El coronavirus dona el cop de gr¨¤cia a una fleca centen¨¤ria

Han marxat sense fer soroll. Amb un r¨¨tol al vidre de la porta del n¨²mero 80 del carrer de Pau Claris de Barcelona que explica el perqu¨¨: ¡°El Forn de Pa Berenguer, fundat el 1879 i amb quatre generacions a l'esquena, es veu obligat a tancar. La crisi, la disminuci¨® de vendes i nombrosos pagaments que ens afecten han acabat amb el nostre petit negoci. Hem anat resistint, per¨° la cosa ja no dona per a m¨¦s¡±. La crisi del coronavirus ha estat el cop de gr¨¤cia per a una fleca familiar on treballaven fins dijous passat els tres germans de la quarta generaci¨®.

¡°Els ¨²ltims anys viv¨ªem dels esmorzars i dinars de les oficines i del Departament de Just¨ªcia, dels berenars dels Jesu?tes [l'escola del carrer de Casp] i del turisme. I fa dos mesos que no hi ha res de tot aix¨°. No hi ha ning¨² al carrer, ni a l'agost havia vist res igual¡±, explica la Nat¨¤lia. Reconeix que els tres germans feia temps que es preguntaven quant podrien aguantar, i que la covid-19 ha estat l'estocada. El pare, que abans de la quarantena encara baixava a les tardes a la botiga, ¡°ho ha ent¨¨s¡±. ¡°?s el que ho ha portat pitjor, t¨¦ 89 anys i s'ha deixat la vida aqu¨ª. ?s d'aquesta generaci¨® que va fusionar l'ofici i la vida, marxava de casa a les 11 de la nit i tornava l'endem¨¤ a la una de la tarda¡±. Els Berenguer van abaixar la persiana per sempre dijous, 30 d'abril.

Per¨° aquest ¨¦s l'¨²ltim cap¨ªtol. Els anteriors s¨®n els que la Nat¨¤lia evoca i que construeixen un relat sobre la desaparici¨® d'un barri en un extrem de l'Eixample engolit per la Barcelona tur¨ªstica i de serveis. On els ve?ns de sempre s'han anat morint o marxant i els edificis s'han omplert de pisos tur¨ªstics i oficines. I les botigues de proximitat han tancat per sempre, o han estat substitu?des per cadenes o establiments de 24 hores, que tamb¨¦ despatxen pa. ¡°Qued¨¤vem nosaltres i ara quedar¨¤ la farm¨¤cia de la cantonada¡±, repassa la Nat¨¤lia en un obrador buit per¨° que encara fa olor de pa calent. El quiosc i la papereria, on tamb¨¦ tenien una secci¨® ben assortida de llaminadures, tamb¨¦ ha tancat durant la quarantena. Els seus amos s'han jubilat sense relleu.

La Nat¨¤lia t¨¦ 48 anys i ¨¦s la mitjana dels tres germans. El gran era qui feia el pa de nit i la petita el rellevava de matinada i preparava tota mena d'entrepans, pastes i tamb¨¦ t¨¤pers amb amanides per emportar. Mentre entren i surten transportistes que s'enduen maquin¨¤ria que han pogut vendre, la mitjana recorda ¡°la vidilla¡± que havien donat a la fleca comer?os com el Ribes i Casals, l'enorme botiga de teles que hi havia al davant: ¡°Cada dia entraven clientes que compraven el pa o picaven alguna cosa. Les coneix¨ªem per la bossa amb el logotip¡±. No nom¨¦s el Ribes, tot l'edifici ¨¦s buit.

En dos carrers, entre Urquinaona i la Gran Via hi ha dos immobles m¨¦s tancats. ¡°Abans la clientela eren ve?ns, per¨° el barri s'ha anat buidant, ha desaparegut, en morir la gent gran que pagava rendes antigues hi han posat oficines o pisos tur¨ªstics, nom¨¦s ens queden dues clientes de m¨¦s de 90 anys, que viuen a Urquinaona i a la Ronda [Sant Pere], aquests dies no surten de casa i venen els fills¡±, lamenta la Nat¨¤lia.

A l'obrador queda poca cosa. Les taules m¨¦s grans se les han endut els transportistes. Queda la m¨¤quina de pastar, una balan?a antiga, els armaris de calaixos de fermentar, i els de les safates de barres i pastes. Tot el que tenia m¨¦s valor, ja s'ho van emportar la Nat¨¤lia i els seus germans: la pala gran de ficar i treure el pa del forn, les peses i les pales de farina, el corr¨® gran¡­ Quedar¨¤ el forn, amb la porta met¨¤l¡¤lica i el volant per fer-lo girar, i els taulells amb el nom del fabricant: Juan Ferre Matheu, SA, Barcelona.

La Nat¨¤lia tornar¨¤ amb tren a casa, com cada dia. Ella tamb¨¦ va marxar de Barcelona i viu al Maresme, ¡°tranquil¡¤la¡±. El tancament afectar¨¤ tamb¨¦ la Mari, l'afable dependenta que va arribar a la fleca fa gaireb¨¦ 20 anys i que els ¨²ltims dies s'esfor?ava per no plorar davant dels clients. ¡°Ens n'anem amb un nus a la gola, per¨° orgullosos d'una vida compartida amb vosaltres. Una vida d'esfor?, de suor, de fer-se un tip de matinar, de somriures i de molt¨ªssims moments dol?os. Gr¨¤cies i fins sempre¡±. Aix¨ª acaba la carta de comiat dels Berenguer als seus clients.