Escriure despr¨¦s

A falta de les hist¨°ries micro que anirem coneixent els propers mesos, el panorama macro ¨¦s inapel¡¤lablement escruixidor: xifres descomunals de morts i d¡¯infectats, sistemes de salut a punt del col¡¤lapse, personal sanitari exposat i infectat, una corba que no acaba de frenar i unes xifres d¡¯aturats a tocar de les de la crisi del 2008. Si l¡¯1-O vam (re)descobrir la viol¨¨ncia psic¨°tica de la Ra¨® d¡¯Estat, que far¨¤ el que calgui per perpetuar-se, amb la profusi¨® dels ERTO topem amb la Ra¨® d¡¯Empresa, que separa tranquil¡¤l¨ªssimament uns beneficis de centenars de milions d¡¯euros dels acomiadaments massius. La l¨°gica d¡¯aquesta Ra¨® ¨¦s monstruosa, per¨° l¡¯entenem de seguida: el benefici ¨¦s el valor pel qual es mesuren tots els valors. La resta ¨¦s una aplicaci¨® mec¨¤nica d¡¯aquest principi.

Per molt que ens agradi Flaubert, els nostres temps s¨®n brutalment balzaquians. Ho explica ?lex Matas a La ciudad y su trama (Lengua de Trapo): el m¨®n de Balzac ¨¦s un m¨®n percebut panor¨¤micament i sincr¨°nica (ara en dir¨ªem globalitzat); alhora, ¨¦s un m¨®n on el diner s¡¯ha tornat una mena de metavalor que dissol la resta de valors. Moltes de les seves novel¡¤les parlen de personatges que topen amb aquest agent dissolutori, que troca principis en simulacres. La Com¨¨dia, al seu torn, respondria a un afany de representaci¨® d¡¯aquesta interrelaci¨® de tot amb tot.

Per aix¨° m¡¯incomoda una cantarella que s¡¯ha anant estenent sobre la literatura en el m¨®n de la covid-19. Com podem seguir escrivint despr¨¦s de la pand¨¨mia? S¡¯ent¨¦n, esclar, que la por es refereix a continuar escrivint com s¡¯escrivia, i que potser parlar de si X ha deixat Z i Z est¨¤ trist¨ªssim t¨¦ alguna cosa de fr¨ªvola i insubstancial. Per¨° no tinc tan clar que el que sigui que s¡¯ha posat en evid¨¨ncia amb el virus sigui tan profundament diferent com per tornar obsoleta l¡¯escriptura anterior. L¡¯autoritarisme rampant que han evidenciat certs governs, per exemple, no se l¡¯ha inventat pas el virus. Potser ¨¦s que la pand¨¨mia ha activat imaginaris apocal¨ªptics occidentals i la cosa ens ha espantat. O potser ¨¦s que el que fins ara anomen¨¤vem globalitzaci¨® no ha estat ben b¨¦ global fins que no ha arribat a casa nostra ¡ªi a cases d¡¯una classe determinada. Sempre que sento aix¨° del com escriure despr¨¦s, penso que b¨¦ podr¨ªem preguntar com escriure despr¨¦s de la guerra dels balcans, de l¡¯11-S, de la crisi dels refugiats de S¨ªria i de la ultraviol¨¨ncia fonamentalista d¡¯ISIS. Encara m¨¦s, com podem escriure durant aquesta versi¨® amfetam¨ªnica del capitalisme? Escriure sobre la tristor de Z semblaria igualment fr¨ªvol en el marc d¡¯un sistema que ha dut les desigualtats fins a extrems dist¨°pics. Si pensem, per contra, que no n¡¯¨¦s, de fr¨ªvol, i que escriure sobre domesticitats i afectes diversos ¨¦s leg¨ªtim i necessari, ho seguir¨¤ sent durant i despr¨¦s de la pand¨¨mia, sigui quin sigui el m¨®n que en resulti.