Del calaix de casa a la lleixa de l¡¯Arxiu Nacional

Feia temps que l'Arnau havia comprat una pila de sobres amb documents, cartes i fotografies a un drapaire que els havia recollit d'un contenidor del carrer. Ho va fer perqu¨¨ li interessaven algunes imatges, per¨° durant el confinament ha volgut saber si els papers tenien algun inter¨¨s. I s¨ª, es tractava de documents de l'arxiver Ignacio Rubio Cambronero (Valladolid, 1895-Barcelona, 1973), que va tenir un paper destacat en la cultura i la pol¨ªtica catalana de principis del segle XX amb una carrera brillant com a arxiver del Cos de Facultatius de l'Estat i de la Diputaci¨® de Barcelona, autor d'una monografia sobre l'edifici entre els segles XV i XVI, el primer estudi del funcionament i l'organitzaci¨® de la Generalitat d'abans del 1714 que es va publicar el 1950. Tamb¨¦ va ser alcalde de Vilanova i la Geltr¨², a m¨¦s de professor de l'Escola de Bibliotecaris de Barcelona i director de la Biblioteca Universit¨¤ria fins que es va jubilar el 1965.

¡°Per¨° en la documentaci¨® recuperada per l'Arnau s'han descobert dades desconegudes de la seva biografia, com ara que l'estudi de Rubio sobre la Generalitat es va inscriure com a tesi doctoral a la Universitat de Barcelona el 1933. Entre els papers tamb¨¦ hi havia un salconduit de circulaci¨® que mostra que el 19 de gener del 1939, una setmana abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona, seguia sent el cap de l'Arxiu General de la Presid¨¨ncia de la Generalitat¡±, assenyala Francesc Balada, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que explica aquesta extraordin¨¤ria hist¨°ria com la m¨¦s destacada que s'ha produ?t arran de la campanya que ha empr¨¨s l'ANC sota el reclam Confinats recuperem arxius, fem patrimoni!, difosa per les xarxes socials (amb l'etiqueta #ArxiusACasa) i que ha perm¨¨s localitzar i identificar fons de valor significatiu durant aquests dies de tancament domiciliari. Uns documents que ingressaran en aquest arxiu quan s'acabi el confinament.

Una altra de la documentaci¨® que ingressar¨¤ d'aqu¨ª a uns dies ¨¦s la que fa refer¨¨ncia al monjo Narc¨ªs Xifra i Riera, ¡°vinculat al monestir de Montserrat, que va haver d'exiliar-se durant la Guerra Civil i que quan va voler reingresar a l'orde del monestir va acabar enfrontat obertament amb l'Abad Escarr¨¦. Entre la documentaci¨® destaquen les cartes entre Xifra i personatges com Cassi¨¤ Just, Sebasti¨¤ Bardolet, Francesc Camb¨® i Pau Casals, entre d'altres¡±, explica el director del centre des de l'abril del 2015. ¡°La documentaci¨® l'ha lliurat un prevere que la va heretar despr¨¦s de la defunci¨® de Xifra i permetr¨¤ con¨¨ixer amb m¨¦s profunditat aquest episodi de l'Esgl¨¦sia catalana i d'Escarr¨¦¡±, continua.

La tercera que destaca Balada ¨¦s la d'un certificat de la Falange Espa?ola datat el 15 de setembre del 1939 que ha fet arribar una persona referent al seu avi Ramon Figuls, en el qual es fa constar que el jove de 33 anys sota ¡°domini marxista¡± no va tenir afiliaci¨® sindical, que va ser mobilitzat en tasques sanit¨¤ries i que ¨¦s ¡°persona de profundes conviccions cat¨°liques, de conducta moral i material irreprotxable i gran patriotisme¡±. ¡°Reflex del control ideol¨°gic del primer franquisme¡±, apunta Balada.

El director explica com aquests dies ja ha ingressat una adquisici¨® que estava en marxa, despr¨¦s de passar per la Junta de Valoraci¨® i de tenir l'aprovaci¨® de la conselleria de Mari¨¤ngela Vilallonga; un fons molt interessant dels segles XIX i XX que pertany a la nissaga familiar dels Aguilar-Amat, entre els quals hi havia procuradors, metges, directors de museus i militars, mentre que finalment no s'ha dut a terme l'adquisici¨® d'una altra documentaci¨®, com dos lligalls de correspond¨¨ncia de l'oficina de representaci¨® a Brussel¡¤les de l'Exposici¨® Internacional de Barcelona (1929), perqu¨¨ els t¨¨cnics han considerat que no tenien valor documental.

¡°La campanya ha perm¨¨s visualitzar que malgrat que est¨¤vem tancats hem continuat treballant¡±, explica Balada, que assegura que ¡°est¨¤ previst poder atendre els investigadors amb cita pr¨¨via a partir del dilluns 25 de maig¡±. I afegeix: ¡°Des de dilluns ens hem incorporat la meitat de l'equip i la setmana que ve s'alternaran amb l'altra meitat¡±. En l'actualitat la plantilla del centre est¨¤ formada, segons el seu director, per unes 70 persones: 40 de l'arxiu m¨¦s unes 30 flotants, entre becaris i personal extern de tractament i digitalitzaci¨® de la documentaci¨®. ¡°S'estan implementant tots els protocols que preveuen diverses fases, des de la incorporaci¨® del personal, senyalitzaci¨®, establiment de circuits en zones comunes¡±. Cada dia, de mitjana, reben la visita d'uns 25 a 30 investigadors per consultar la documentaci¨® a la sala. ¡°La documentaci¨® que se sol¡¤liciti es posar¨¤ en quarantena durant 10 dies en els quals no es podr¨¤ tornar a consultar, segons les recomanacions del Ministeri, que s¨®n les que prevalen durant l'estat d'alarma¡±.

Futur telem¨¤tic

La campanya de recuperaci¨® de documents ha anat acompanyada de consells pr¨¤ctics sobre com s'han de conservar els papers i les fotografies antics que hi ha a totes les cases i que han tingut un ampli seguiment a totes les xarxes. ¡°Hi ha hagut una resposta molt significativa¡±, assenyala el director. ¡°Sempre hem tingut la voluntat d'estar a les xarxes i ara no ho oblidarem¡±, entre altres coses perqu¨¨, assegura, ¡°el futur dels arxius est¨¤ en la consulta telem¨¤tica¡±. Com a mostra, les estad¨ªstiques de l'ANC: 250.000 consultes via internet i 13.000 presencials durant el 2019. ¡°Els nostres esfor?os van encaminats a aprofundir i augmentar la digitalitzaci¨®, perqu¨¨ ¨¦s el futur¡±.

Ampliaci¨® embrion¨¤ria

El 23 d'abril del 1995 l'ANC va obrir les portes a Sant Cugat. Passats aquests 25 anys l'arxiu ja t¨¦ plans per cr¨¦ixer. ¡°Hi estem treballant, tenim el projecte b¨¤sic i es va aprovar el 2014 el pla urban¨ªstic municipal en aquest sector que permet cr¨¦ixer al mateix solar on som, per¨° no es disposa de la inversi¨® que hauria d'aprovar el Govern i estem en una fase embrion¨¤ria¡±, explica el director de l'ANC, que recorda que s'est¨¤ arribant a la capacitat m¨¤xima de l'equipament com a arxiu en els 60 quil¨°metres i que la previsi¨® ¨¦s cr¨¦ixer fins als 120 quil¨°metres, ¡°en diferents fases, la primera m¨¦s immediata seria d'uns 25 quil¨°metres m¨¦s¡±.

Aquest creixement ¨¦s possible despr¨¦s que no s'hagi tornat a pensar en la possibilitat que l'Arxiu Provincial de Barcelona s'aixequ¨¦s en aquest mateix solar, una cosa que va estar en la ment de molts el 2004. ¡°Des que jo ocupo el c¨¤rrec, no s'ha parlat d'aquest tema¡±, sentencia Balada.