Gregorio Luri: ¡°Les descripcions minucioses han desaparegut de la literatura¡±

No li agraden els di¨¤legs virtuals per la manca de reaccions que l¡¯ajuden a comprovar si l¡¯interlocutor assimila les seves paraules. Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955) va rebutjar participar en cap esdeveniment virtual per Sant Jordi, malgrat que el confinament va truncar el llan?ament el passat 10 de mar? del seu nou llibre, La escuela no es un parque de atracciones (Ariel). Luri celebra ¡°el treball enorme¡± dels docents per continuar amb el curs. En una reflexi¨® sobre lectura i tecnologia ¡ªtelef¨°nica, sense cap altra alternativa¡ª avisa de la import¨¤ncia d¡¯acabar la Secund¨¤ria amb bona comprensi¨® lectora.

Pregunta. En el seu llibre menciona el concepte de ¡°l¡¯escola al n¨²vol¡±. Ha arribat a la seva m¨¤xima expressi¨® aquests dies?

Resposta. Si hi ha una conclusi¨® clara ¨¦s que la relaci¨® cara a cara entre alumne i professor no t¨¦ substitut. La tecnologia ¨¦s un complement.

P. Amb l¡¯aprovat general, n¡¯hi haur¨¤ prou amb l¡¯est¨ªmul del saber per saber perqu¨¨ els alumnes continu?n treballant?

R. Visc amb dolor que algunes associacions de pares hagin trucat a les escoles per demanar que, si els seus fills ja estan aprovats, no fa falta que treballin des de casa. El que ha anunciat Educaci¨® no ¨¦s gaire diferent del que es fa sempre: que nom¨¦s repeteixin els casos que es veuen m¨¦s clars.

P. El preocupa la falta d¡¯aparells electr¨°nics i de connexi¨® d¡¯alguns alumnes?

¡°Per tenir pensament cr¨ªtic els alumnes han de dominar la llengua, a fi de connectar amb els grans pensadors¡±

R. Tinc les meves dades, per¨° no s¨®n cient¨ªfiques. Intueixo que al voltant d¡¯un 10% d¡¯alumnes s¡¯ha despenjat de les classes des del primer dia. No crec que siguin els que no tenen ordinador, sin¨® el 10% que ja es despenjava de les classes normals. Les escoles han fet tot el possible per acostar-s¡¯hi, per exemple repartint ordinadors.

P. S¨®n v¨ªctimes de la bretxa econ¨°mica?

R. Si el que estem dient ¨¦s ¡°pobres nens, com que no tenen acc¨¦s, els aprovarem¡±, em sembla fatal. En aquest pa¨ªs la riquesa econ¨°mica no va sempre acompanyada de la cultural. Per¨° un nen culturalment ric, a m¨¦s de l¡¯escola, t¨¦ gran quantitat de recursos per arribar al coneixement. Per al nen pobre la difer¨¨ncia entre el llenguatge de casa i l¡¯acad¨¨mic ¨¦s enorme, i en aquests casos el coneixement no t¨¦ substitut.

P. Qu¨¨ li sembla que aquests dies s¡¯hagin disparat les vendes de llibres electr¨°nics?

R. Al llibre en paper en si no li tinc cap tipus de respecte, no soc fetitxista. Tinc respecte a alguns llibres d¡¯alguns autors. Que augmentin les desc¨¤rregues d¡¯e-books em sembla un element comercial, no literari.

P. Vost¨¨ en llegeix?

R. M¡¯agrada llegir subratllant i escrivint notes al marge. El paper ho posa m¨¦s f¨¤cil. Per¨° tinc molts llibres electr¨°nics, tamb¨¦ m¡¯agraden molt. El moment actual ¨¦s magn¨ªfic per aconseguir-ne i accedir a biblioteques i enciclop¨¨dies virtuals.

P. Els alumnes assimilen igual les idees d¡¯un text en un suport digital?

R. Hem d¡¯agafar amb cura les dades que tenim. Els textos en pantalla generen problemes de comprensi¨®: als alumnes i a mi tamb¨¦. Pedag¨°gicament soc defensor de la lectura lenta, que crec que nom¨¦s es pot dur a terme amb un llapis a la m¨¤.

P. Per¨° sembla que som a l¡¯era de la lectura accelerada...

R. Quan era nen i llegia Jules Verne necessitava les seves descripcions, que et fan imaginar com ¨¦s l¡¯habitaci¨® on entra el protagonista. Ara, quan el lector veu una descripci¨®, la llegeix en diagonal. Les descripcions minucioses en si han desaparegut de la literatura. La lectura s¡¯ha tornat trepidant per una necessitat de ritme que tamb¨¦ afecta la m¨²sica i el cinema. Aix¨° es deu a la tecnologia, o que la tecnologia ha accelerat un proc¨¦s que ja estava en marxa.

P. T¨¦ efectes en l¡¯aprenentatge de la comprensi¨® lectora?

R. L¡¯¨¦sser hum¨¤ desmenteix els estudis amb freq¨¹¨¨ncia. Et poden dir que en el 80% dels casos s¡¯ha comprovat tal cosa, per¨° aix¨° vol dir que en l¡¯altre 20% el treball no funciona. Soc defensor de la lectura i el llibre, i gens contrari a les noves tecnologies. El meu net de quatre anys, per exemple, ha apr¨¨s a escriure enviant-nos missatges de WhatsApp amb el m¨°bil dels seus pares.

P. Ostres!

M¨¢s informaci¨®n

QUADERN | La lectura es torna dispersa

R. La tecnologia est¨¤ b¨¦, per¨° cal saber escriure e-mails i trobar els registres adequats. Aix¨° no t¡¯ho dona la tecnologia.

P. Destaca a La escuela no es un parque de atracciones, sobre l¡¯informe PISA 2018, que nom¨¦s un 8,7% dels joves de 15 anys sap diferenciar una dada d¡¯una opini¨®. El pensament cr¨ªtic ¨¦s una debilitat de l¡¯escola?

R. La queixa reincident dels professors de primer d¡¯universitat ¨¦s que els estudiants no entenen el que llegeixen. Per tenir pensament cr¨ªtic, els alumnes han de tenir un vocabulari ampli i dominar la sintaxi de la llengua. Aix¨ª podran tenir una relaci¨® estreta amb els grans pensadors.

P. Tamb¨¦ es parla que ja no fa falta memoritzar. Google sempre est¨¤ disponible...

R. Quan em trobo centres glamurosos que parlen d¡¯un ensenyament no memor¨ªstic, pregunto: ¡°Si el que aprenen no ho guarden a la mem¨°ria, on ho guarden?¡± Si l¡¯aprenentatge no modifica la mem¨°ria a llarg termini, no hi ha aprenentatge.

P. Diu que eduquem els nens en la por, i que qui ho representa millor ¨¦s l¡¯activista Greta Thunberg. Davant d¡¯una pand¨¨mia, com podem ensenyar amb optimisme?

R. Cal educar en la confian?a en un mateix, que et permet ser circumspecte. Per primer cop l¡¯escola s¡¯ha tornat poruga respecte del futur. Els alumnes en surten mirant-lo amb retic¨¨ncia, i llavors acudeixen als pares o a l¡¯Estat perqu¨¨ els solucionin els problemes, ja que no tenen autonomia.