bosch. ¡°No en van saber mai m¨¦s res i estaven interessats a tenir el material de la investigaci¨®. Aix¨° vol dir que la pista desapareix a Tossa. No van arribar mai a Londres¡±, assegura la historiadora de l¡¯art, que no perd l¡¯esperan?a de trobar algun fil per estirar i saber qu¨¨ va passar amb ella i el seu marit.

La reedici¨® dels llibres de la Nancy per part de Tusquets (primer en catal¨¤ i despr¨¦s en castell¨¤) va ser tot un ¨¨xit. Fins i tot es va parlar de l¡¯adaptaci¨® al cinema de la historia de l¡¯hotel, que podria dirigir Isona Passola. Per si s¡¯arriba a rodar, la impassible Casa Johnstone segueix en peu gaireb¨¦ un segle despr¨¦s, en una Tossa de Mar estranyament buida. Les seves quatre parets i el poble que les acull s¨®n testimonis d¡¯una nova batalla: la del coronavirus.