¡°Un dels errors ha estat no tenir equips de vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica potents¡±

El coronavirus va sorprendre fins i tot els experts m¨¦s prudents. Toni Trilla (Barcelona, 63 anys), cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona i deg¨¤ de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, tamb¨¦ va pensar, davant d'aquells primers infectats a la Xina, que es podrien controlar els casos importats. Desconeixien, llavors, els casos asimptom¨¤tics i la seva capacitat de contagi. Tampoc no va ajudar a aturar el cop disposar d'uns equips de salut p¨²blica sota m¨ªnims.

La prud¨¨ncia en les paraules de Trilla, que tamb¨¦ ¨¦s assessor cient¨ªfic del Govern central en aquesta crisi, s'ha accentuat encara m¨¦s. Aquest virus ja ha causat massa estralls perqu¨¨ ens en refiem i abaixem la gu¨¤rdia.

Pregunta. En una entrevista a EL PA?S al gener deia que l'escenari menys probable ¨¦s que el virus salt¨¦s de la Xina i hi hagu¨¦s transmissi¨® comunit¨¤ria en altres pa?sos. Qu¨¨ ha passat?

Resposta. En aquell moment, la informaci¨® que ten¨ªem i que arribava de la Xina feia pensar que el virus no tenia una transmissi¨® gaire f¨¤cil, no sab¨ªem res de la transmissi¨® d'asimptom¨¤tics i tot feia pensar que la Xina havia tancat i havia controlat l'epid¨¨mia en origen. Aix¨° probablement ¨¦s cert, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que moltes persones van sortir abans que se sab¨¦s que all¨° era una epid¨¨mia. I aquestes persones van anar escampant el virus a poc a poc pel m¨®n. Potser hi havia moltes persones amb pocs o cap s¨ªmptoma. El radar epidemiol¨°gic i de salut p¨²blica va passar per sobre molts casos sense detectar-los i, a partir d'aquell moment, per la densitat de poblaci¨® i l'onada inicial, es va produir un incendi enorme que ens va agafar desprevinguts.

P. Per qu¨¨ va fallar el radar epidemiol¨°gic?

R. Jo crec que ¨¦s una barreja de diversos factors. La majoria de les ag¨¨ncies de salut p¨²blica es van limitar a aplicar les recomanacions que marcaven les autoritats sanit¨¤ries internacionals, com l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS). Per¨° aquella informaci¨® era err¨°nia: no calia que un pacient vingu¨¦s de la Xina [per fer-se proves] en aquell moment, perqu¨¨ ja ten¨ªem casos aqu¨ª. D'altra banda, els serveis de salut p¨²blica tenen capacitat per detectar alguns casos, per¨° quan augmenten, com que aquests serveis sempre han estat menystinguts pel sistema sanitari, no tenen capacitat per detectar, seguir, a?llar i posar en quarantena un nombre elevat de casos. Crec que s'haurien vist desbordats en qualsevol moment i els hauria costat prendre una decisi¨® de saltar-se els protocols i deixar fer proves a m¨¦s gent. Un dels grans errors va ser no tenir equips de vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica potents i el fet de no tenir certa flexibilitat a l'hora de fer proves. Es va fer malament? Jo crec que es va fer d'acord amb les recomanacions. Ens ha agafat desprevinguts, la informaci¨® original s'ha anat adaptant amb el temps. Si hagu¨¦ssim sabut com funcionava s'hauria d¡¯haver actuat clarament d'una altra manera respecte a la vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica, per¨° nom¨¦s v¨¨iem el 5% o el 10% i, com que an¨¤vem a les palpentes, ens van equivocar.

P. En quin moment som ara?

R. Hem superat la fase inicial. Estem baixant i potser hi pot haver algun repunt a mesura que desescalem, per¨° tamb¨¦ estem augmentant la capacitat de diagn¨°stic. Hi ha risc que es descontroli i hi hagi cadenes de transmissi¨® comunit¨¤ria, per¨° ho hem d¡¯evitar.

P. Estem fent b¨¦ la desescalada?

R. No hi ha receptes clares per fer la desescalada. Aqu¨ª cadasc¨² s'hi intenta adaptar. Crec que s'han salvat vides amb les mesures de confinament i, a partir d'aqu¨ª, els governs donen les instruccions. Si les fem malament, ¨¦s responsabilitat nostra. I aqu¨ª el crit d'atenci¨® ¨¦s: si faig les coses malament puc infectar els altres, aix¨° ¨¦s un risc inacceptable.

P. Qu¨¨ suposa que nom¨¦s un 5% de la poblaci¨® s'hagi encomanat?

R. La bona not¨ªcia ¨¦s que hi ha molt poca gent infectada, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una mala not¨ªcia: el 95% hi continua sent susceptible, aparentment, i es pot infectar; estem lluny d'apropar-nos a nivells d'immunitat.

P. Per qu¨¨ la pand¨¨mia s'ha comportat de manera tan diferent a Portugal i a Espanya?

R. S¨®n difer¨¨ncies molt clares. Portugal va veure venir l'onada aclaparadora amb una mica m¨¦s de temps, no va patir aquesta entrada massiva de casos que hi va haver a Madrid i a Barcelona i va reaccionar m¨¦s r¨¤pid optant per l'estrat¨¨gia del tancament. A m¨¦s, ells tenien clar que la seva realitat de sistema sanitari no aguantaria un embat tan important i l'¨²nica soluci¨® era evitar els contagis. Han tingut pocs casos i morts, per¨° la densitat de poblaci¨® de Portugal no ¨¦s comparable a moltes de les ciutats que s'han vist afectades.

P. Alguns actors empresarials parlen d'una mort econ¨°mica. Aix¨° ¨¦s pitjor que la pand¨¨mia?

R. ?s una pregunta incontestable. Evidentment, el pa¨ªs no pot continuar paralitzat econ¨°micament i les conseq¨¹¨¨ncies negatives d'una par¨¤lisi econ¨°mica no s'han de menystenir. La condici¨® que m¨¦s ha afectat la salut dels espanyols ¨¦s quedar-se a l'atur i podr¨ªem tornar a aquesta situaci¨® si aix¨° s¡¯allarga. A l'altre costat de la balan?a hi ha les conseq¨¹¨¨ncies per a la salut. Tots hem de veure com s'alleugereix la balan?a als dos costats.

P. Com es podran obrir fronteres aquest estiu?

R. Cal considerar la situaci¨® sanit¨¤ria al pa¨ªs d'origen i al pa¨ªs de dest¨ª. Despr¨¦s es pot intentar ajudar mitjan?ant proves de detecci¨®. No ho tinc gaire clar. Es tracta d'acceptar el risc d'anar a un lloc on la malaltia est¨¤ relativament controlada i el risc per al receptor d'acceptar gent de llocs on la malaltia est¨¤ prou controlada. Haur¨ªem de garantir un control dels possibles casos i una s¨¨rie de mesures de distanciament que faran que sigui complicat viatjar aquest estiu.

P. T¨¦ por que torni el virus a la tardor?

R. Tinc por de dem¨¤ passat. La sensaci¨® d'incertesa ¨¦s tan greu que ara tinc dosis extra de prud¨¨ncia. Tot fa pensar que, si tot va b¨¦, potser tindrem una mica de treva fins despr¨¦s de l'estiu i podem pensar que, per les condicions d'altres coronavirus, despr¨¦s de l'estiu, a la tardor, torni a apar¨¨ixer un repunt en el nombre de casos. El meu temor est¨¤ condicionat per si serem capa?os de detectar-lo i prendre mesures a temps perqu¨¨ no s'estengui.

P. Els serveis de salut p¨²blica estan preparats per a un rebrot?

R. Mai no han estat especialment preparats per a situacions que es trobin en el dia a dia. No tenen prou dotaci¨® ni prou personal qualificat en molts dels nivells que ho requerien i tenen sistemes d'informaci¨® millorables. Aquesta era la realitat abans de la pand¨¨mia i el que ha fet aquesta crisi sanit¨¤ria ¨¦s posar-ho m¨¦s de manifest. Cal invertir m¨¦s en atenci¨® prim¨¤ria i salut p¨²blica. La salut p¨²blica continua sent una baula molt feble que cal refor?ar s¨ª o s¨ª sense esperar gaire m¨¦s.

P. Ser¨¤ perillosa la tornada a l'escola al setembre?

R. ?s un tema important que s'est¨¤ debatent. Ara no hi ha prou evid¨¨ncia per garantir que no hi haur¨¤ risc de contagi i que els nens estaran segurs. S¨ª que ¨¦s veritat que emmalalteixen menys, per¨° el dilema ¨¦s quin paper juguen en la transmissi¨®. A l'altre costat de la balan?a hi ha el dilema que els nens han de tornar a l'escola i veure els seus amics. Haurem de tenir paci¨¨ncia per prendre una decisi¨® que esperem que sigui l'encertada.

P. Quan tornarem a abra?ar-nos?

R. Espero que no tardem gaire. No s¨¦ si ho podrem fer aquest estiu. Ser¨¤ una mena d'abra?ada curta i r¨¤pida. Ens tornarem a abra?ar, segur. No s¨¦ si trigarem un, dos o tres mesos i tampoc s¨¦ si en algun moment ens haurem de deixar d'abra?ar durant uns dies, per¨° som una societat de contacte. Resultar¨¤ dif¨ªcil perdre el contacte.