Una d¨¨cada de retallades agreuja l¡¯impacte del virus a les resid¨¨ncies

Les resid¨¨ncies de gent gran comencen a deixar enrere el pitjor moment, ara que hi ha m¨¦s proves diagn¨°stiques, refor? de personal i m¨¦s equips de protecci¨®. No obstant aix¨°, les cicatrius que ha deixat el coronavirus en aquests centres s¨®n profundes. Entre positius confirmats i sospitosos ja hi ha m¨¦s de 30.000 contagiats, la meitat dels avis en resid¨¨ncies. Despr¨¦s de 2.814 morts, patronals, sindicats i familiars demanen repensar un model marcat per la falta de finan?ament p¨²blic i l'entrada d'empreses amb ¨¤nim de lucre que han ajustat els costos i el servei.

El 12 de mar? es van prohibir les visites de familiars, pocs dies despr¨¦s es van tancar els centres de dia i va comen?ar un confinament llarg, marcat per la vulnerabilitat dels residents i el r¨¤pid avan? del virus quan entra en una resid¨¨ncia. Tots els centres van patir la falta d'equips de protecci¨® individual i les conseg¨¹ents baixes dels treballadors contagiats. Tamb¨¦ han assistit tots a la resposta pol¨ªtica del Govern, que va trigar gaireb¨¦ un mes a traspassar la gesti¨® d'Afers Socials a Salut. Alguns centres es van avan?ar a les recomanacions de la Generalitat i van aplicar abans les mesures d'higiene i protecci¨® cosa que els estan permetent passar el confinament sense casos de contagi. D'altres, com el centre geri¨¤tric de Lleida, van optar per confinar els treballadors amb els avis i minimitzar el risc. Per¨° a moltes altres resid¨¨ncies va dominar el caos, la improvisaci¨® i la llei del silenci per evitar cr¨ªtiques davant la por que els centres perdessin reputaci¨®.

Aix¨° va ser el que va passar a la resid¨¨ncia Ca n¡¯Amell de Premi¨¤ de Mar, gestionada per Domus Vi (el grup privat que m¨¦s places opera a Espanya). L'alcalde, Miquel ?ngel M¨¦ndez, encara no s'ho pot creure: ¡°No pod¨ªem parlar amb ells, ni nosaltres ni les fam¨ªlies. Finalment, Salut va donar l'ordre als metges d'atenci¨® prim¨¤ria perqu¨¨ entressin al centre. Com que el director s'hi resistia, vaig haver de dir-li que si no, els metges entrarien amb la policia¡±. El centre, que ha registrat almenys 48 morts dels 209 residents, ¨¦s un dels 10 en els quals la Generalitat ha intervingut la gesti¨®.

Darrere del que ha passat en centres com aquest hi ha dos elements que ja existien, per¨° que el coronavirus ha destapat. D'una banda, la precarietat de mitjans que les fam¨ªlies feia temps que denunciaven ha esclatat, i ¨¦s l'altra cara d'una d¨¨cada d'infrafinan?ament en el sector, que a difer¨¨ncia del sanitari o l'educatiu, no ha aconseguit revertir les retallades. De l'altra, la crisi ha revelat la falta de control d'un servei p¨²blic en resid¨¨ncies que gestionen empreses privades amb ¨¤nim de lucre. Segons sindicats i experts, la pand¨¨mia convida a un canvi de model: de les resid¨¨ncies que volien assemblar-se a hotels i que han estat un negoci per a empreses privades, a centres amb m¨¦s control p¨²blic i coordinats amb l'¨¤mbit sanitari.

A Catalunya hi ha 64.093 places de resid¨¨ncia. I la llista d'espera ¨¦s de 19.734 persones. ¡°Qui ha invertit m¨¦s en aquest sector en els ¨²ltims anys s¨®n les empreses mercantils, perqu¨¨ no s'han fet inversions p¨²bliques. Els marges de benefici s¨®n molt baixos, per¨° molt estables, perqu¨¨ gaireb¨¦ mai tens places buides¡±, explica Cinta Pascual, presidenta de la patronal ACRA. El mapa de les resid¨¨ncies d'iniciativa privada ha canviat, i ha passat de tenir una majoria d'iniciatives sense ¨¤nim de lucre, al fet que la proporci¨® fos de 30-70 respecte a les que tenen ¨¤nim de lucre, segons la Confederaci¨® Empresarial del Tercer Sector. Tamb¨¦ ha canviat el perfil de l'usuari: cada vegada amb edat m¨¦s avan?ada, i cada vegada amb m¨¦s depend¨¨ncia, fruit que les fam¨ªlies aguanten tant com poden fins a haver de pagar una pla?a. El preu d'una pla?a p¨²blica de grau tres de depend¨¨ncia, el m¨¤xim, ¨¦s de 1.869,41 euros al mes, i la prestaci¨® del Govern va de 833 euros a 426 segons la situaci¨® de la fam¨ªlia. La Generalitat explica que assumeix el 88% d'aquest finan?ament quan nom¨¦s li correspon el 50%, segons la llei de depend¨¨ncia.

Pascual afirma que el finan?ament ha estat insuficient durant l'¨²ltima d¨¨cada: les tarifes anuals que paga la Generalitat s'han mantingut pr¨¤cticament congelades. La tarifa per a les places de grau tres (les que m¨¦s han augmentat), ¨¦s la mateixa que el 2009, mentre que els costos per mantenir-les han crescut. La partida dels pressupostos destinada a l'atenci¨® de les persones grans tamb¨¦ s'ha mantingut estable, i nom¨¦s amb els pressupostos aprovats divendres registra un augment.

¡°Si no milloren les tarifes, no poden millorar els salaris. Hem arribat sense m¨²scul a aquesta pand¨¨mia¡±, exposa Pascual. Davant de l'emerg¨¨ncia hi ha treballadors com la Yolanda, que prefereix no dir a quin centre treballa. S'ha confinat amb nou avis a?llats. ¡°L'esfor? mental i f¨ªsic ¨¦s brutal. Ho estem donant tot i encara avui estan faltant equips de protecci¨® i ens falta personal¡±. Cobra 1.150 euros pel torn de nit, comptant extres i festius treballats. Molts treballadors estan per sota d'aquesta xifra i han de combinar diverses feines per arribar a final de mes. ¡°Ja ens han dit que quan aix¨° passi, en haver-se quedat sense avis ni ingressos, faran fora molta gent¡±, afegeix. ¡°Era una olla de pressi¨® que estava a punt de petar. ?s el que passa quan tens un sector privatitzat i poc professionalitzat¡±, afirma Josep Mart¨ªnez, de CCOO, que explica que en alguns centres falten materials i els treballadors han de rentar-se la indument¨¤ria a casa. Per canviar el model, afegeix, s'han de crear m¨¦s places p¨²bliques, revisar les r¨¤tios i el conveni, i augmentar les inspeccions.

En el debat sobre el model de gesti¨® ressonen les queixes de cinc resid¨¨ncies que el 2017 van descobrir que les empreses gestores havien guanyat els concursos amb baixes temer¨¤ries. La Generalitat va canviar llavors els criteris, en qu¨¨ prevalia m¨¦s el preu que la qualitat. ¡°El sector ha canviat molt, i les resid¨¨ncies sense ¨¤nim de lucre volem mantenir l'estructura de la llar, quan cada vegada hi ha m¨¦s necessitats de depend¨¨ncia. A les grans empreses els surten m¨¦s els n¨²meros¡±, explica Assumpci¨® Ros, vicepresidenta de Feate, que representa les entitats sense ¨¤nim de lucre. ¡°Quan tot aix¨° passi, haurem de parlar molt del model¡±, afegeix: ¡°Els serveis a les persones no poden ser un negoci¡±.