Hans Gamper, una vida de novel¡¤la

La hist¨°ria existeix, a m¨¦s de per grans noms i gestes, per petits episodis o decisions. L'actual gran FC Barcelona (1.047 milions d'euros de pressupost, Messi, M¨¦s que un club¡­) potser no existiria si el 1908, en crisi als nou anys de la seva creaci¨®, el su¨ªs Hans Gamper no hagu¨¦s decidit lligar el dest¨ª de l'entitat als nous aires del catalanisme sociopol¨ªtic del moment. ¡°?s un canvi determinant per a la superviv¨¨ncia de l'entitat¡±, assegura el periodista i historiador Enric Calpena, que amb El primer capit¨¤ (Edicions 62) s'ha atrevit no nom¨¦s a novel¡¤lar per primera vegada la vida del fundador del club blaugrana sin¨® tamb¨¦ a demostrar que ¡°la hist¨°ria del Bar?a pot explicar d'una altra manera tamb¨¦ la hist¨°ria de Catalunya¡±.

¡°Gamper no crea el club amb voluntat de transcend¨¨ncia, sin¨® per poder jugar amb els seus amics a all¨° tan estrany que llavors era el futbol¡±, assegura Calpena sobre les intencions d'un joven¨ªssim su¨ªs, bon esportista, hiperactiu, que va recalar a Barcelona cam¨ª de Guinea per¨° que va acabar enamorat de la ciutat, acollit per uns parents al barri de Sant Gervasi i amb uns inicis de comptable a la Companyia General de Tramvies.

El vessant c¨ªvic de l'entitat va cr¨¦ixer amb el temps, si b¨¦ Calpena recorda que ¡°hi ha un fil que uneix, des del primer dia fins avui, les composicions de les directives i el poder del pa¨ªs: comerciants, industrials, financers...". Tampoc no el desvincula de l'eclosi¨® de l'esport com a fenomen de masses, una de les potes sociol¨°giques de l'inici del segle XX i que en clau blaugrana es tradueix en l'assist¨¨ncia de tres centenars d'aficionats quan el Bar?a anuncia per primera vegada amb cartells un partit de l'equip, en el qual Gamper jugar¨¤ fins a 1903. Despr¨¦s vindr¨¤ que el club ¡°ser¨¤ el primer que redactar¨¤ les seves actes en catal¨¤¡± o que homenatjar¨¤ institucions sociopol¨ªtiques, compromisos que explicaran que, durant la dictadura de Primo de Rivera, la bandera del Bar?a funcioni com a succedani de la senyera. I m¨¦s encara despr¨¦s del fam¨®s episodi dels xiulets a la Marxa Reial espanyola i els aplaudiments a l'himne angl¨¨s en un partit d'homenatge a l'Orfe¨® Catal¨¤ al juny de 1925, fet que comportar¨¤ que les autoritats militars tanquin durant tres mesos el camp de les Corts.

Calpena cus tota aquesta bull¨ªcia sociopol¨ªtica de l'¨¨poca (entrenat ja pel seu assaig Barcelona. Una biografia, de 2016) de Gamper, meticulosa en els detalls, resultat d'¡°un any llarg¡± de treball submergit en una desena de llibres i en arxius de premsa: Los Deportes (on el 22 d'octubre de 1899 Gamper va publicar l'anunci buscant amb qui jugar al futbol, embri¨®, cinc setmanes, despr¨¦s de la fundaci¨® del club), El Mundo Deportivo¡­ D'aquest busseig en les cap?aleres de l'¨¨poca i actes del club, Calpena ha tret detalls, di¨¤legs i fragments. ¡°Tots els personatges rellevants, excepte un, s¨®n reals¡±, afirma.

L'escriptor retrata el relativament desconegut Gamper (no hi ha gaire bibliografia sobre ell) com ¡°un l¨ªder, per¨° no carism¨¤tic; un home honest, un punt conservador i bastant religi¨®s: era protestant¡±. Aquesta filiaci¨® va ser un dels motius que el franquisme va esgrimir perqu¨¨ es vet¨¦s el seu nom per batejar el Camp Nou el 1955.

Un altre argument en contra d¡¯ell, a m¨¦s de la seva condici¨® d'estranger, va ser que era catalanista. ¡°Ho era, clarament, si b¨¦ va tenir un paper secundari en el moviment que encap?alava la Lliga Regionalista, per¨° va educar i va parlar en catal¨¤ als seus fills¡±, exposa Calpena. Tamb¨¦ el qualifica de ¡°visionari¡±, tant per la creaci¨® dels camps del carrer Ind¨²stria i de les Corts com pel viratge sociopol¨ªtic que va fer al Bar?a.

L'episodi de la clausura del camp el 1925 va fer que Gamper hagu¨¦s de marxar d'Espanya. Quan va tornar, gaireb¨¦ quatre anys despr¨¦s, res no va ser igual. Les autoritats li van permetre tornar si renunciava a vincular-se de nou al club que havia presidit en cinc ocasions, dolor al qual es va afegir, segons Calpena, ¡°el maltractament de la directiva del moment¡±, que li va retirar l'exempci¨® de la quota per ser-ne soci fundador: ¡°El club ¨¦s ca?nita des que va n¨¦ixer: les lluites de poder internes sempre el van amargar¡±.

Se¡¯l va informar de la decisi¨® del club en una carta que va arribar, pel que sembla, poques setmanes abans que el 30 de juliol de 1930 Gamper se su?cid¨¦s amb un tret al cap a casa seva, al carrer Girona n¨²mero 4 de Barcelona. Per¨° no va ser aquesta, segons Calpena, l'¨²nica causa: ¡°Va perdre molts diners amb el crac de 1929: ell i el seu soci van comprar accions a la baixa esperant que pugessin despr¨¦s de la crisi, per¨° la jugada va sortir fatal i va passar de ser milionari a carregar-se de deutes i viure prec¨¤riament¡±.

Aquesta situaci¨® no la va encertar el Gamper visionari que s¨ª que va saber vincular el club als aires dels temps, potser salvant-lo de l'oblit. Va polititzar Gamper el Bar?a amb aix¨°? ¡°En realitat, s¨ª, tot i que veu que la superviv¨¨ncia del club requereix un reconeixement del que d'alguna manera ja s¨®n. De fet, consolida un catalanisme existent; el club estava ja polititzat¡±. Per¨°, defensa ent¨¨s, afegeix: ¡°El llibre no s¡¯ha de llegir buscant els tres peus al gat: ¨¦s una novel¡¤la entretinguda i lleugera¡±. En principi, doncs, com el futbol innocent.