La Fundaci¨® Bofill alerta que la pand¨¨mia far¨¤ augmentar la segregaci¨® escolar

La lluita contra la segregaci¨® escolar, que de manera generalitzada tot just comen?a a fer els seus primers passos, s'ha topat amb un enemic inesperat: la crisi econ¨°mica provocada per la pand¨¨mia del coronavirus. L'augment de fam¨ªlies en situaci¨® de pobresa en combinaci¨® amb unes pol¨ªtiques encara no consolidades seran els principals factors que hi jugaran en contra, segons els experts de la Fundaci¨® Jaume Bofill, especialitzada en temes educatius, que demanen que s'actu? immediatament. ¡°Si no es despleguen les mesures necess¨¤ries per identificar i distribuir aquest alumnat, la segregaci¨® escolar es pot incrementar de manera contundent i immediata el curs vinent¡±, sentencia el seu director, Ismael Palac¨ªn.

Mirant cap a la crisi de fa una d¨¨cada, la Fundaci¨® Bofill alerta que certs patrons es repetiran ara, com l'augment dels alumnes vulnerables, a m¨¦s d'un increment en els canvis de resid¨¨ncia, la qual cosa provocar¨¤ inscripcions escolars fora de termini ¨Cel que es coneix com a matr¨ªcula viva¨C, que tradicionalment han assumit els centres amb un nombre m¨¦s alt d'alumnes vulnerables perqu¨¨ s¨®n els que tenen places sobrants. A aix¨° s'hi afegeix que ¡°no hi ha prou mesures de detecci¨® i d'escolaritzaci¨® equilibrada¡± d'aquest col¡¤lectiu, segons Palac¨ªn. ¡°L'actual crisi de la covid-19 arriba en un moment molt delicat, quan encara no s'havien desplegat les mesures previstes pel Pacte contra la segregaci¨® escolar¡±, afegeix.

Els experts de la Fundaci¨® temen que empitjorin les dades de segregaci¨® escolar, que ja s¨®n prou negatives (destaquen que Catalunya ¨¦s una de les regions europees on aquest problema ¨¦s m¨¦s gran) i que han recollit i analitzat en un informe presentat aquest divendres. Es tracta de l'informe Estat i evoluci¨® de la segregaci¨® escolar a Catalunya, que analitza aquest fenomen des del curs 2001-2002 fins al 2018-2019 als 121 municipis de m¨¦s de 10.000 habitants. L'estudi revela que en els ¨²ltims cinc anys l'¨ªndex de segregaci¨® s'ha redu?t lleument: del 48 al 44% a prim¨¤ria i del 39 al 35% a secund¨¤ria. ¡°El descens ha estat molt feble i precari. El fet que la baixada no sigui m¨¦s pronunciada indica que no s'estan implementat mesures decidides i efectives de manera generalitzada¡±, assenyala l'estudi.

Detalladament, analitzant els 121 municipis amb m¨¦s de 10.000 habitants, la majoria (75) registren nivells alts o molt alts de segregaci¨®. M¨¦s de la meitat (65) del total han empitjorat els ¨ªndexs de segregaci¨® escolar en els ¨²ltims cinc anys ¡°per una pol¨ªtica d'inacci¨®¡±, apunta la Fundaci¨®. D'aquests, preocupen 44, que ja partien amb uns ¨ªndexs elevats. Per¨° l'estudi assenyala especialment la ¡°situaci¨® cr¨ªtica¡± de la dotzena municipis que acumulen 12 anys d'empitjorament de les xifres. Es tracta de les Franqueses del Vall¨¨s, Deltebre, Sant Sadurn¨ª d'Anoia, Ripollet, Castellar del Vall¨¨s, Rub¨ª, Montcada, Molins de Rei, Esparraguera, Malgrat de Mar, Salou i Salt.

Aix¨ª mateix, l'estudi assenyala que hi ha nou municipis amb alta segregaci¨® que no identifiquen alumnes vulnerables a P3 (l'etapa clau per afrontar el problema des de l'inici): Calafell, Corbera de Llobregat, Deltebre, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Sant Sadurn¨ª d'Anoia, Sant Vicen? dels Horts, Tortosa i Vila-seca.

A Deltebre admeten que coneixien que tenien un problema de segregaci¨® i no troben justificaci¨® per a la inacci¨® pol¨ªtica. No obstant aix¨°, es mostren oberts a canviar. ¡°Prenem nota del que diu l'informe i de les mesures a implantar. Treballarem per mitigar-la. Ens diuen que quatre de cada 10 alumnes haurien de canviar d'escola. Tenim molta feina a fer¡±, admet Carlos Serra, regidor d'Ensenyament de Deltebre.

Per¨° tamb¨¦ hi ha dades positives i casos d'¨¨xit: 18 municipis han redu?t la segregaci¨® en l'¨²ltima d¨¨cada i 23 mantenen a ratlla la problem¨¤tica amb ¨ªndexs molt baixos. L'informe apunta com a referents les mesures aplicades per Manlleu, Palam¨®s, Palafrugell, Olot o Banyoles.

Precisament, la capital del Pla de l'Estany va emprendre fa 23 anys, amb l'arribada massiva d'immigrants, el Pla d'escolaritzaci¨® extensiva, ja que van veure que aquest col¡¤lectiu es concentrava en uns barris concrets i les escoles corrien el risc de convertir-se en guetos. L'Ajuntament i les escoles es van posar a treballar plegats: van implantar la zona ¨²nica escolar a prim¨¤ria; se citen i s'entrevisten tots els alumnes susceptibles d'estar en situaci¨® de vulnerabilitat abans de comen?ar P3; amb el nombre d'estudiants necessitats establert, es decideix com distribuir-los equitativament a trav¨¦s de places reservades; i un servei d'autob¨²s gratu?t transporta els alumnes. ¡°La clau ha estat la complicitat entre els centres, tots fan el possible per acollir aquests alumnes, ¨¦s un treball en xarxa¡±, destaca la regidora d'Educaci¨® de Banyoles, Ester Busquets.

Tamb¨¦ estan aplicant ¡°mesures ambicioses¡± grans ciutats com Barcelona, Manresa o Terrassa, per¨° que s¨®n massa recents perqu¨¨ es notin els resultats. ¡°Milloren els municipis que potser no ho tenien f¨¤cil, per¨° s¨ª que han fet els deures. I augmenta en aquells on no hauria d'augmentar. La segregaci¨® creix per inacci¨® pol¨ªtica i neglig¨¨ncia, perqu¨¨ s¨®n els fills dels altres¡±, etziba Palac¨ªn.

¡°La segregaci¨® ¨¦s com engreixar-te: t'asseus al sof¨¤ a menjar d¨°nuts, sense fer res, i sembla que no passi res, per¨° no ¨¦s aix¨ª. Amb la segregaci¨®, si no prens mesures d'entrada ni identifiques el problema, no ho solucionar¨¤s. La segregaci¨® es genera m¨¦s per no fer res que per fer alguna cosa¡±, afirma Rafa Humet, exresponsable de l'¨¤rea d'Educaci¨® de la Diputaci¨® de Barcelona i assessor a l'Ajuntament de Terrassa.

Com a mesures per lluitar contra la xacra de la segregaci¨®, la Bofill demana que Educaci¨® cre? un programa, dotat de personal, per executar i donar continu?tat als plans per lluitar contra la segregaci¨®. I com a accions concretes, moltes de les ja recollides en el projecte de decret d'admissions, congelat per l'estat d'alarma: millorar la detecci¨® dels alumnes vulnerables, fer la planificaci¨® escolar conjuntament entre ajuntaments i Generalitat a trav¨¦s d'oficines municipals d'escolaritzaci¨®, augmentar les places reservades per a alumnes vulnerables en tot tipus de centres per redistribuir-los, eliminar les quotes de la concertada, que provoquen discriminaci¨®, i aportar finan?ament a aquests centres segons els alumnes desfavorits que hi hagi escolaritzats.

Sense relaci¨® amb la immigraci¨®

L'informe de la Bofill desmunta un dels t¨°pics m¨¦s establerts quan es parla de segregaci¨®: vincular-la amb un alt nivell d'immigraci¨®. Segons la Fundaci¨®, dels 42 municipis amb m¨¦s segregaci¨® escolar, 30 tenen un percentatge de poblaci¨® estrangera inferior a la mitjana. Segons els experts de la Bofill, aix¨° demostra que la xacra de la segregaci¨® no est¨¤ tan vinculada amb la realitat social del municipi, ¡°sin¨® que t¨¦ m¨¦s a veure amb les pol¨ªtiques p¨²bliques que es desenvolupen¡±.

Els 10 municipis amb m¨¦s segregaci¨® a prim¨¤ria:

1. Terrassa

2. Badalona

3. Esplugues de Llobregat

4. Tarragona

5. Sant Feliu de Llobregat

6. Ripollet

7. Sant Sadurn¨ª d'Anoia

8. Olesa de Montserrat

9. Molins de Rei

10. Lleida